Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Ravós del Terri
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Cornellà del Terri (Pla de l’Estany), dins l’antic terme de Sant Andreu del Terri.
És situat a la dreta del Terri, aigua amunt de Sant Andreu El castell de Ravós , actualment masia, és esmentat ja al segle XII la seva capella, d’origen romànic se'n conserva part de l’absis i unes restes de pintures murals i reedificada al segle XVII, esdevingué parròquia de Sant Cugat Exterior del castell de Ravós del Terri JoMV El castell pertanyia al capítol de Girona i l’ardiaca de Girona detenia el títol de senyor de Ravós Rogationibus El cos que formen masia i església és fortificat
Rupit
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Poble
Poble i cap del municipi de Rupit i Pruit, Osona (rupitencs; 845 m alt.).
Es formà sota el penyal on s’aixecava el castell de Rupit , envoltat quasi totalment per la riera Als segles XIII i XIV fou lloc fortificat i després d’una època de decadència segles XIV-XV tornà a créixer 49 focs el 1553, 80 el 1626 i 101 el 1680 tingueren importància els paraires 32 el 1680 Els carrers estrets i costeruts s’enfilen pel penyal hi ha notables cases dels segles XVI i XVII algunes reproduïdes al Poble Espanyol de Montjuïc L’església parroquial, obra del segle XVIII, és dedicada a sant Miquel La decadència demogràfica ha estat motivada per la desaparició de la…
Bellpuig
Història
Antic casal fortificat (domus) del terme de Sant Julià de Vilatorta (Osona), construït als segles XII o XIII i subsistent fins al XV.
Amb el mateix nom fou conegut també, fins al començament del segle XVI, el lloc de Sant Julià, aleshores inclòs dins el terme del castell Sant Julià de Bellpuig
l’Esquerda
© Osona Turisme
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic situat en una península formada per un dels meandres del Ter al seu pas per Roda de Ter (Osona).
Origen i evolució El poblat de l’Esquerda, antigament anomenat Roda, és objecte d’excavacions arqueològiques periòdiques des de l’any 1977, les quals han evidenciat la seva ocupació des del final del segle VIII aC, durant el bronze final, fins a l’època medieval Al final del segle V aC els ibers hi bastiren un important oppidum fortificat, que fou abandonat durant el segle I aC En època visigòtica, el lloc es tornà a ocupar, i s’hi construí una potent muralla de gairebé 150 m de longitud Les investigacions apunten que la creació de la civitas —un nucli de control amb un territori adscrit— és…
la Sala
Masia
Antic casal fortificat i masia del terme de Viladrau (Osona), al peu del Matagalls, a la vall del torrent dels Rentadors o torrent d’en Sala
.
Coneguda des del 1181, fou residència d’una branca dels Vilademany 1329-1450 Transformada en masia, hi nasqué el 1594 Joan Sala i Ferrer, el famós bandoler conegut per Joan de Serrallonga Conserva una torre rodona adossada al mas
Santa Anna de Mont-ral
© Fototeca.cat
Capella
Capella unida al mas de Santa Anna, prop de l’antic casal fortificat de Mont-ral, al terme de Gurb (Osona), prop de la carretera de Barcelona a Puigcerdà.
L’edificaren els cavallers de Mont-ral vers el 1190 sota l’advocació de santa Maria En tenia cura un sacerdot beneficiat i tenia creada una confraria molt popular a la comarca Hi havia dos altars més dedicats a santa Anna i a l’Esperit Sant Des del s XV es diu de Santa Anna exclusivament Conserva la primitiva edificació romànica
Sant Cristòfol de Tavertet
© Fototeca.cat
Església
Església romànica situada al nucli del poble de Tavertet.
L’església, que ha estat sempre parroquial, és documentada en un llistat de parròquies del bisbat de Vic de mitjan segle XI L’any 1070 apareix esmentada com a patrimoni del vescomte de Cardona L’edifici del segle XI va ser reformat entre els segles XII i XIII quan s’hi va afegir un campanar fortificat Durant els segles XVII i XVIII es va construir una segona nau, una sagristia i una capella Potser l’absis també va ser sobrealçat en aquest moment Originàriament era un edifici d’una nau, coberta amb volta de canó i capçada a l’est per un absis semicircular Aquesta estructura romànica del segle…
Roda de Ter
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació És a la zona de contacte de les Guilleries amb la vall del Ter, poc després de la seva confluència amb el Gurri, a l’inici d’un pronunciat meandre, l’interior del qual és anomenat l’Esquerda El municipi de Roda de Ter és envoltat pràcticament per la demarcació de les terres de les Masies de Roda, a excepció del sector que ocupa el barri de la Creu de les Codines, per on limita amb el municipi de Gurb El terreny, format per materials constituïts durant el període terciari i essencialment planer, és solcat pel Ter, que fa d’eix a la demarcació de la vila de Roda i és en…
Palol de Revardit
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla de l’Estany, a la vall baixa del Revardit (afluent del Terri), que drena el sector nord del terme, i accidentat pels contraforts orientals del massís de Rocacorba.
Situació i presentació A migdia el municipi afronta amb els termes gironins de Sant Gregori, Sant Julià de Ramis i Canet d’Adri i a septentrió, amb Camós i Cornellà del Terri Accidentat pels contraforts orientals de la serra de Rocacorba, el puig de Sant Dalmau fa de límit nord-occidental del terme amb el de Canet d’Adri A part del Revardit, altres rieres que drenen el municipi són les de Riudellots i de Marimanya, afluents també per la dreta del Terri la de Riudelleques, que fa parcialment de límit occidental amb Canet d’Adri i amb Sant Gregori, desguassa al Ter capçalera de la riera de…
Crespià
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Municipi
Municipi del Pla de l’Estany, al límit amb la Garrotxa i amb l’Alt Empordà..
Situació i presentació Estès a l’esquerra del Fluvià, el qual en forma, en part, el límit meridional El límit occidental amb Maià de Montcal Garrotxa, és el torrent de Malhivern, afluent per l’esquerra del Fluvià, al qual riu desguassa just al límit d’ambdós termes El límit NW coincideix parcialment amb la riera de Can Vellana, fent una mena de tascó que s’interna vers septentrió entre els termes municipals de Maià de Montcal i Cabanelles Alt Empordà El límit N amb aquest darrer municipi prossegueix més a llevant per la riera de Cal Fluvi de Turbany, que desguassa a la riera de Sant Jaume,…