Resultats de la cerca

 Al vessant de solana de la serra, hi ha unes escales excavades a la roca que faciliten l’accés al capdemunt del cim En el pla que corona el cim, hi ha el Santa Maria de Cabrera

S'hi conserven les restes d’una ciutat ibèrica, després romana, excavades en part des del 1932 Els materials més antics s V-IV aC són, en bona part, coneguts a través de la necròpoli de l'Albufereta d’Alacant La romanització no canvià, bàsicament, l’estructura urbana, i esdevingué ciutat, amb la categoria, probablement, de municipi Desparegué com a nucli important durant la crisi de mitjan s III Els noms ibèric i llatí no són coneguts, i és errònia la identificació amb Lucentum

Origen i evolució El poblat de l’Esquerda, antigament anomenat Roda, és objecte d’excavacions arqueològiques periòdiques des de l’any 1977, les quals han evidenciat la seva ocupació des del final del segle VIII aC, durant el bronze final, fins a l’època medieval Al final del segle V aC els ibers hi bastiren un important oppidum fortificat, que fou abandonat durant el segle I aC En època visigòtica, el lloc es tornà a ocupar, i s’hi construí una potent muralla de gairebé 150 m de longitud Les investigacions apunten que la creació de la civitas —un nucli de control amb un territori adscrit— és…

Situació i presentació Es troba al punt de confluència del Gurri amb el Ter Les terres del municipi envolten pràcticament les del terme de Roda de Ter, i limiten al N amb Santa Maria de Corcó, a l’E amb Tavertet i Vilanova de Sau, al S amb Tavèrnoles, a l’W amb Gurb i al NW amb Manlleu El terme de les Masies de Roda es va segregar de Roda de Ter el 1806, si bé la separació no fou aprovada per l’Audiència fins el 1836 Les terres del terme són força planeres, llevat del sector trencat pel Ter, on es troben les partides de Casserres i Salou El terme, solcat per les aigües del Ter, que va…

Situació i presentació És situat al centre de Collsacabra,a llevant de la serra de Cabrera Limita, al N, amb els termes de la Vall d’en Bas, Sant Feliu de Pallerols i les Planes d’Hostoles, tots tres pertanyents a la comarca de la Garrotxa, a l’E amb Susqueda, al S amb Sant Hilari Sacalm, ambdós municipis de la Selva, i a l’W limita amb les terres osonenques de Vilanova de Sau, Tavertet i Santa Maria de Corcó Aquest municipi es formà amb l’agregació de l’antic terme de Pruit a Rupit el 1978, tot i que a l’origen tots dos pertangueren a un mateix terme jurisdiccional, fins que en la divisió…

Situació i presentació És al bell mig de la vall de Torelló, al sector NE de la comarca Limita al N amb els municipis de Sant Quirze de Besora, Santa Maria de Besora i Vidrà, a l’E amb les terres garrotxines de la Vall d’en Bas, al S amb Santa Maria de Corcó i Torelló i a l’W, amb Sant Vicenç de Torelló i Orís Les terres del terme són força abruptes, a excepció del sector de la vall on és la vila Destaca la serra de Curull, amb el coll de Sant Joan i el coll de Sant Bartomeu i Bellmunt 1247 m al límit amb Vidrà Tot i la importància del relleu, les elevacions són per sota els 1000 m, i entre…

Situació i presentació És al bell mig de la Plana de Vic, al sector més planer Limita al N amb Santa Cecília de Voltregà, les Masies de Voltregà i Manlleu, a l’E amb les Masies de Roda, Roda de Ter, Tavèrnoles i Folgueroles, al S amb Vic i a l’W amb Sant Bartomeu del Grau Com tots els municipis d’aquest sector ponentí de la Plana, té com a límit W la serra que separa la Plana del Lluçanès, on la frontera del terme de Gurb va de l’extrem del pla de Sant Sebastià, sobre Monellots, davalla a la riera de Sant Joan i fins a la de Sant Bartomeu, que continua fins prop del cap de la costa de Sant…

Els seus límits actuals coincideixen amb els de l’antic regne a partir del 1305, quan es confirmà la incorporació de part de l’antic regne de Múrcia amb l’exclusió de Cabdet des del 1707 i amb la inclusió des del segle XIX de Villena i Saix i del partit judicial de Requena Parteixen de la mar, segueixen, al N, el riu de la Sénia fins al vessant septentrional dels ports de Morella incloent gran part de la conca del Bergantes, tributària de l’Ebre i continuen per la vora oriental de la Serralada Ibèrica Valenciana Inclouen tota la conca del Millars, llevat de la capçalera, tota la del Palància…