Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
la Pobla Tornesa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana Alta, estès des dels vessants occidentals de la serralada del desert de les Palmes (puig Bartolo, 729 m alt.), de la Maigmudella (547 m) i del Gaidó (481 m) fins al pla de l’Arc; accidenta també el terme, a l’W, el vessant oriental de la Balaguera (499 m), on hi ha les restes d’un poblat ibèric.
És drenat per la capçalera de la rambla de la Pobla o de la Pobleta del Riu , que aflueix per l’esquerra juntament amb la de Cabanes a la rambla de la Viuda El sector forestal té unes 700 ha de pinedes L’agricultura és bàsicament de secà, amb 920 ha de cereals, garrofers, vinya i ametllers només hi ha 15 ha d’horta Part important de la població activa ha hagut de recórrer a l’emigració temporera o al treball industrial a d’altres centres de la comarca, fins que darrerament s’han installat diverses indústries taulells El poble 710 h agl 2006, poblatins o poblaïns 298 m alt és a ponent de la…
la Masia del Molinet
Caseria
Caseria del municipi de les Coves de Vinromà (Plana Alta), a la carretera de Sant Mateu, 8 km al N del nucli urbà.
les Coves de Vinromà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana Alta que comprèn la vall mitjana del riu Segarra (o rambla de les Coves), anomenada la foia de les Coves, entre els estrets de la roca del Lledoner, al nord-oest, on deixa l’Alt Maestrat, i l’estret del Riu, al sud-est, on penetra al Baix Maestrat.
Limiten la foia, a l’oest, els tossals Gros 771 m alt i del Boix 734 m alt, i a l’est, les Talaies d’Alcalà 528 m alt i la serra de Murs 425 m alt Oberta pel nord vers Sant Mateu i pel sud vers el pla de l’Arc, aquesta vall forma part del corredor prelitoral situat a l’eix tradicional de comunicacions parallel a la costa mediterrània El 42% del territori és improductiu, ocupat en gran part unes 5600 ha per matollar hi abunden els espartars Als sectors més plans hi ha hortes 160 ha regades amb aigua del subsol els principals conreus de secà són els garrofers, les oliveres, cereals…
Benasqués
Despoblat
Despoblat del municipi de Bell-lloc del Pla (Plana Alta), a 299 m d’altitud, al marge dret del barranc de Benasqués
, a la carretera de Castelló de la Plana a Sant Mateu.
Sant Vicent
Santuari
Caseria
Hostal
Santuari, caseria i hostal del municipi de Borriol (Plana Alta), al NE de la vila, a la dreta del riu Sec de Borriol, vora la carretera de Castelló de la Plana a Sant Mateu del Maestrat.
S'hi conserva un milliari romà Darrere l’església hi ha la pedra on la tradició diu que predicà Vicent Ferrer, amb una inscripció
les Talaies d’Alcalà
Serralada
Serralada del Sistema Ibèric Valencià paral·lela a la costa, que separa la plana de Sant Mateu (Baix Maestrat) i la vall de les Coves (Plana Alta) de la vall d’Alcalà de Xivert (Baix Maestrat), entre la rambla de Cervera i la de les Coves.
Culmina a la serra d’en Canes, a 715 m alt, que és termenal entre els municipis de la Salzedella i d’Alcalà de Xivert/> Entre aquesta serralada i la serra de Murs davalla la vall d’Àngel, la qual dóna nom a una part del conjunt serra de la Vall d’Àngel
la Plana Alta
Comarca del País Valencià, a la regió de Castelló.
La geografia Cap de comarca, Castelló de la Plana Ocupa una posició central dins la regió És limitada al S pel Millars i al NE per la serra d’Irta, que la separen de la Plana Baixa i del Baix Maestrat, respectivament La rambla de la Viuda fa de límit amb l’Alcalatén per l’est, i la serra d’Espareguera i el tossal de Saragossa la separen pel NE de l’Alt Maestrat El sector litoral de la comarca és dividit en dues parts pel promontori d’Orpesa Al N d’aquest hi ha el pla d’Albalat, d’uns 4 a 5 km d’amplària i 20 de llargària, zona de costa baixa i sorrenca —limitada al N pel petit delta del riu…
comtat d’Osona
Història
Demarcació territorial de l’antiga Catalunya que comprengué inicialment la comarca ripollesa a partir del Taga i de Mogrony, s’estengué pel Cabrerès, Collsacabra i les Guilleries fins al Montseny i Tagamanent, amb la plana de Vic i el Lluçanès, i per la part de ponent comprenia el Moianès i el Bages, de Montserrat fins a Cardona.
Les seves etapes de reconquesta estengueren el comtat a partir del segle X vers l’Anoia i la Conca de Barberà, fins als castells de Montbui i Santa Coloma de Queralt A partir del segle XI aquesta expansió del comtat osonenc, sovint amb el nom de comtat de Manresa, continuà creixent vers la Segarra i el pla d’Urgell i arribà fins a Sidamon, a 16 km de Lleida El nucli inicial del comtat es formà sobre la base ètnica dels antics ausetans o del pagus d’Osona, centrat en l’antiga ciutat d’ Ausa o de Vic És desconeguda la primitiva organització que sembla ésser la de l’antic bisbat d’…