Resultats de la cerca

És format per una plataforma estructural que s’estén en una superfície de 10 per 12 km, amb una altitud entre 900 i 1300 m Pels sectors oest i sud enllaça suaument amb els relleus de la plana de Vic, mentre que pel nord resta tallat per l’abrupte escarpament de falla de la vall d’Hostoles, i per l’est, per una immensa cinglera que el separa del veí massís de les Guilleries És constituït per materials sedimentaris, gresos i margues principalment, entre els quals es destaquen els eocènics El relleu és molt pla, amb nombrosos petits turons testimoni coronats de gresos i amb…

És envoltada, al NE, per l’altiplà de Collsacabra i la serra de Cabrera, a l’E per les Guilleries, al SE pel Montseny i el pla de la Calma, al SW pel pla de la Garga i pels cingles de Centelles, a l’W per la serra de Collsuspina i l’altiplà del Moianès i al NW pel Lluçanès i el massís dels Munts És una plana de notables condicions agrícoles, amb un gran nombre de masies i petits nuclis rurals, malgrat la rigor del clima encara que té una pluviositat pròxima als màxims de la Catalunya humida, i dóna bones collites de blat, patates i blat de moro la ramaderia, sobretot…

S’hi distingeixen dues subunitats de relleu La septentrional és formada per les serres de Sant Julià del Mont 909 m, del Corb 936 m, de Finestres 1027 m i de Rocacorba 992 m La meridional la formen, a l’W, els cingles d’Aiats i de Cabrera 1312 m, l’altiplà del Cabrerès, Caselles 1143 m i Tavertet 1126 m, al Collsacabra mentre que a l’E hi ha l’estany de Banyoles Hi predominen les roques calcàries i la pluviositat és elevada Les aigües de les seves rieres són tributàries del Ter i del Fluvià

Neix al peu de l’altiplà calcari de Costwolds Hills, corre vers l’E a través d’una ampla depressió, on forma amples meandres A Oxford rep les aigües dels afluents Cherwell i Abingdon, i després travessa per la Goring Gap l’escarpat cretaci de Chiltern Hills, a la sortida del qual, aigües avall de Pangbourne, entra a l’ample triangle alluvial de la conca de Londres i s’eixampla considerablement en travessar la metròpolis A Teddington comença l’estuari, que té una amplada de 16 km a la desembocadura a la mar del Nord, tocant al banc arenós de Nore Aquest estuari és una de les vies…

Osona engloba per llevant fragments del Sistema Transversal i de la Serralada Prelitoral Correspon a la conca alta del Ter i a la capçalera del Congost, de tendència continental, com tota la plana de Vic La població 143 182 h 1981 2 173,48 km 2 65,8 h/km 2 és la més feble de la Catalunya oriental, però la més densa de la Catalunya interior L’increment màxim del darrer segle 63% sobre la del 1877 és la del vicenni 1950-70, després del qual sembla haver-se estagnat la industrialització, relativament forta tèxtil, metallúrgica, de la construcció i la fusta sobretot a les ciutats de Vic 30 057…

Situació i presentació Es troba al sector occidental de la Plana de Vic, de la qual el separa la costa o cinglera que fa d’espona, i s’estén vers l’W per l’altiplà del Lluçanès i vers la depressió d’Alboquers, al S El terme, allargassat, limita al N amb Sobremunt Lluçanès, a l’E amb Santa Cecília de Voltregà, Gurb, Vic i Santa Eulàlia de Riuprimer, al S amb Santa Maria d’Oló Moianès i a l’W amb l’enclavament de Muntanyola Osona, amb Oristà i Olost Lluçanès Drenen les terres del terme la riera de Sant Joan, la riera de Sant Bartomé, el torrent de Font Salada i la capçalera de la riera d’Olost…