Resultats de la cerca
Es mostren 1717 resultats
la Damunt
Santuari
Santuari on és venerada la mare de Déu de la Damunt, del municipi de Folgueroles (Osona), al NE del poble.
serra de Curull
Serra
Serra del nord de la Plana de Vic, dins el municipi de Sant Pere de Torelló, al límit entre Osona i el Ripollès, que forma part de les alineacions muntanyoses d’estructura juràssica dels Subpirineus.
Situada entre el Puigsacalm del qual la separa la collada de Sant Bartomeu i la serra de Bellmunt a l’altra banda del congost del Ges, constitueix la divisòria d’aigües entre el Ges i el riu Fornés Els cims culminants són els de Barral 1 364 i 1 352 m alt i el puig de les Àligues 1 341 m alt El vessant septentrional la baga de Curull és ocupat per un compacte bosc fagedes a la solana, per alzinars fins als 900 m i per rouredes a les parts més altes Al NW de la serra es destaca el penyal que coronen les ruïnes de l’antic castell de Curull
castell de Curull
Castell
Antic castell, del terme de Sant Pere de Torelló (Osona), situat en un cim (1.302 m) del vesant de la serra de Curull
. Actualment en ruïnes.
Aquest castell havia pertangut als comtes de Besalú els castlans es cognomenaren Curull s XII
la Creu de les Codines
Caseria
Caseria del terme de les Masies de Roda a la Plana de Vic (Osona), formada al llarg de la carretera de Vic a Olot, al límit amb el terme de Gurb.
la Coromina
Colònia industrial
Colònia industrial del municipi de Torelló (Osona), a uns 3,5 km d’aquesta població, a l’esquerra del Ter i a l’interior d’un pronunciat meandre, aigua avall de la vila.
El 1874 Josep Pericas, de Vic, demanà l’aprofitament de l’aigua del riu com a força motriu d’una fàbrica de filats i teixits en l’indret del mas de la Coromina El 1883 hi féu edificar una colònia industrial i una capella 1903 La raó social d’aquesta indústria fou Pericas, Boixedo i Companyia fins el 1946, que la canvià per la de Filatures Ter SA Fou destruïda parcialment el 1926 per un incendi, i el 1940, per l’aiguat del mes d’octubre
Cornet
Masia
Despoblat i actual masia del municipi de Sant Boi de Lluçanès (Osona), prop del terme de Sant Martí de Sobremunt.
castell de Corneli
Castell
Antic castell que dominava la vall de Sau, situat probablement al terme de Tavertet (Osona), al límit amb el de Vilanova de Sau, al lloc dit actualment puig de la Força
; és esmentat ja al sX.
Corbatera
Veïnat
Veïnat del municipi de Sora (Osona), vora la riera de Cussons, al vessant N de la muntanya dels Munts.
vescomtat de Cabrera
Dominis de la casa de Cabrera a mitjan s XIV (1350-63): el vescomtat de Cabrera amb el comtat d’Osona i el vescomtat de Bas
© fototeca.cat
Història
Jurisdicció feudal que s’estenia, en el temps del seu major expandiment (1356-65), per les conques del Ter (la plana de Vic al nord de Tona, Collsacabra, Guilleries i zona marginal de la Selva fins a Anglès), de la Tordera (amb el Montseny i la zona de marina entre Arenys i Blanes) i del Fluvià (plana d’En Bas).
Aquest patrimoni jurisdiccional s’havia anat formant a base de les baronies del Cabrerès i d’altres baronies que anaren infeudant-se durant els s XI i XII els vescomtes de Girona vescomtat que es vinculà a aquesta família, posant sota llur potestat altres barons Enllaços matrimonials i compres i, sobretot, la creació del comtat d’Osona el 1356, amb la ciutat de Vic i els territoris d’una llegua al voltant seu, i la unió del vescomtat de Bas el 1352, completaren el conjunt, dins el qual, tanmateix, hi havia els enclavaments de Sant Celoni que pertanyia als hospitalers i la vall de Gualba i el…