Resultats de la cerca
Es mostren 125 resultats
el Fugurull
Aspecte del mas del Fugurull
© David Montón
Masia
Masia del municipi de Manlleu (Osona), vora la qual hi ha l’església de Vilamirosa.
les Comes
Enclavament
Enclavament (33,4 ha) del municipi de Muntanyola (Osona), dins el de Santa Eulàlia de Riuprimer.
la Grevolosa
Aspecte de la fageda de la Grevolosa
© CIC-Moià
Finca del municipi de Sant Pere de Torelló (Osona), on hi ha una de les fagedes més ben conservades de Catalunya, coneguda amb el mateix nom.
Sarreganyada
Cim
Cim (1 247 m) de la serra de Bellmunt (Osona), a ponent del cim culminant, on hi ha el santuari de Bellmunt, dins el municipi de Sant Pere de Torelló.
Hi hagué el castell de Sarreganyada , que li donà el nom, propietat de Bernat I Tallaferro, comte de Besalú, que el 1020 el llegà al seu fill Guillem I Del 1136 al 1310 pertangué a la família Montcada, i el 1356 el tenia Ramon de Gurb per Bernat III de Cabrera, comte d’Osona Després desapareix de la documentació Hom creu que el santuari de Bellmunt era en els seus inicis la capella del castell
Vilacetrú
Parròquia
Antiga parròquia rural (Sant Esteve) del municipi de Manlleu (Osona), situada al NW de la població, prop dels antics masos de Corcó i de Vilacetrú, que li ha donat el nom.
S'originà al segle X, i després d’uns inicis autònoms s’uní en qualitat de filial al monestir o canònica de Santa Maria de Manlleu, creat a la fi del segle XI L’església, originàriament romànica, fou molt transformada als segles XVI i XVII Continua com a sufragània de Manlleu
Sant Jordi de Puigseslloses
Vista del dolmen i de la capella de Sant Jordi Puigseslloses
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Dolmen
Capella
Serra
Petit serradet (531 m), situat al NW de Folgueroles (Osona), prop del gran mas de Puigseslloses, coronat per un antic dolmen, que li ha donat el nom, i la capella de Sant Jordi de Puigseslloses.
En aquesta capella, erigida el 1477 i ampliada el 1883, cantà la primera missa Jacint Verdaguer el 2 d’octubre de 1870 El seu dolmen fou excavat el 1922 i les troballes són al Museu Episcopal de Vic
Puigsespedres
Dolmen
Turó
Petita elevació (728 m alt.) del municipi de Santa Maria del Corcó (Osona), al S del poble, prop de la masia d’Arquerons, on hi ha un dolmen o galeria coberta, força malmesa, excavat el 1920.
Collsacabra
Vista de Sant Julià de Cabrera, municipi de Santa Maria de Corcó, Osona, que es troba a l’altiplà de Collsacabra, al NE d’Osona. La fotografia mostra la construcció romànica de l’església parroquial d
© A. Bachs
Altiplà
Altiplà del nord-est d’Osona, conegut també sovint amb el nom d’el Cabrerès (tot i que, històricament, només el sector occidental de l’altiplà pertanyia al terme de Cabrera), que constitueix una unitat morfològica ben delimitada, a la zona de contacte entre les serralades Prelitoral i Transversal catalanes.
És format per una plataforma estructural que s’estén en una superfície de 10 per 12 km, amb una altitud entre 900 i 1300 m Pels sectors oest i sud enllaça suaument amb els relleus de la plana de Vic, mentre que pel nord resta tallat per l’abrupte escarpament de falla de la vall d’Hostoles, i per l’est, per una immensa cinglera que el separa del veí massís de les Guilleries És constituït per materials sedimentaris, gresos i margues principalment, entre els quals es destaquen els eocènics El relleu és molt pla, amb nombrosos petits turons testimoni coronats de gresos i amb…
la Castanya
Poble
Poble (800 m alt.) del municipi del Brull (Osona), al qual s’agregà l’any 1843, a la capçalera de la Tordera, al S de coll Formic (on hi ha el refugi de Sant Andreu de la Castanya).
L’església parroquial Sant Cristòfor és, en part, romànica segle XI