Resultats de la cerca

És propera als masos de la Redorta W, el Serrat E, les Comes S i l' ermita de Sant Roc SE  

Sorgí amb la construcció d’habitatges protegits després de la inundació del 1940 És centrat per una plaça porticada, amb l’església parroquial Santa Maria i un casal de cultura, amb escoles, teatre i la Biblioteca Popular Mossèn Blancafort

És un gran plec anticlinal format per capes alternants de materials sedimentaris gresos, margues i, juntament amb el seu contrafort de la serra de Bescanó, forma la continuació de la serra de Bellmunt Disminueix vers l’W bruscament i s’extingeix més enllà de Sant Agustí de Lluçanès Vers el S en deriven les serres de Sant Salvador de Bellver i de Sobremunt

S’hi distingeixen dues subunitats de relleu La septentrional és formada per les serres de Sant Julià del Mont 909 m, del Corb 936 m, de Finestres 1027 m i de Rocacorba 992 m La meridional la formen, a l’W, els cingles d’Aiats i de Cabrera 1312 m, l’altiplà del Cabrerès, Caselles 1143 m i Tavertet 1126 m, al Collsacabra mentre que a l’E hi ha l’estany de Banyoles Hi predominen les roques calcàries i la pluviositat és elevada Les aigües de les seves rieres són tributàries del Ter i del Fluvià

És envoltada, al NE, per l’altiplà de Collsacabra i la serra de Cabrera, a l’E per les Guilleries, al SE pel Montseny i el pla de la Calma, al SW pel pla de la Garga i pels cingles de Centelles, a l’W per la serra de Collsuspina i l’altiplà del Moianès i al NW pel Lluçanès i el massís dels Munts És una plana de notables condicions agrícoles, amb un gran nombre de masies i petits nuclis rurals, malgrat la rigor del clima encara que té una pluviositat pròxima als màxims de la Catalunya humida, i dóna bones collites de blat, patates i blat de moro la ramaderia, sobretot la cria porcina, que ha…

Situat a l'W dels Hostalets, té el seu origen en la vella parròquia de Fruitós de Balenyà, documentada abans del 955 amb la vila rural anomenada Balagnans o Balaniano L’església, consagrada el 1083, conserva una bona part dels murs romànics, com també del campanar, al qual fou afegit un nou pis al segle XV El 1654 l’església fou saquejada i incendiada pels francesos, i fou reparada tot seguit amb un bonic portal esculpit, de gust renaixentista Els anys subsegüents fou ampliada amb capelles laterals, i el 1701 amb unes voltes noves que li donaren l’aspecte actual L’església, amb la creu de…

És format a banda i banda de l’antic camí ral de Vic a Olot a la dreta de la riera de Balà, que baixa del coll del Bac, i damunt l’indret on es forma la riera de les Gorgues per la unió de les de la Rotllada i de Sant Julià El poble té el seu origen en el mas de Can Toni Gros , del 1565, renom donat al gascó Antoni Prat L’església de Sant Roc, construïda el 1854, esdevingué parròquia el 1945 És un centre d’estiueig Entre el 1944 i el 1968 hi tingué lloc cada mes d’agost el Concurs de Poesia de Cantonigròs Entre el 1983 i el 2011 acollí, a l’estiu, el Festival Internacional de Música de…

Es formà a la fi del s XVIII

Situació i presentació Es troba al sector septentrional de la comarca d’Osona, a la qual pertany des del 1989, després de segregar-se del Ripollès Limita al N amb el municipi de Ripoll Ripollès, a l’E amb Vidrà, al S amb Sant Pere de Torelló i Sant Quirze de Besora, terme amb el qual també limita per l’W, junt amb Montesquiu i les Llosses Ripollès El terme, molt muntanyós, s’estén a l’W del coll de Vidrà, el límit S va des del cim de la serra de Bellmunt 1247 m, termenal amb Vidrà i Sant Pere de Torelló, a l’E, fins a tocar el Ter, a l’W, passant per les Fages i pel collet de Bosquetell El…