Resultats de la cerca
Es mostren 73 resultats
baronia de Centelles
Història
Jurisdicció feudal centrada en el castell de Centelles
o de Sant Esteve (Osona), que pertangué des del s. XI a la família Centelles
, la qual prengué aquest cognom pel fet de la possessió del feu.
Als s IX-X, el seu terme encloïa les actuals demarcacions de Centelles, Sant Martí de Centelles amb Sant Miquel Sesperxes i Sant Quirze Safaja excepte Bertí, i era dividit en tretze vilars, tots sota la dependència eclesiàstica de Santa Coloma, la futura parròquia de la vila de Centelles, que esdevingué capital de la baronia Els dominis dels Centelles s’anaren ampliant pels territoris veïns la fortalesa de Blancafort, prop de la Garriga des del 1184 drets a la vall d’Osor en feu del rei el castell de Sentfores en feu de la mitra de Vic Manlleu, la domus de Bellpuig i el castell de Sameda en…
castell de Sorerols
Castell
Antic castell del municipi de Tavertet (Osona), prop de l’església de Sant Miquel de Sorerols.
El terme coincidia amb el de la parròquia de Sant Miquel de Sorerols, amb la seva sufragània de Santa Cecília Aquest lloc apareix documentat per primer cop en el llistat de parròquies del bisbat de Vic a mitjan s XI L’any 1072 hi ha notícia d’un personatge anomenat Guillem Sanç de Sorerols, però no és fins el 1086 que aquest castell apareix esmentat Era domini dels vescomtes d’Osona-Cardona Van ser feudatàries d’aquest castell les famílies Sorerols, Malla, Sant Vicenç i Rovira, entre d’altres L’any 1587 el castell va ser venut per Frederic de Cardona al baró de Savassona, de manera que va…
la Bertrana
Masia
Masia del municipi de l’Esquirol (Osona), a la dreta de la riera de la Bertrana, aigua avall del poble.
En aquest lloc hi havia antigament la parròquia de Santa Maria de Corcó
castell de Curull
Castell
Antic castell, del terme de Sant Pere de Torelló (Osona), situat en un cim (1.302 m) del vesant de la serra de Curull
. Actualment en ruïnes.
Aquest castell havia pertangut als comtes de Besalú els castlans es cognomenaren Curull s XII
els Bevís
Veïnat
Veïnat del municipi de Santa Maria de Besora (Osona) format per les masies del Beví Gros i del Beví Xic, a la capçalera del torrent del Beví, afluent, per l’esquerra, del Ter, al qual desemboca davant la Farga de Bebié.
Entre aquest torrent i el dels Ferrers s’estén la serra dels cingles de Beví 853 m alt
Plantalamor
Masia
Masia del municipi de Santa Eugènia de Berga (Osona), anomenada així des del s XIV, nom que una llegenda relaciona amb uns amors reials amb una pubilla del mas.
El 1472 el rei Joan II signà les paus amb la ciutat de Vic estant allotjat en aquest mas
bosc de les Fages
Baga de la serra de Bellmunt, entre el cim i el Torrent de Fontviva, pertanyent a Sant Pere de Torelló (Osona).
Abans de l’annexió per aquest darrer municipi del de les Masies de Sant Pere de Torelló, hi constituïa un enclavament de 0,78 km 2
ermita de Sant Sebastià

Aspecte de l’ermita de Sant Sebastià
© C.I.C.-Moià
Ermita
Ermita del municipi de Vic (Osona), al límit del terme de Gurb, situada sobre el cim de Sant Sebastià.
El conjunt està format per l’ermita i la casa annexa de la demarcació de Sant Joan de Galí, que depèn de la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer La capella, erigida amb motiu d’una pesta, és del 1520 La façana, que està orientada a migdia i presenta un gros portal amb dovelles, fou reformada al segle XVII A la part posterior dreta hi ha un campanar esvelt segle XVIII de planta quadrada que a la part superior forma una torre ortogonal amb quatre finestrals d'arc de mig punt i està cobert amb una terrassa La capella és de nau única, sense absis i sense cor A llevant, i en angle…
Casademunt
Vista de Casademunt (El Brull)
© C.I.C.-Moià
Masia
Masia del municipi del Brull (Osona).
És formada per un bell edifici quadrat construït per picapedrers francesos entorn del 1540 i embellit al segle XVIII amb rajoles de València i altres ornamentacions, quan era propietat de la família Ponç Aquest mas serví de sanatori antituberculós aproximadament entre els anys 1920 i 1950, per la qual cosa s’hi construí a prop una gran església de reminiscències goticomodernistes i altres edificacions, per tal d’adaptar-lo a la funció de sanatori
l’Avenc

Aspecte exterior del mas de l’Avenc (Tavertet)
© Belinda Parris
Masia
Mas del municipi de Tavertet (Osona).
A l’origen era d’una família de propietaris ennoblits i al principi del segle XIV pertanyia als cavallers Sacosta, succeïts pels Avenc, que al principi del segle XVI afegiren a l’antic mas un gran casal goticorenaixentista, un dels exemplars més notables de la comarca d’aquest estil La casa és feta de pedra i té grans dimensions, amb portes adovellades, finestres gòtiques amb llindes cisellades i ornades d’arquets i motllures, i amb un interior que també manté l’interès arquitectònic
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina