Resultats de la cerca

Existia una església de Sant Tomàs el 1086, dita a l’origen de Sant Tomàs de Puig-oriol Vers el 1095 els cavallers de la casa forta de Riudeperes, situada prop de l’església de Sant Tomàs, la reedificaren i, després de fer-la consagrar, l’uniren en qualitat de pabordia o filial a la canònica de priorat de Lledó Els cavallers Riudeperes i Altarriba foren els seus protectors i dotaren àmpliament la petita comunitat, que sempre depengué de Lledó, composta d’un prior o paborde, dos canonges i dos preveres beneficiats Caigué en greu decadència entre el 1411 i el 1476, i arribà a trobar-se en…

L’edificaren els cavallers de Mont-ral vers el 1190 sota l’advocació de santa Maria En tenia cura un sacerdot beneficiat i tenia creada una confraria molt popular a la comarca Hi havia dos altars més dedicats a santa Anna i a l’Esperit Sant Des del s XV es diu de Santa Anna exclusivament Conserva la primitiva edificació romànica

A l’origen era d’una família de propietaris ennoblits i al principi del segle XIV pertanyia als cavallers Sacosta, succeïts pels Avenc, que al principi del segle XVI afegiren a l’antic mas un gran casal goticorenaixentista, un dels exemplars més notables de la comarca d’aquest estil La casa és feta de pedra i té grans dimensions, amb portes adovellades, finestres gòtiques amb llindes cisellades i ornades d’arquets i motllures, i amb un interior que també manté l’interès arquitectònic

L’antic castell d’Heures fou llegat a l’església de Vic el 1032 pel comte Berenguer Ramon I Els cavallers Heures es destacaren en la història comarcal fins el 1229, que entroncaren amb els Santaeugènia El lloc passà al s XV en poder del mercader Bernat Sala i adoptà el nou nom La torre de Sala-d’heures fou minada el 1938, durant la guerra civil, quan ja s’havia construït un modern casal neoromànic al seu costat Resta l’antiga capella s XII de Sant Joan de Sala-d’heures

Existia ja el 1193, quan fou posada sota la protecció dels hospitalers, i era una important villa rural, de la qual depenien 21 masos El 1613 fou fundada la dinastia actual dels seus propietaris, creats ciutadans honrats de Barcelona i cavallers els anys 1709, 1736 i 1855 El patrimoni dels Vilar arribà a tenir 30 masos i 20 cases a les poblacions de Sant Boi de Lluçanès, Vic, Bagà, Castellterçol i Mataró El mas actual, un important casal quadrat, amb lliça, galeries annexes i torre, fou construït entre el 1735 i el 1771 Té una capella dedicada a la Mare de Déu del Roser

L’antic terme del castell comprenia tot l’actual municipi de Tavèrnoles i més tard els de Tavertet i part del de Vilanova de Sau El castell, a 611 m alt, estratègicament situat, fou renovat als segles XVII i XIX i és encara habitat Existia el 890 i estigué sota l’alt domini dels vescomtes d’Osona, però regit per una família de cavallers, els Savassona, que esdevingueren senyors de la baronia de Savassona L’antiga parròquia de Sant Pere, sufragània de la de Tavèrnoles des del segle XV, és als peus del castell i fou reedificada el 1060 es conserva íntegre l’edifici romànic En un puig enfront…

Popularment conegut per castell de Can Boix i del qual resten encara murs importants consolidats, en un cim de grans balmes, a l’E de la població, era el centre d’un terme dilatat que anava del pont del Gurri, a Vic, a la Creu de Matagalls És documentat des del 893, i dins el seu territori es formaren les quatre parròquies de Taradell, Viladrau, Santa Eugènia de Berga i Vilalleons, documentades totes al llarg del segle X Pertanyia a uns cavallers cognomenats Taradell, que vers el 1165 es van enllaçar per casament amb els Vilademany El castell passà per successives aliances als…

Era centrat pel poble de Sentfores , dit popularment la Guixa La parròquia primitiva Sant Martí de Sentfores es troba a l’extrem de ponent del terme, abandonada Fou consagrada el 1150 en substitució d’una altra de consagrada des del 900 La formació del raval de la Guixa, on hom feu erigir una nova església 1865-78, motivà l’abandonament de l’antiga Resten escasses ruïnes del castell de Sentfores , en un puig sobre cal Canonge, el terme del qual és esmentat el 911 el seu domini fou dels cavallers Sentfores , que el tenien en feu de la mitra de Vic després passà als Centelles i a…

En resta una torre d’angle i un llenç alt de mur, que emergeixen de l’alzinar que l’envolta S'endevina, però, la planta pentagonal, amb torres d’angle, com la que resta El castell fou alçat pels vescomtes d’Osona dins el feu vescomtal que els seria atribuït arran de la restauració del comtat d’Osona segle IX i que comprenia també la demarcació de Tagamanent La seva existència consta des del 994, any en què fou infeudat pel comte Borrell a Ramon, vescomte d’Osona-Cardona Tenia cura del castell un llinatge militar, els membres del qual, cognomenats Brull, més tard foren senyors del terme de…

Des del 893 comprenia les parròquies i termes actuals de Taradell, Viladrau, Santa Eugènia de Berga i Vilalleons fusionat aquest el 1940 amb Sant Julià de Vilatorta Una part dels termes de Santa Eugènia i de Vilalleons se'n separà a la fi del segle XIII i formà dues quadres unides, que s’independitzaren definitivament el 1385 i s’uniren a Vic com a carrers de Vic Taradell i Viladrau, amb una part de les antigues parròquies de Santa Eugènia i Vilalleons, formaren des d’aleshores una baronia unida amb batlle únic, fins el 1471, i després amb dos batlles però amb una única cort i cúria baronial…