Resultats de la cerca

Era centrat pel poble de Sentfores , dit popularment la Guixa La parròquia primitiva Sant Martí de Sentfores es troba a l’extrem de ponent del terme, abandonada Fou consagrada el 1150 en substitució d’una altra de consagrada des del 900 La formació del raval de la Guixa, on hom feu erigir una nova església 1865-78, motivà l’abandonament de l’antiga Resten escasses ruïnes del castell de Sentfores , en un puig sobre cal Canonge, el terme del qual és esmentat el 911 el seu domini fou dels cavallers Sentfores , que el tenien en feu de la mitra de Vic després passà als Centelles i a…

Es formà en un domini o alou pertanyent al monestir de Ripoll des d’abans del 938 L’antic domini del Pi s’estenia de l’Alou a Casa-ramona de Sora i tenia una organització civil que es desféu al segle XVI bo i repartint-se entre Sant Agustí de Lluçanès i el terme de Sora o Duocastella L’església, refeta al segle XVIII, perdé els seus atributs parroquials el 1878 Té culte i és unida a Sant Agustí

Aquest patrimoni jurisdiccional s’havia anat formant a base de les baronies del Cabrerès i d’altres baronies que anaren infeudant-se durant els s XI i XII els vescomtes de Girona vescomtat que es vinculà a aquesta família, posant sota llur potestat altres barons Enllaços matrimonials i compres i, sobretot, la creació del comtat d’Osona el 1356, amb la ciutat de Vic i els territoris d’una llegua al voltant seu, i la unió del vescomtat de Bas el 1352, completaren el conjunt, dins el qual, tanmateix, hi havia els enclavaments de Sant Celoni que pertanyia als hospitalers i la vall de…

Prengué el nom d’un villare Lamberti , documentat als segles X i XI Formà una quadra de domini eclesiàstica 3 masos el 1380 que es fusionà amb Sentfores al segle XV

Pertanyia a l’antic domini de Curull i de la Vola Té prop seu una capella del Roser 1775, avui sense culte Proper al mas hi ha l’antic casal del Vilar, conegut popularment pel castell de la Vinyeta

La seva església, en part romànica, era sufragània de Santa Eulàlia de Riuprimer, i des del 1880 és parròquia independent És dedicada a sant Jaume abans, a sant Cugat La quadra, de domini reial, fou municipi independent del 1820 al 1840, que fou unida al de Sant Bartomeu

Forma l’extrem oriental del terme i comprèn la demarcació dels actuals masos de Sobrevia, Virgili, Terrés de Terrassola, Vilardell, Rovira i el Bosc del Masó Era centrada en l’antic casal dels Vilanova, existent ja el 1082 El 1096 el domini civil passà a la canònica catedralícia de Vic, i l’administrava el paborde de Gener En tenia la jurisdicció criminal el veguer d’Osona, i més tard els Cabrera

Consta des del 992 i reemplaçà el veí castell de Sant Llorenç del Munt La seva jurisdicció s’estenia pels termes de Sant Julià de Vilatorta i de Sant Sadurní d’Osormort, i més antigament pels de Folgueroles i Espinelves El seu domini pertangué als Queralt i a la mitra de Vic Més tard s XIV passà als Centelles, senyors del casal de Bellpuig de Sant Julià de Vilatorta

Situació i presentació És al sector septentrional de la comarca Limita al N amb el municipi ripollès de les Llosses, a l’E amb Montesquiu i Sant Quirze de Besora, al SE amb Orís, al S amb Sant Boi de Lluçanès i al SW i W, amb Sant Agustí de Lluçanès i Alpens, respectivament El terme de Sora ha estat inclòs tradicionalment en el Lluçanès, tot i que mai no ha tingut una vinculació específica amb aquesta subcomarca, i sí amb els antics termes meridionals del Ripollès Les terres del municipi són força accidentades, abocades als vessants septentrionals de la serra dels Munts 1059 m, límit…

La villa Evigilanus 1012 es transformà en castell vers el 1050, i els seus senyors, els Vilagelans, intervingueren activament en la vida comarcana fins que es fusionaren amb els Alta-riba, el 1440 El seu terme es convertí en quadra civil, amb 7 famílies, al s XV, sota el domini dels consellers de Vic L’antiga fortalesa es transformà en masia fortificada al s XV, i en casal residencial vers el 1925 Prop seu hi ha la capella romànica de Santa Fe, molt reformada modernament El 1840 l’antiga quadra es fusionà amb el terme de Gurb