Resultats de la cerca

Nucli fundat al pla ja en època romana, a mitjan s II aC La seva situació denota una funció primordialment agrícola, però la presència d’un important conjunt de monedes i ceràmiques d’importació d’origen itàlic, i també de nombroses restes de fosa de metall, indica que també desenvolupà funcions de caràcter artesanal i comercial L’any 2006 s’inaugurà un centre d’interpretació del jaciment

És situat sobre una península de 746 m d’altitud als contraforts occidentals del Montseny De superfície plana i d’unes 9 ha, queda netament delimitat per cingles, excepte pel costat oriental, on es construí durant el segle IV aC una potent muralla de 150 m de longitud L’interior de l’assentament és mal conegut, excepte algunes cases adossades a la muralla Sota les construccions ibèriques s’ha detectat un assentament del bronze final datat als segles X-IX aC

L’església de Sant Miquel dels Sants de Balenyà és el nucli a partir del qual s’expandí Formen també part de la seva parròquia, diversos masos dels municipis de Seva, Balenyà, el Brull, Malla i Taradell El febrer del 2015 fou constituïda com a Entitat Municipal Descentralitzada EMD, categoria que la dotava d’una certa autonomia Entre el 26 de març i el 2 d’abril se celebrà una consulta en què s’aprovà la constitució d’un municipi independent de Seva Malgrat el resultat, el nucli no complia els requisits previstos tenir més de 2000 habitants i una distància mínima de 3 km del centre del…

És situat al peu de la carretera de Barcelona a Puigcerdà Es formà, durant els ss XVIII i XIX, a l’indret on hi havia uns hostals, al camí ral de Vic a Barcelona, esmentats ja el 1553 El 1879 hi fou erigida una capella Sant Josep, que és actualment la parròquia de Sant Fruitós de Balenyà, mentre que l’antiga ha esdevingut santuari de Santa Maria de l’Ajuda Dins el terme, a més de 571 h en poblament disseminat, es troben l’antiga parròquia de Santa Maria Savall, l’antiga quadra d’ Aguilar i el raval de l’estació de Balenyà dit de Sant Miquel de Balenyà, en part dins el terme municipal…

L’edifici N’han perdurat poques restes Destaca, però, una torre de planta quadrada, situada a l’angle nord-oest, que conserva una volta de canó i té una alçària d’uns 7 m Un fossat, excavat a la roca, de 5 m d’amplada la separa del pla del castell Ha estat datada dels segles X i XI encara que també s’ha dit que podria ser d’origen romà, a causa sobretot de la seva textura, i per la seva situació prop de les restes d’una via romana que unia Barcelona amb la Plana de Vic De fet, a les excavacions es va trobar ceràmica medieval, però també romana i ibèrica La història El senyoriu feudal del…

Al costat seu desemboca al Ter la riera de Bajalou , que neix a les serres de Sant Salvador de Bellver

És situada al cim de la serra de Sant Salvador de Bellver, al límit amb el terme d’Orís, dominant la plana de Vic La comunitat s’hi aplegà sota el prior Pere Amat vers el 1110 El 1210 s’hi fundà una confraria de molta anomenada per la contrada Tingué un màxim de cinc comunitaris, però decaigué a partir de mitjan segle XIV L’any 1411 s’uní a una pabordia de la catedral de Vic i perdé tot rastre de comunitat En resta una església romànica de notables dimensions en un lamentable estat d’abandonament

Situació i presentació Limita al N amb el terme de Tona i amb l’enclavament de Torrellebreta del terme de Malla, a l’E amb Seva, el Brull i l’enclavament de Seva, al S amb Centelles, al SW amb el terme vallesà de Castellcir i a l’W amb Collsuspina El terme, que assoleix les màximes altituds a les terres de ponent, al serrat de Castellà 1 017 m, és una plana paleozoica d’uns 500 m d’altitud mitjana, i és drenat pel torrent de la Font, al sector septentrional, i el del Soler, que ressegueix part del límit occidental amb Collsuspina, el qual vessa les seves aigües a la riera de Castellcir, ja…