Resultats de la cerca

Es formà sota el penyal on s’aixecava el castell de Rupit , envoltat quasi totalment per la riera Als segles XIII i XIV fou lloc fortificat i després d’una època de decadència segles XIV-XV tornà a créixer 49 focs el 1553, 80 el 1626 i 101 el 1680 tingueren importància els paraires 32 el 1680 Els carrers estrets i costeruts s’enfilen pel penyal hi ha notables cases dels segles XVI i XVII algunes reproduïdes al Poble Espanyol de Montjuïc L’església parroquial, obra del segle XVIII, és dedicada a sant Miquel La decadència demogràfica ha estat motivada per la desaparició de la…

Prengué el nom d’un villare Lamberti , documentat als segles X i XI Formà una quadra de domini eclesiàstica 3 masos el 1380 que es fusionà amb Sentfores al segle XV

L’antiga parròquia Sant Antoni, arruïnada, consagrada el 1100, fou sufragània del priorat de Santa Maria de Ridaura, independent durant els segles XV i XVI i agregada després a la parròquia de Santa Maria de Ridaura

Amb el mateix nom fou conegut també, fins al començament del segle XVI, el lloc de Sant Julià, aleshores inclòs dins el terme del castell Sant Julià de Bellpuig

S'originà al segle X, i després d’uns inicis autònoms s’uní en qualitat de filial al monestir o canònica de Santa Maria de Manlleu, creat a la fi del segle XI L’església, originàriament romànica, fou molt transformada als segles XVI i XVII Continua com a sufragània de Manlleu

Fou erigida vers el 1120 com sufragània de la parròquia de Vidrà, i després d’una època d’independència segles XII-XIV tornà a supeditar-se a Vidrà La categoria religiosa passà a Santa Llúcia de Siuret, erigida en parròquia el 1878 Conserva l’edificació romànica, restaurada i oberta de nou al culte el 1975

Rebé el nom de la villa rural de Gémenes, existent ja el 898 la capella és coneguda des del 1180 Era regida per un ermità segles XIV-XVII i més tard en tenia cura el mas Ventaiola El 1868 passà a la parròquia d’Aiguafreda Fou restaurada el 1946 i aparegué l’obra romànica Ara no té culte i forma una dependència de la casa que té adossada

És esmentat com a villa rural des del 898 Dins la seva demarcació hom construí l’església i més tard la població de Centelles, que per això es digué, del segle XII al XV, Santa Coloma de Vinyoles Vinyoles fou, entre els segles XI i XV, una fortalesa, propietat dels castlans del castell de Centelles Resta una part del casal medieval, d’estructura romànica i gòtica, amb restes de les primitives muralles, adossat a un mas construït el 1746

És situat sobre una península de 746 m d’altitud als contraforts occidentals del Montseny De superfície plana i d’unes 9 ha, queda netament delimitat per cingles, excepte pel costat oriental, on es construí durant el segle IV aC una potent muralla de 150 m de longitud L’interior de l’assentament és mal conegut, excepte algunes cases adossades a la muralla Sota les construccions ibèriques s’ha detectat un assentament del bronze final datat als segles X-IX aC

El nom prové d’un antic palau comtal, documentat des del 897, que cedí a Ripoll el comte Sunyer el 943 Recuperat per Ripoll després d’un quant temps d’usurpació 1089, fou erigit en pabordia regida per un monjo, amb un clergue i alguns donats Pràcticament era un lloc d’hostalatge dels monjos ripollesos en el seu camí a Barcelona El paborde d’Osona o de Palau administrava els béns ripollesos d’Osona i d’una part del Bages Els darrers segles tenia un palau i una capella propis, prop del monestir de Ripoll, dits la Pabordia de Palau El càrrec i l’administració s’extingiren el 1835