Resultats de la cerca

El 1304 anava del Congost a Collsuspina, d’ací al Lluçanès, comprenia Besora i Curull, n'excloïa el Cabrerès i, en canvi, arribava a Osor i Sant Hilari i, seguint el cim del Montseny, arribava fins al Tagamanent Els dominis de la casa de Cabrera i de Rupit s’hi integraren a mitjan segle XIV També n'era exclòs el Lluçanès, que en part hi pertangué al segle XV, fins que arribà a formar sotsvegueria pròpia el 1611 sotsvegueria de Lluçanès Del 1274 al 1317 els veguers de Vic regien a la vegada el Bages, el Berguedà i el Ripollès a partir del 1320 s’intitularen veguers d’Osona, Ripollès,…

Consta un primer sotsveguer o veguer del Lluçanès entre els anys 1176 i 1187, quan el rei segrestà la jurisdicció del terme de Lluçà a Pere I de Lluçà, pel fet de no voler-li'n reconèixer, aquest, el vassallatge El 1396 s’intentà de tornar-la a crear, però els senyors de la baronia de Lluçanès s’hi oposaren tenaçment El 1449 la reina Maria donà un privilegi de creació de la sotsvegueria, i nomenà un sotsveguer, amb una cúria a Perafita, per a la part osonenca del Lluçanès, i una altra a Sant Feliu Sasserra, per a la part bagenca o manresana El 1455 un decret de Joan II anullà aquesta creació…

Evolució de les edificacions El primer centre episcopal i la primitiva catedral, documentada des del 516, es trobaven a tocar del temple romà, a l’àrea ocupada actualment per l’església de la Pietat foren destruïts per les incursions sarraïnes i la destrucció de la ciutat del 826 En repoblar-se la ciutat a partir del 879 i erigir-se de nou el bisbat vers el 885, es construí un nou grup d’esglésies episcopals a la part baixa de la ciutat, prop del nou Vicus Ausonae , dedicades a sant Pere, santa Maria i sant Miquel, a les quals, per la precocitat de la primera construcció, calgué fer noves…

Situació i presentació Es troba dins les terres que formen la Plana de Vic Limita al NW i el N amb el municipi de Vic, a l’E, per una petita llenca, amb Santa Eugènia de Berga i Taradell, al S amb les terres de Tona i al SW amb el municipi de Muntanyola El fet que Malla sigui un municipi físicament planer fa que no hi destaquin gaires formes de relleu Així i tot, cal mencionar el puig del Clascar 644 m, sota el qual s’alça la caseria de Malla, Puigllampat 644 m i el serrat del Vilar 820 m, al límit més meridional amb Vic, i el serrat del Prat, el serrat de Can Bou i el serrat de la Coma, al…

Situació i presentació Es troba al sector llevantí de la subcomarca del Lluçanès Limita al N amb Sora, a l’E amb Orís, al S amb els municipis de Sobremunt i Olost, i en part amb l9enclavament del Cel de Croells, i a l’W amb Perafita i Sant Agustí de Lluçanès És força accidentat al sector N a causa de la serra dels Munts, amb altituds superiors als 900 m, que fa de límit natural amb Sora Les terres meridionals són també abruptes, però menys elevades, mentre que el sector on es troben les comunicacions i el poble de Sant Boi de Lluçanès és una petita vall, drenada per la riera de Sorreigs La…

Situació i presentació Limita al N amb el terme de Tona i amb l’enclavament de Torrellebreta del terme de Malla, a l’E amb Seva, el Brull i l’enclavament de Seva, al S amb Centelles, al SW amb el terme vallesà de Castellcir i a l’W amb Collsuspina El terme, que assoleix les màximes altituds a les terres de ponent, al serrat de Castellà 1 017 m, és una plana paleozoica d’uns 500 m d’altitud mitjana, i és drenat pel torrent de la Font, al sector septentrional, i el del Soler, que ressegueix part del límit occidental amb Collsuspina, el qual vessa les seves aigües a la riera de Castellcir, ja…

Situació i presentació És un dels més reduïts en extensió de la Plana de Vic Limita al NE amb el terme de Calldetenes, a l’E amb el de Sant Julià de Vilatorta, al S amb el de Taradell, per una petita llenca a l’W amb Malla i al NW amb Vic El municipi és un dels més planers i més aprofitats de la comarca llevat d’un petit sector muntanyós a la part oriental, emboscat de roures i de pins, la resta és essencialment plana i atapeïda de conreus i de masies Geomorfològicament les terres es formaren durant el període terciari El Gurri forma límit natural amb el terme de Vic i hi desguassen les…

Situació i presentació S’estén per l’anomenada Falda del Montseny, i és format per dos sectors del terme, separats entre ells per l’apèndix que forma el municipi del Brull cap a Sant Jaume Limita al N amb el terme de Taradell i l’enclavament de Tona, a l’E amb el terme de Viladrau, al S amb el municipi del Brull i al SW amb el municipi de Balenyà i l’enclavament de Malla L’enclavament del terme de Seva, anomenat l’Aclau de Seva, és situat entre les terres de Balenyà, Centelles, el Brull i Aiguafreda El sector oriental del terme s’integra, per les seves característiques orogràfiques, dins les…

Situació i presentació Es troba al punt de confluència del Gurri amb el Ter Les terres del municipi envolten pràcticament les del terme de Roda de Ter, i limiten al N amb Santa Maria de Corcó, a l’E amb Tavertet i Vilanova de Sau, al S amb Tavèrnoles, a l’W amb Gurb i al NW amb Manlleu El terme de les Masies de Roda es va segregar de Roda de Ter el 1806, si bé la separació no fou aprovada per l’Audiència fins el 1836 Les terres del terme són força planeres, llevat del sector trencat pel Ter, on es troben les partides de Casserres i Salou El terme, solcat per les aigües del Ter, que va…

Situació i presentació És al bell mig de la vall de Torelló, al sector NE de la comarca Limita al N amb els municipis de Sant Quirze de Besora, Santa Maria de Besora i Vidrà, a l’E amb les terres garrotxines de la Vall d’en Bas, al S amb Santa Maria de Corcó i Torelló i a l’W, amb Sant Vicenç de Torelló i Orís Les terres del terme són força abruptes, a excepció del sector de la vall on és la vila Destaca la serra de Curull, amb el coll de Sant Joan i el coll de Sant Bartomeu i Bellmunt 1247 m al límit amb Vidrà Tot i la importància del…