Resultats de la cerca
Es mostren 3333 resultats
Bicol
Divisió administrativa
Regió de les Filipines.
Formada per les províncies d’Albay, Camarines del Nord, Camarines del Sud, Catanduanes, Masbate i Sorsogon La ciutat més important és Legaspi
cingles de Beví
Cinglera
Serra (853 m) que separa les valls del torrent dels Ferrers i de la riera de Tavèrnoles, afluent, per l’esquerra, de la riera de Vallfogona, límit entre Santa Maria de Besora i Ripoll (Ripollès).
A l’oest del coll es troben les masies del Beví Gros i del Beví Xic els Bevís
Bestracà
Despoblat
Despoblat del terme de Camprodón (Ripollès).
És situat en un coster, al vessant meridional de l’espadada serra de Bestracà , la qual separa les conques dels rius de Beget i d’Oix fins a llur confluència culmina al puig de Bestracà 1044 m alt, al cim del qual hi ha les ruïnes de l’antic castell de Bestracà L’església romànica de Sant Andreu, esmentada ja el 983, és prop del coll de Bestracà 804 m alt, per on passa el camí d’Oix a Beget
comtat de Besalú
Comtes de Besalú
Geografia històrica
Territori entorn de Besalú, regit per un comte i centrat en l’antic pagus de Besalú; comprenia, originàriament, la Garrotxa i alguns territoris veïns, des de Mogrony i Setcases (Ripollès) fins a Agullana i Figueres, a l’Alt Empordà, i Banyoles, al Gironès.
El 844 el pagus de Besalú era unit al comtat de Girona, aleshores a mans de Sunifred I, pare de Guifré I el Pelós Mort Sunifred el 848, el comtat de Girona-Besalú passà a mans d’un comte, Guifré II, de filiació desconeguda El 878, en el concili de Troyes, foren assignats a Guifré el Pelós els comtats de Barcelona i de Girona-Besalú, que uní als de Cerdanya i d’Urgell, que ja posseïa En una data desconeguda, Guifré cedí al seu germà Radulf el pagus de Besalú, que en endavant fou anomenat sempre comtat Mort Radulf el 913, el nou comtat tornà als descendents de Guifré, en la…
la Berruga
Cim
Cim (1 785 m) de la serra de Mogrony, termenal dels municipis de Campelles i de Gombrèn (Ripollès).
Benviure
La torre de Benviure
Història
Antiga quadra del municipi de Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat), formada al voltant del castell de Benviure per un grup de cases, entre les quals destaca la del Bori, nom amb què també fou coneguda la quadra.
Es conserva una torre del castell, al costat del qual hi hagué adossada una església, on era venerada la imatge de Sant Miquel, traslladada després a la capella del Bori Actualment el lloc es repobla de petites cases
les Alberes
Nom utilitzat per alguns geògrafs per a designar tot el conjunt orogràfic pirinenc que va de Costabona fins a la mar (en el qual resta compresa la serra de l'Albera, que li ha donat nom), límit entre el Vallespir, al N, i l’Alt Empordà, la Garrotxa i el Ripollès al S.
serra de Bellmunt
Vista aèria de la serra de Bellmunt
© Fototeca.cat
Serra
Serra situada al nord de la plana de Vic, al límit entre Osona i el Ripollès, que forma part de les alineacions muntanyoses d’estructura juràssica del Subpirineu.
És un gran plec anticlinal de direcció est-oest, format a l’oligocè i constituït per capes paralleles alternants de materials sedimentaris conglomerats, gresos i margues que han facilitat l’acció erosiva dels rius Constitueix la partió d’aigües entre les conques del Fluvià i del Ter i és travessada pel Ges, que forma una petita vall subsegüent Les precipitacions són abundants i de règim regular uns 1 000 mm de mitjana anual Els alzinars fins a 800-900 m i les rouredes seques cobreixen els solells, i les rouredes humides fins a 700-800 m i les fagedes, les obagues L’explotació forestal,…