Resultats de la cerca
Es mostren 5784 resultats
coll de Sant Lluís
Depressió (687 m) de les Corberes, entre els municipis de Cauders de Fenollet (Fenolleda) i Sant Lluís (Rasès), a l’E del tuc d’en Fauret.
Sant Lluc de Puig Rodon
Santuari
Santuari del municipi de Paçà (Rosselló), al S del terme, al cim de la serra de Sant Lluc (204 m), que separa la plana rossellonesa del Vallespir.
monestir de Sant Llorenç de Morunys
![](/sites/default/files/media/FOTO/A096932.jpg)
Claustre de l’antic monestir de Sant Llorenç de Morunys
© Fototeca.cat
Monestir
Monestir benedictí situat a la vila de Sant Llorenç de Morunys
(Solsonès), a l’extrem NE dels seus murs.
Fou des de l’origen un centre d’espiritualitat per a la vall de Lord Consta des del 910 regit per l’abat Bo, que fou succeït per Ciendiscle 920-948 A l’origen devia seguir una regla canonical o de tipus visigòtic Entre els anys 971 i 997 fou objecte de diverses donacions comtals, entre les quals la cella monàstica de Sant Pere de Ventolrà 971 El 1019, mort l’abat Llobató, el bisbe Ermengol, amb la comtessa Ermessenda i el comte Berenguer Ramon I, l’uniren a Sant Serni de Tavèrnoles perquè hi introduís la regla benedictina Des d’aleshores fou un priorat de Tavèrnoles, amb relativa vitalitat…
Sant Llorenç de Morunys
Vista aèria de Sant Llorenç de Morunys, Solsonès
© C.I.C -Moià
Municipi
Municipi del Solsonès, al centre de la vall de Lord, a la dreta del Cardener, abans de la seva confluència amb l’aigua de Valls, al peu de la serra de Port del Comte.
Situació i presentació El terme és envoltat gairebé totalment pel terme de Guixers, llevat d’un petit tros al N, limítrof amb el de la Coma i la Pedra A més té un enclavament, entre els municipis de Navès i Guixers, que comprèn la Mola de Lord centrada pel santuari del mateix nom i el tossal de Vall-llonga El terme comprèn la vila de Sant Llorenç de Morunys, cap de municipi, i el santuari de Lord El cap municipal ha estat, històricament, la capital de la Vall de Lord, topònim amb el qual es designava antigament almenys des de l’any 839, data de l’acta de consagració de la catedral d’Urgell…
Sant Llorenç del Mont
Església
Església romànica (s XII), del municipi d’Argelers (Rosselló), al S de la vila, antigament parroquial.
Sant Llorenç de la Salanca
Un carrer de Sant Llorenç de la Salanca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, a la Salanca (de la qual és el centre), estès entre l’estany de Salses (un sector del qual pertany al terme) i l’Aglí (límit meridional, des de Juegues —a l’altra riba— i el mas de la Torre de Bell-lloc, l’antiga torre de Bell-lloc, de defensa de la costa).
La vinya és el conreu predominant ocupa 615 ha en regressió la destinada a vins corrents, 274 de les quals destinades a l’elaboració de vins amb denominació d’origen controlat Hi ha 334 ha d’arbres fruiters 316 ha d’albercoquers, 14 de presseguers i 2 de cirerers i 170 ha d’hortalisses, en progressió 44 de carxofes, 29 d’api, 46 d’espàrrecs, 16 d’enciams, 10 de tomàquets, 4 de coliflors, 1 de productes primerencs i 1 de julivert Amb la desaparició de la ramaderia ovina, ha estat abandonada la utilització dels prats propers a l’estany Hi ha una important cooperativa vinícola i una destilleria…
Sant Llorenç de Cerdans
Sant Llorenç de Cerdans
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallespir, al sector més alt de la comarca; comprèn la vall de Sant Llorenç de Cerdans (excepte la capçalera, que pertany al municipi de Costoja), drenada pel riu de Sant Llorenç (format a la farga de Dalt, aigua amunt de la vila, per la unió de les rieres de Vila-roja i de Costoja, i que aflueix al Tec, per la dreta, a la zona engorjada anterior al pas del Llop).
Afluent, per la dreta, d’aquesta vall és la vall de la Quera, drenada per la riera de la Quera, que davalla del Montcapell El terme comprèn també la riba dreta del Tec, entre la confluència amb la vall de Galdares i el pas del Llop, i a llevant del Montcapell 1194 m i de la serra de la Garsa 1212 m la capçalera del riu del Terme, afluent, per l’esquerra, del riu de Montdony Una bona part del terme és boscat, especialment el sector occidental, als vessants del Cogul, on s’estén el bosc de la Vila, on abunden els castanyers L’agricultura és poc important 11 ha dedicades a arbres fruiters…
Sant Llorenç de Campdevànol
![](/sites/default/files/media/FOTO/A005118.jpg)
Vista parcial del campanar de Sant Llorenç de Campdevànol (Ripollès)
© Fototeca.cat
Poble
Poble i parròquia rural del municipi de Campdevànol (Ripollès), de caràcter disseminat, a la vall del riu Merdàs, prop de la carretera de Ripoll a Guardiola de Berguedà.
Existia ja el 1075 El 1680 tenia 13 masos El 1868 se li uní com a sufragània Sant Quintí de Puig-rodon La seva església romànica s XI, amb un petit campanar de torre, ampliada entre el 1671 i el 1674, fou incendiada el 1936 No ha estat restaurada i hom ha fet una església provisional al seu costat
Sant Lleïr de la Vall d’Ora
Caseria
Església
Caseria, església i hotel (810 m alt.) del municipi de Navès (Solsonès), al N del terme, sota els cingles de Busa, a l’esquerra de l’aigua d’Ora, al centre d’una ampla vall que domina, al SE, l’església parroquial de la Móra i, al SW, la de la Selva.
Sant Lleïr de Casavella
![](/sites/default/files/media/FOTO/A096813.jpg)
Porta d’entrada de l’església de Sant Lleïr de Casavella
© Fototeca.cat
Església
Església del municipi de la Coma i la Pedra (Solsonès), al S del municipi, prop de Guixers i de la vila de Sant Llorenç de Morunys.
L’església, d’origen romànic, té un porxo i un interessant fris esculpit a la porta
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina