Resultats de la cerca
Es mostren 2785 resultats
parc natural de les Capçaleres del Ter i del Freser

Paisatge del parc natural de les Capçaleres del Ter i del Freser entre el puig de Bastiments i Vallter
© Guillem Verger
Espai natural
Espai natural de la comarca del Ripollès declarat parc natural per la Generalitat de Catalunya pel decret del 22 de setembre de 2015.
Ocupa 14750 ha, repartides entre els municipis de Planoles, Queralbs, Ribes de Freser, Pardines, Vilallonga de Ter, Setcases i Molló, tots a la comarca del Ripollès Gran part de la superfície ja era inclosa, des del 1993, al Pla d’Espais d’Interès Natural PEIN i, posteriorment, a la Xarxa Natura 2000 El 85% del territori del parc pertany a l’espai de les Capçaleres del Ter i del Freser 85% i l’1% a la serra Cavallera El 14% restant comprèn zones no incloses en el PEIN L’espai té dos enclavaments, corresponents a les estacions de muntanya de Núria i de Vallter, que ja estaven exclosos del…
quadra de les Planes
Història
Antiga jurisdicció senyorial centrada a la força de les Planes, dins de l’actual terme municipal de Sant Celoni (Vallès Oriental).
Les Planes consta documentalment ja a l’inici del segle X com un alou del monestir de Sant Cugat , que al 1038 passà a ser confirmat com una demarcació independent sota el domini del llinatge dels Goscons Comprenia, a part de la força i uns quants masos, uns molins fariners que proporcionaven unes rendes molt preuades, motiu de constants disputes i plets amb la poderosa nissaga dels Monclús L’any 1392 encara hi ha constància documental que els Arquer de Goscons mantenien drets i rendes sobre aquestes terres, pels plets i els enfrontaments amb els Cabrera de Montpalau
baronia de les Planes
Escut de la baronia de les Planes
© Emili Pujol - Arxiu Històric Fidel Fita d’Arenys de Mar
Història
Jurisdicció senyorial centrada a la casa forta del mateix nom que comprenia els antics llocs de les Planes i de Pertegàs (Sant Celoni, Vallès Oriental).
El terme, configurat com a quadra al llarg del segle XI, consta ja documentat com a baronia vers el 1259 en plets de Tomàs de Goscons contra els Gualba i Monclús primer i els Cabrera posteriorment Al final del segle XIII passà als Arquer de Goscons, fins al començament del XIX
Can Castells
Gran casal de Canovelles (Vallès Oriental), al NE del municipi.
Situat al costat de l’església parroquial de Sant Feliu, fou possessió del llinatge dels Magarola, els quals, aprofitant un pas de comunicació amb els murs del temple, arribaren a tenir l’única tribuna familiar de l’església A Can Castells visqué desterrat l’austriacista Jeroni de Magarola, comtat dels Quadrells , i hi morí l’eclesiàstic Benet de Magarola i de Castellví La casa deu el seu nom a la família de masovers que se'n féu càrrec a partir del 1683 Els Magarola mantingueren la propietat fins a l’inici del segle XX De façana allargada, és construït amb coberta a dues aigües horitzontal…
casal d’Olivet

Restes de la torre circular del casal d’Olivet (s. XI-XV), al terme de Canovelles
© Diego Sola
Casa forta de Canovelles (Vallès Oriental), al NW del municipi.
Situada al bosc de can Marquès, dominava una zona de la vall de Tenes, sobre el torrent de Can Canyelles És documentada per primera vegada el 1072 Fou residència del llinatge dels Riudeperes, principals senyors feudals de Canovelles a l’edat mitjana A causa d’un incendi fou abandonada durant la primera meitat del segle XV Se’n conserva, en estat de runa, la torre circular i part dels murs de la casa Fruit dels treballs arqueològics realitzats a partir del 1993, es recuperà un important aixovar domèstic i equipament militar, conservats al Museu de Granollers
parc del Castell de Montesquiu
Vista nevada del parc del Castell de Montesquiu
© Laura Martínez Ajona
Espai natural
Espai natural situat entre les comarques d’Osona i el Ripollès.
Té una superfície de 547 ha La seva situació com a espai de pas entre la muntanya i la plana fa que s’hi puguin diferenciar quatre zones principals els prats, les vores de ribera del Ter, que travessa el parc longitudinalment, els conreus i els boscos, en què predomina el roure i el pi roig, amb un sotabosc format bàsicament per boix i ginebró El castell de Montesquiu , emplaçat a la riba esquerra del Ter, acull l’oficina del parc i constitueix en si mateix un patrimoni històric de valor Forma part de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona
la Tordera
la Tordera en el seu curs baix
© Fototeca.cat
Riu
Riu del vessant mediterrani de Catalunya.
Neix vora el coll de Sant Marçal, al sector paleozoic del Montseny, dins el municipi de Montseny Vallès Oriental El curs alt segueix una direcció SW fins que s’aiguabarreja amb la riera de la Castanya per la dreta S'orienta cap al SE, rep per la dreta la riera de la Boscana i deixa el massís del Montseny per la depressió del Vallès a uns 400 m alt, i inicia el curs mitjà S'endinsa en el miocè, damunt el qual ha originat terrasses quaternàries termes de Sant Esteve i Santa Maria de Palautordera Els cons de dejecció dels torrents afluents empenyen a migjorn el llit, que, prenent la direcció SW-…
Toralles
Masia
Veïnat
Masia i veïnat del municipi de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès), a l’esquerra de la riera de Malatosa, prop del límit amb el terme d’Ogassa.
Vora la riera, poc més avall, hi ha l’estació terminal, dita estació de Toralles , del ferrocarril de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses
coll de Tirapits
Collada
Pas (2 770 m) de la serra de la Vaca, entre les comes de Vaca i de Fresers, dins el municipi de Queralbs (Ripollès), sota el pic de la Vaca i del límit amb el Conflent.
el Ter
el Ter a Cellera de Ter, amb els cingles del Far, al fons
© Fototeca.cat
Riu
Riu de Catalunya que neix al Pirineu Oriental i que desguassa directament a la Mediterrània.
Neix a Ulldeter, dins el terme de Setcases Ripollès, a la vall glacial de Morenç, a 2400 m alt La seva capçalera és al Ripollès a la plana de Vic s’orienta cap a llevant, i per les Guilleries, el Gironès i el Baix Empordà, al cap d’uns 167 km, lliura les seves aigües a la platja de Pals, on hom li estima un cabal mitjà natural de 29,4 m 3 /s Deixa la zona axial dels Pirineus a Camprodon, on recull les aigües del Ritort que ve de coll Pregon Després, a Sant Pau de Seguries, s’endinsa pels sediments eocènics marins de la Depressió Central, que segueix per Sant Joan de les Abadesses fins a…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina