Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
altiplà de l’Iran
Altiplà
Regió d’Àsia, limitada per Mesopotàmia a l’W, l’Indus a l’E, la mar Càspia al N i els golfs d’Aràbia i d’Oman al S.
Formada per una sèrie d’alineacions muntanyoses en direcció NW-SE, entre les quals hi ha cubetes endorreiques, té una altitud mitjana elevada 1 000 m
serra de Milany
Serra
Serra situada al sector meridional del Ripollès, que forma part de les alineacions muntanyoses d’estructura juràssica del Subpirineu.
Constitueix el sector occidental del sinclinal de direcció E-W continuat, des del coll de la Creu de l’Espinal, per la serra de Santa Magdalena de Cambrils i que limita pel S la vall de Vallfogona Els cims l’Obiols, 1 533 m alt són constituïts per pudingues calcàries dures, bartonianes, i formen una cresta, a causa d’un fenomen d’erosió diferencial del flanc del sinclinal Aquesta cresta constitueix el termenal dels municipis de Vallfogona de Ripollès, al N, i de la Parròquia de Ripoll i de Vidrà, al S El vessant meridional, el més suau, forma la capçalera del torrent de Milany més avall dit…
serra de Bellmunt
© Fototeca.cat
Serra
Serra situada al nord de la plana de Vic, al límit entre Osona i el Ripollès, que forma part de les alineacions muntanyoses d’estructura juràssica del Subpirineu.
És un gran plec anticlinal de direcció est-oest, format a l’oligocè i constituït per capes paralleles alternants de materials sedimentaris conglomerats, gresos i margues que han facilitat l’acció erosiva dels rius Constitueix la partió d’aigües entre les conques del Fluvià i del Ter i és travessada pel Ges, que forma una petita vall subsegüent Les precipitacions són abundants i de règim regular uns 1 000 mm de mitjana anual Els alzinars fins a 800-900 m i les rouredes seques cobreixen els solells, i les rouredes humides fins a 700-800 m i les fagedes, les obagues L’explotació forestal,…
serra de Curull
Serra
Serra del nord de la Plana de Vic, dins el municipi de Sant Pere de Torelló, al límit entre Osona i el Ripollès, que forma part de les alineacions muntanyoses d’estructura juràssica dels Subpirineus.
Situada entre el Puigsacalm del qual la separa la collada de Sant Bartomeu i la serra de Bellmunt a l’altra banda del congost del Ges, constitueix la divisòria d’aigües entre el Ges i el riu Fornés Els cims culminants són els de Barral 1 364 i 1 352 m alt i el puig de les Àligues 1 341 m alt El vessant septentrional la baga de Curull és ocupat per un compacte bosc fagedes a la solana, per alzinars fins als 900 m i per rouredes a les parts més altes Al NW de la serra es destaca el penyal que coronen les ruïnes de l’antic castell de Curull