Resultats de la cerca
Es mostren 6182 resultats
Sant Esteve de la Riba
Església
Església i antiga parròquia del municipi de Les Llosses (Ripollès), fins el 1974 del de Viladonja, situada al SW del terme, prop del de Sant Jaume de Frontanyà.
El 1097 fou cedida pel comte Bernat III de Besalú al monestir de Ripoll, del qual depengué sempre Esdevingué sufragània de la parròquia de Viladonja i modernament de la de Matamala L’edifici, romànic s XII, és veí de l’antiga casa de la Riba
Sant Cristòfol de Campdevànol
Caseria
Caseria del municipi de Campdevànol, Ripollès.
La primitiva església s XI era situada vers el mas Corones i tingué culte fins el 1886 fou enderrocada l’any 1936 L’edifici del nou cementiri és del s XVIII
Sant Bernabé de les Tenes
Poble
Poble del municipi de Ripoll (Ripollès), aturonat a la dreta de la riera de Vallfogona.
La villa Tennas , o Tendas , pertanyia al monestir de Ripoll des del 890 La parròquia s’organitzà al s XI depenia del monestir i era servida des de Ripoll El 1878 es reorganitzà independentment, però ara és servida des de Vallfogona
Sant Antoni de Ribes
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari situat 3 km vers l’W de la vila de Ribes de Freser (Ripollès), dalt una muntanya amb dilatats horitzons.
Consta de la capella, aixecada el 1665, i la casa de l’ermità És lloc molt visitat, restaurat fa pocs anys
Sant Antoni de Camprodon
Santuari
Santuari de Camprodon (Ripollès), edificat al SE de la vila, dalt un cim, a 1.322 m alt..
El primer santuari s’edificà en un puig veí Sant Antoni Vell el 1679 i sembla que fou destruït pels francesos el 1692 L’actual fou edificat pels cònsols de la vila el 1700 Destruït diverses vegades per llamps i reedificat per la vila, és lloc de devoció popular
Sagnari
Vila del Ripollès, que a l’època del repoblament Guifré I i Guniedilda concediren al monestir de Sant Joan de les Abadesses (887).
L’any 913 ja tenia set masos dins la seva demarcació No es conserva el nom radicava a l’esquerra del Ter, sota la serra de Costallisa
Roraima
Divisió administrativa
Estat del nord del Brasil, limita al N amb Veneçuela i la Guaiana, a l’E amb aquesta i l’estat de Pará, al S amb l’Amazones i a l’W amb l’Amazones i Veneçuela.
La capital és Boa Vista Al N forma part de l’escut paleozoic de la Guaiana amb la Sierra Pacaraíma al S pertany totalment a l’Amazònia La població és força escassa i es concentra principalment a les vores del riu Branco, subafluent de l’Amazones La vegetació és de sabana al N i selva equatorial al S L’economia es fonamenta sobretot en l’explotació forestal, l’agricultura de subsistència i la ramaderia Formà part de l’estat d’Amazones fins el 1943, que obtingué l’estatut de territori Anomenat Rio Branco fins l’any 1962, el 1990 esdevingué estat En una reserva del N hi viu el grup més nombrós d…
Roquesblanques
Capella
Veïnat
Veïnat i capella del municipi de Ribes de Freser (Ripollès), a la dreta del Rigard, 2 km a l’W de la vila, al sector de Ventolà.
Rondônia
Divisió administrativa
Estat del NW del Brasil, limitat al N per l’estat d’Amazones, a l’E pel de Mato Grosso, al S per Bolívia i a l’W pels estats d’Acre i d’Amazones.
La capital és Porto Velho 226 198 h 1996 Fisiogràficament forma part, al N, de l’Amazònia, i a l’E, de l’escut paleozoic brasiler Clima càlid i humit a l’Amazònia La població, molt escassa 5,6 h/km 2 est 1995, es concentra a les vores dels rius Madeira i Guaporé Produeix cautxú, arròs, canya de sucre i plàtans Des de mitjan anys setanta el govern brasiler promou la colonització d’aquest estat amb l’establiment d’explotacions agrícoles i mineres or, cosa que n'ha duplicat la població en vint anys i ha comportat una intensa desforestació que amenaça la supervivència de la població ameríndia…
la Roca de Pelancà
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Vilallonga de Ter (Ripollès), situat en un penyal sobre el Ter, al seu aiguabarreig amb la riera d’Abella.
Es formà al voltant de l’antic castell de Pelancà o la Roca de Pelancà , del qual resten les ruïnes Vista de la Roca de Pelancà © fb Esmentat ja el 1061, pertangué als comtes de Cerdanya i més tard passà a la família Descatllar segles XII-XVII Tingué un paper destacat en les guerres contra Joan II L’església de Santa Maria de la Pietat és de tradició romànica