Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
punta Roma
Cap
Cap de l’extrem meridional de l’illa d’Eivissa, a ponent de la punta de ses Portes.
Miànigues
Antonio Mora Vergés
Poble
Poble (192 m alt.) del municipi de Porqueres (Pla de l’Estany), al S de l’estany de Banyoles.
De la seva església parroquial Sant Romà depèn la de Guèmol i el veïnat de la Formiga Lloc esmentat ja el 957
Creixenturri
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de Camprodon (fins el 1965, de Freixenet de Camprodon), al Ripollès, a l’esquerra del Ter, aigua avall de la vila; comprèn un petit sector de capçalera de la vall del Bac, tributària del Fluvià.
Antiga parròquia Sant Cristòfol, esmentada ja el 930 el lloc, el 904, entrà en decadència després dels terratrèmols de 1427-28 i esdevingué sufragània de Camprodon el 1507 L’antic castell de Creixenturri , arruïnat, fou donat el 1245 a Albert Sant-romà l’església parroquial i una part del poble, però, eren de la jurisdicció del monestir de Camprodon, el qual el refeu passà per compra als Puigpardines, per matrimoni als Cruïlles segle XIV i, finalment, els abats de Sant Joan de les Abadesses Destruït el castell el 1554 per ordre del lloctinent en la seva política de repressió de les…
cap des Falcó
Cap
Cap de la costa sud d’Eivissa (Sant Josep de sa Talaia), a ponent de la de la punta Roma, que forma part d’un alt i extens penya segat.
platja de Migjorn
Platja
Platja de la costa meridional d’Eivissa, dins la parròquia de Sant Francesc de ses Salines, al fons de la cala oberta entre les puntes Roma i de ses Portes, a llevant de la caseria de la Canal.
És molt freqüentada per banyistes
Sant Josep de sa Talaia
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Eivissa, a la part occidental de l’illa.
Comprèn les parròquies de Sant Josep de sa Talaia, Sant Agustí des Vedrà, Sant Jordi de ses Salines, Sant Francesc de ses Salines o Sant Francesc de Paula i la Mare de Déu del Carme o des Cubells La costa s’inicia, al N, al fons de la badia de Sant Antoni o de Portmany i arriba fins al S de la vila d’Eivissa Els principals accidents són dins la badia de Portmany, les cales del port des Torrent de Bon i de Bassa a la costa occidental, les cales Corral, Tarida i Vedella a continuació ve el sector espadat del SW de l’illa Llentrisca 413 m alt, al puig i Jueu, amb algunes entrades com les cales…
Eivissa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Eivissa.
És el més petit dels cinc en què és dividida l’illa, tot i algunes annexions el 1963 a expenses de dos municipis veïns Sant Josep de sa Talaia, a l’est, i Santa Eulària del Riu, al nord, i només en representa l’1,94% de la superfície Situat al sud-est de l’illa, la seva costa comprèn part de la cala de Talamanca amb tota la platja del mateix nom, les anomenades illes Plana, Grossa i des Botafoc unides avui a Eivissa, naturalment la primera i mitjançant dics les altres, el port d’Eivissa, el sortint rocallós on hi ha la part antiga de la ciutat i la zona per on s’estenen els nous barris…
Crespià
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Municipi
Municipi del Pla de l’Estany, al límit amb la Garrotxa i amb l’Alt Empordà..
Situació i presentació Estès a l’esquerra del Fluvià, el qual en forma, en part, el límit meridional El límit occidental amb Maià de Montcal Garrotxa, és el torrent de Malhivern, afluent per l’esquerra del Fluvià, al qual riu desguassa just al límit d’ambdós termes El límit NW coincideix parcialment amb la riera de Can Vellana, fent una mena de tascó que s’interna vers septentrió entre els termes municipals de Maià de Montcal i Cabanelles Alt Empordà El límit N amb aquest darrer municipi prossegueix més a llevant per la riera de Cal Fluvi de Turbany, que desguassa a la riera de Sant Jaume,…
regne de Mallorca
©
Geografia històrica
Territori que comprenia Mallorca, Eivissa, els comtats de Rosselló i Cerdanya, la senyoria de Montpeller i altres territoris occitans, i poc més tard també Menorca, creat a la mort de Jaume I de Catalunya-Aragó, el 1276.
La conquesta de Mallorca, el 1229, afegí un nou territori a la corona catalanoaragonesa sota Jaume I de Catalunya-Aragó En el seu testament, atorgat el 21 d’agost de 1262 i confirmat deu anys després, deixà al seu segon fill, Jaume, el regne de Mallorca, que comprenia Mallorca, Menorca encara en mans dels sarraïns, la part reial d’Eivissa i les Balears menors, més els comtats de Rosselló, Cerdanya, Conflent i Cotlliure, Vallespir i Montpeller, amb el vescomtat de Carladès El primogènit, Pere II, considerà excessives les donacions fetes al seu germà Després de la mort de Jaume I, el 1276, a…