Resultats de la cerca

És format pels nuclis de Tregurà de Dalt 30 h 1996 1 425 m alt i Tregurà de Baix 23 h 1996 1 350 m alt La parròquia de Sant Julià, situada a Tregurà de Dalt, existia ja el 978, quan el comte i bisbe Miró de Besalú donà drets de pastures en el seu terme al monestir de Sant Pere de Besalú El 1194 l’abat Pere Guillem, de Sant Joan de les Abadesses, comprà el domini del lloc a Bernat de Navata, amb l’aprovació del rei Alfons I Des d’aleshores fou propietat del monestir, administrada per un canonge, amb el nom de prepòsit de Tregurà, administració creada vers el 1215 per l’abat Pere de Soler Fou…

Situació i presentació L’extens terme municipal de Vilallonga de Ter 64,2 km 2 té com a eix principal la vall del Ter, que el travessa en direcció N-SE, al seu sector de llevant, des de l’indret del santuari del Catllar uns 12 km aigua avall del naixement del riu dins el terme de Setcases fins al castell de la Roca de Pelancà Al sector NW s’alcen els grans cims que separen les valls del Ter i del Freser el puig de Pastuïra 2689 m, el puig de Balandrau 2579 m i el Puig Cerverís 2202 m, al límit amb els termes de Queralbs i Pardines Al S arriba fins als vessants septentrionals de la Serra…

Pertanyia a l’antiga demarcació de Creixenturri Era una antiga villa rural segle XI L’església de Sant Bartomeu és romànica, i s’hi venera també la Mare de Déu de Gràcia

Amb Sant Esteve de la Riba esdevingué lloc reial al segle XVII, i el 1830 fou creat el municipi amb el nom de Sant Esteve de la Riba, fins el 1860 Fou municipi independent fins el 1974 L’antic terme comprenia, a més, el poble d’ Estiula , l’antic poble de Corrubí i la masia de Llentes

El relleu és format per plecs subpirinencs que han afectat les margues i les argiles eocèniques de la Depressió Central Catalana El coll de puig Lluent 1 629 m alt i el serrat de Faig-i-branca 1 515 m s’alcen al sector nord-occidental del terme, al límit amb la Pobla de Lillet el puig Miró 1 306 m, contrafort dels rasos de Tubau, al límit amb el de Sant Jaume de Frontanyà, i, més al sud, el serrat de Molló 1212 m, al límit amb el de Borredà L’economia, estacionària, es basa en l’explotació forestal i en els serveis originats per la carretera de Berga a Ripoll han desaparegut dues…

La parròquia de Sant Martí ocupa un lloc dominant 1 020 m alt als vessants meridionals de la serra de Santa Margarida Existia ja el 925, que el bisbe Jordi cedí el domini de l’església i parròquia de Sant Martí al monestir de Ripoll En l’aspecte civil depenia del castell de la Guàrdia de Ripoll el poble fou anomenat també Vinyoles de la Guàrdia El nom de Portavella prové d’un mas proper a l’església Aquesta es reedificà al s XII, i es transformà en una obra barroca el 1703, hom hi obrí capelles laterals i un campanar de torre sobre l’absis principal La parròquia arribà a un cens…

Situació i presentació El municipi de Toses, de 58,12 km 2 , que canvià el seu nom pel de Toses de la Muntanya l’any 1937, tanca geogràficament el Ripollès i la Vall de Ribes i dóna accés a la vall de la Molina i a la Cerdanya a través de la seva famosa collada de Toses 1800 m d’altitud Aquest municipi comprèn la capçalera de la vall del Rigard més amunt de Planoles, entre la serralada axial dels Pirineus, al N, des del cim de la Bassa 2030 m, límit amb la Molina d’Alp, a la Baixa Cerdanya fins al pic de Gorroblanc, amb el coll de Sant Salvador i el pla de Salines entremig, límit estatal…

Situat a l’extrem oriental del Ripollès, l’antic terme municipal ocupava una bona part de la capçalera del riu de Beget amb el seu afluent, la riera de Salarsa A migdia, pertanyia al terme una bona part de la serra i el puig de Bestracà 1044 m Hi ha boscs d’alzines i roures i, a les obagues, faigs són importants les zones de prats i pastures, especialment a Rocabruna i al coll de Malrem El poble 47 h 1981 541 m alt és situat en un fondal, a la vora del riu del seu nom, a la confluència amb la riera provinent de Can França La caseria, amb teulats de fort pendent i balconada de fusta, es…

Situat uns 3 km al S de Sant Martí de Surroca, es formà a partir del 1855 a causa de l’explotació de les mines de Surroca, d’hulla, i que comprèn els nuclis del Forn del Vidre i de Pratpinter on fou bastida vers el 1889 l’església de Santa Bàrbara, sufragània de la de Sant Martí El ferrocarril de les mines, des de Sant Joan de les Abadesses, fou inaugurat el 1880, i arribava només fins a Torralles, dins el terme de Sant Joan

Situat a la capçalera de la riera de Llimós afluent, per l’esquerra, de la riera de Merlès, al sector nord-occidental del terme vall de Matamala , que presideix la serra de Matamala el Padró, 1366 m alt, d’una extensió de 9 km d’E a W, des de Sant Esteve de Vallespirans riera de Vilardell fins a Viladonja riera de Merlès, com a continuació de l’alineació de la serra de Catllar L’església parroquial Santa Maria fou donada el 888 pel comte Guifré el Pelós al monestir de Ripoll sempre formà part de la baronia de l’abat de Ripoll, i restà inclosa dins el terme del castell de la Guàrdia En depèn…