Resultats de la cerca

És de formes relativament suaus, car l’erosió glacial fou poc intensa en aquest sector

El coll de Noucreus la separa del pic de la Fossa del Gegant, a llevant, i el pic de Noufonts és a ponent Fou arrodonida per les glaceres que formaren el circ de Carançà, al vessant septentrional El vessant meridional, més pendent, és accessible per la coma de Noucreus , drenada cap a Núria pel torrent de les Molleres

Partió d’aigües amb el Freser i el Ter, s’estèn entre el pic de Noucreus 2 753 m alt i el de la Dona 2 702 m alt, i es caracteritza pels espectaculars congosts del sector baix L’alta vall circ de Carançà , formada per rocam esquistós nu, ha estat modelada pels gels en un seguit d’escarpaments i comes en graderia ocupades pels petits estanys de Carançà i nombrosos aiguamolls És dominada, a ponent, pels pics del Racó de Dalt 2 873 m alt i del Racó de Baix 2 787 m, al nord, pel pic de la Vaca 2 833 m i, a llevant, pel pic de Bastiments o del Gegant 2 843 m El paisatge canvia des…

És formada per l’ampli aiguavés del riu de Núria , afaiçonat en una massa de llicorelles i de gneis a causa de la metamorfització dels sediments paleozoics per un magma granític Formen la capçalera el torrent de les Molleres que neix al pic de la Fossa del Gegant, 2 805 m alt, el de Noufonts al pic de Noufonts, 2 864 m, el de la coma d’Eina al pic d’Eina, 2 794 m, el de Finestrelles al coll de Finestrelles, 2 590 m i el del Puigmal al Puigmal, 2 913 m El riu és embassat prop del santuari en un pantà regulador, i s’encaixa aviat a les gorges de Núria , de més de 3 km de llargària…

És limitada, a l’W, per la serra de Torreneules, i a l’E, per la serra de la Vaca que s’uneix al coll de Tirapits, a la línia de crestes que separa el Ripollès del Conflent És drenada pel torrent de la coma de Vaca , que al planell de la coma de Vaca on hi ha el refugi Manelic, de la Federació Catalana de Muntanyisme s’uneix al Freser

S’alça entre el coll de Fontnegra i el coll de Torreneules 2550 m

Situació i presentació El terme municipal de Vallfogona, de 38,78 km 2 , limita al N amb Sant Joan de les Abadesses, a l’E amb el municipi garrotxí de Riudaura, al S amb Vidrà, i a l’W amb Ripoll El territori comprèn la capçalera de la vall de la riera de Vallfogona, que neix a la font de Santa Magdalena de Cambrils, recull l’aigua de nombrosos torrents que davallen de les grans serres que emmarquen la vall i, després de córrer en direcció E-W, trenca, sota Sant Bernabé de les Tenes, en direcció SW i desemboca al Ter per l’esquerra, al límit del terme de Santa Maria de Besora amb l’antic de…

Situació i presentació Queralbs té el terme municipal més extens de la Vall de Ribes amb 93,47 km 2 Limita pel N, el NW i l’W amb el Conflent i l’Alta Cerdanya al S amb els municipis de Planoles i Ribes de Freser, per l’E amb el terme de Vilallonga de Ter i al NE fa de límit amb el municipi de Setcases El terme municipal és format per les dues antigues parròquies de Sant Jaume de Queralbs i Sant Sadurní de Fustanyà, esmentades totes dues en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, el 819, amb els noms de Keros-albos i Fustiniano A més de Queralbs, que és el cap de municipi, i el…