Resultats de la cerca
Es mostren 3426 resultats
Sant Joan Samora
Vista aèria de Sant Joan Samora (Sant Llorenç Hortons, Alt Penedès)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès), a l’E del terme.
Sant Joan de Segrià
Raval
Antic raval d’origen àrab situat al N de Lleida (Segrià), camí d’Albesa, a dos quilòmetres de la ciutat, al peu del planell del Secà de Sant Pere, a la partida del Bovar.
Conquerida Lleida, el bisbe Guillem Pere de Ravidats consagrà la mesquita al culte catòlic 1149, i el 1168 es constituí cap a la pabordia de Sant Joan del Segrià, que comprenia les esglésies de Torrefarrera, Rosselló, Alandir, Vila-ratera Alguaire, Vilanova del Segrià, Raïmat i Sant Salvador Els hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, que des del 1152 posseïen la comanda d’Alguaire, pretenien la plena jurisdicció sobre el Segrià, i del 1173 al 1192 sostingueren un espinós litigi amb els bisbes de Lleida, en el qual intervingué el legat Gregori, cardenal de Sant'Angelo, nebot del papa Celestí…
Sant Joan de Mediona
Sant Joan de Mediona
© Fototeca.cat
Poble
Poble i cap del municipi de Mediona
(Alt Penedès), estès a banda i banda de la riera de Mediona, aigua amunt del castell de Mediona.
El nucli sorgí a partir de mitjan s XIX al voltant de l’antiga església parroquial, pràcticament aïllada, de Sant Joan de Conilles, que pertanyia a la jurisdicció del castell de Mediona
Sant Joan del Camp
Església
Antiga església del municipi de Tortosa (Baix Ebre), extramurs de la ciutat.
Sant Joan de la Muntanya
Església
Església romànica del municipi de Pontons (Alt Penedès), damunt la serra de mas Fonoll, al NE del cim; és l’antiga capella del castell nou de Pontons, els vestigis del qual es veuen al costat, que fou donat, juntament amb aquest, el 1138, per Ramon Guillem d’Òdena als hospitalers, i que tenia per sufragànies les esglésies de Santa Maria i de Santa Fe.
L’església fou restaurada el 1968
Sant Jaume de Palou
Església
Església del municipi del Pla del Penedès (Alt Penedès), al N del terme.
Sant Jaume de Castellmós
Església
Antiga església de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), vora la qual hi havia el 1413 l’hospital de pobres.
Sant Hilari de Lleida
Monestir
Antic monestir de monges cistercenques, de filiació de Vallbona de les Monges, fundat el 1204 a l’església de Sant Hilari de la ciutat de Lleida (Segrià), erigida el 1152 sobre una antiga mesquita, extramurs de la ciutat, prop de l’antic camí de Montsó, on ara hi ha l’hospital provincial.
El fundà la comtessa Elvira de Lara, muller d’Ermengol VIII d’Urgell, amb monges de Vallbona el dotà esplèndidament i es féu enterrar en aquest monestir, igual com la seva filla Aurembiaix d’Urgell Entre els seus nombrosos béns tenia els pobles d’Alfarràs i Andaní El 1220 el papa Honori III n'aprovà la fundació Era regit per una abadessa i dotze monges, nombre que s’arribà a duplicar El 1464, durant la guerra contra Joan II, el monestir fou incendiat i les monges es refugiaren a Lleida Havent tornat al convent, fou de nou assaltat per bandolers l’any 1542 El 1594 s’hi fusionaren les monges de…
Sant Gili
Antiga església
Antiga parròquia de la ciutat de Lleida (Segrià), erigida poc després de la conquesta cristiana de la ciutat al raval de Sant Gili, format més enllà de la porta de Corbins (dita, després, porta de Sant Gili), a la partida de les Pardinyes Altes, al peu septentrional del Sas.
El raval fou poblat al començament del s XV i fou destruït durant la guerra contra Joan II inclosa l’església parroquial, romànica restà despoblat, fins que al seu indret sorgí una part de l’eixample modern de Lleida El sector proper d’horta, les Pardinyes Altes, ha estat conegut amb el nom d' horts de Sant Gili
Sant Esteve de Castellet
Església
Església romànica del municipi de Castellet i la Gornal (Alt Penedès), situada a la dreta del riu de Foix, vora les Masuques.
L’edifici L’església, que es troba en bon estat de conservació, data del segle XI, però va ser modificada posteriorment, sobretot durant els s XVII i XIX Consta d’una nau rectangular amb una capçalera trevolada a l’est, amb un absis i dues absidioles semicirculars L’absis, més gran i de més alçària que les absidioles, s’obre a la nau a través d’un arc presbiteral L’espai entre els absis, a manera de creuer, és format per quatre arcs semicirculars i adovellats, que arrenquen d’un fris senzill L’arcada de la nau i la de l’absis central són més altes que les de les absidioles laterals Cada absis…