Resultats de la cerca

Construïda a la segona meitat del segle XIX, aquesta obra civil comparteix estil amb altres obres coetànies de l'alta burgesia valenciana Té set plantes, amb una habitació cadascuna La torre acaba en una terrassa plana on hi ha una estructura metàllica que conté una campana Les finestres són de maó, i d'arc escarser a les cares S i E, i en totes les cares dels dos últims cossos Algunes tenen reixes de ferro forjat, i les de la penúltima planta tenen un balcó Exempta, hi ha la masia del segle XVIII, amb capella El 1861 consta com a propietat de Juan Baltasar Luengo, que va introduir el conreu…

El terme s’estén a banda i banda del riu Magre, des de poc abans de la seva confluència amb el riu de Bunyol El relleu és lleugerament ondulat es destaca la serra del Castellet 342 m alt Hom conrea la major part del territori el secà, amb unes 4 000 ha, és dominat per la vinya 2 400 ha, que és la base econòmica de la població el vi de Torís és molt estimat i hi ha una important cooperativa vinícola, i la resta és dedicada a oliveres i garrofers El regadiu 425 ha aprofita l’aigua del riu i és destinat a tarongers 250 ha, hortalisses cebes, tabac i blat de moro Els darrers anys s’han installat…

Situació i presentació El municipi de Tivenys, de 53,54 km 2 , s’estén per la riba esquerra de l’Ebre, al N de la comarca entre les Muntanyes de Cardó i el riu Limita al N amb Benifallet, amb el qual li fan de partió les crestes que emmarquen la vall de Cardó, i al S amb Bítem Tortosa, del qual el separa el barranc de la Buinaca a l’E s’estén per l’espai que va del riu fins a la carena de serra del Boix, darrere la qual hi ha el gran terme del Perelló, mentre que a l’W l’Ebre el separa de Xerta El paisatge de Tivenys presenta tres nivells ben definits El de la part alta, de roques calcàries,…

És esmentada ja el 1257 Era lloc de moriscs el 1602 tenia 58 focs La seva església era dedicada a Santa Maria

Només es conserva l’antiga església parroquial, actual ermita de Sant Roc obra del començament del segle XIV, amb portal romànic Era una antiga alqueria d’època musulmana, esmentada el 1252 Al segle XIV era parròquia el creixement de la Cogullada, aleshores un annex seu, feren que al mateix segle el rector intentés, infructuosament, de traslladar-hi la residència tanmateix les continuades inundacions provocades per les riuades del Xúquer feren que la població es traslladés a Carcaixent igualment annex de Ternils i, també, la parròquia

Situada a l’altiplà central, a 920 m d’altitud, a la vora del riu Choluteca Conreus de cafè, tabac, cereals, llegums Indústries alimentàries, tèxtils cotoneres i de la confecció És la principal ciutat industrial i comercial del país Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Universidad Nacional Autónoma de Honduras, fundada el 1847 L’antiga Tisingal indígena experimentà un creixement notable a la fi del s XVI, arran de l’explotació dels seus jaciments d’argent Tegucigalpa vol dir ‘muntanya d’argent’ i, més tard, d’or i marbre Durant el s XIX fou el centre de la burgesia liberal…

El sector forestal ocupa el 65% del terme, amb 120 ha de pins i 1 200 ha de matollar Els conreus es divideixen en dos sectors el de regadiu 320 ha a la plana de la vora del riu, a través de la séquia d’Escalona, dedicat sobretot al taronger 275 ha i a les hortalisses, i el de secà 230 ha, als bancals dels vessants de la serra, dominat per l’olivera i el garrofer Alguns magatzems de preparació de fruita complementen l’economia El poble 1 289 h agl 2006, sumacarcelers 56 m alt és a la dreta del Xúquer, al peu de la serra L’església parroquial actual Sant Antoni i Sant Nicolau de Bari fou…

Acròpolis romana i ciutadella àrab, en temps d’’Abd al-Raḥmān III 944 fou excavat al centre del clos superior un pou —més de 40 m de roca fins a trobar el nivell del riu— Capitulà davant Ramon Berenguer IV l’any 1148 i es convertí en assentament de la senyoria templers i casa de Montcada, fins que en temps de Jaume II revertí de nou a la corona Fou convertida en palau reial, i els reis, itinerants, la feren sovint residència familiar de reines i infants, equidistant de les tres capitals de la corona catalanoaragonesa Actualment s’ha installat dins la fortificació un parador de turisme