Resultats de la cerca
Es mostren 13369 resultats
illa d’en Prades
Illa
Antiga illa de l’Ebre, dins el terme general de Tortosa, vora mar, on hi hagué des del s XV unes salines.
Sant Adjutori
Vista de l’església de Sant Adjutori de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental)
© Fototeca.cat
Església
Nom modern de l’antiga església de Santa Maria de Gausac
(on era venerada la Mare de Déu del Bosc
, que donà igualment nom a l’església), dins el municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), a la vall de Gausac o de Sant Medir.
És una església romànica de planta circular, i formà part d’una residència de repòs dels abats de Sant Cugat
Santa Agnès del Munt
Ermita
Antic ermitatge del massís de Sant Llorenç del Munt, dins el terme de Matadepera (Vallès Occidental), al vessant N de la Mola, a la canal de Santa Agnès, sota la cova del Drac.
Era un antic lloc per a donats, documentat des del 1341 Als s XIV i XV hi hagué donades femenines S'hi entrava per una portalada de pedra feta el 1595 l’església era mig sota la cova, mig feta amb obra dintre la cova hi ha una font, i al costat hi ha les mines de la casa dels ermitans, on visqué el 1651 el franciscà Bonaventura Gran i el 1720 l’ermità de Castellterçol Jaume Bellver El 1791 la imatge de la santa fou traslladada al monestir de Sant Llorenç del Munt, i el 1809 el lloc fou abandonat del tot
Samara
Riu
Afluent, per l’esquerra, del Volga, a Rússia (575 km).
Neix a la banda nord de les muntanyes d’Obščij Syrt i desemboca al pantà de Kujbyšev
la Salut
Santuari de la Mare de Déu de la Salut, a la serra de Sant Iscle de Sabadell
© Fototeca.cat - M. Catalán
Santuari
Santuari situat al NE de la ciutat de Sabadell (Vallès Occidental), en lloc dominant, prop del nucli urbà, i que ha donat nom al barri del Poblenou de la Salut
, edificat sota seu.
Sembla que correspon al primitiu poblat ibèric d'Arraona La devoció a la Mare de Déu de la Salut ha reemplaçat l’antiga dedicació a sant Iscle i santa Victòria, que era la de la capella que hi existia des del s XIII, conservada encara sense culte, al costat de l’hostal S'hi construí un llatzeret al s XVI Segons la tradició, hom hauria trobat una imatge de santa Maria a la font de la Salut, que vessa a la riera de Canyameres, la qual hauria estat traslladada a un altar lateral de la capella de Sant Iscle La seva devoció és constatada des del 1652 i tenia administradors propis des del 1696 El…
Sallent
Despoblat
Despoblat del municipi de Benifallet (Baix Ebre), proper a l’antic monestir de Cardó.
És esmentat al començament del s XIII com a pertanyent a la casa de Montcada Al final de l’edat mitjana depenia de Benifassà i, més tard, dels carmelitans de Cardó
Salavat
Ciutat
Ciutat de la República de Baixkíria, Rússia, a la riba del Belaja, afluent del Kama.
Centre d’extracció de petroli Indústria química petroli i construccions mecàniques Facultat de l’Institut del Petroli d’Ufa
Šakhty
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Rostov, Rússia.
Centre de la indústria hullera de la regió, té indústries del metall, de materials de construcció, lleugera, alimentària, etc Institut tecnològic
Sakhalin
Divisió administrativa
Oblast’ de Rússia.
Format per l’illa homònima i les illes Kurils La capital és Južno-Sakhalinsk 158 000 h est 1992
Sakhalin
Illa
Illa de la mar d’Okhotsk, a Rússia, pertanyent a l’oblast’ homònima, separada del continent asiàtic, a l’W (al qual la uneix un dic) per l’estret de Tatària i de l’illa de Hokkaidō (Japó), i al S, per l’estret de La Pérouse.
Geològicament forma part de la zona de plegament neozoic Les costes són poc retallades El relleu presenta dues cadenes de muntanyes, amb altures fins a 1000 i 1500 m, separades per la vall dels rius Tym’ i Poronaj El N és pantanós El clima és monsònic moderat hivern fred i més humit que al continent i estiu fresc i plujós Jaciments de petroli, gas, carbó, mercuri, or i platí Habitada originàriament per ainus i evenkis, la població actual és formada en un 80% per russos Explorada el segle XVII per La Pérouse, el 1855 russos i japonesos que l’anomenaren Karafuto en compartiren l’administració…