Resultats de la cerca
Es mostren 9834 resultats
Gelderland
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC29595_TURISME-HOLANDAAerial-photograph.jpg)
Vista aèria d’Arnhem, capital de Gelderland
© Corel
Divisió administrativa
Província dels Països Baixos.
La capital és Arnhem És limitada al SE per la RF d’Alemanya, al S per la província del Brabant Septentrional, a l’W per les d’Utrecht i Holanda Meridional, al N per la de Flevoland i al NE per la d’Overijssel Cal diferenciar-hi algunes petites regions naturals la Veluwe, de sòl sorrenc, el Graafschap, de terrenys entre sorrencs i argilosos, i l’IJsselstreek, el Lijmers i la Betuwe, enterament argilenques Gelderland és drenada pel Rin, l’IJssel i el Mosa Hi són freqüents les granges mixtes, d’explotació agrícola i ramadera Els conreus principals són els de sègol, civada, patates i fruita pomes…
els Garidells
Despoblat
Despoblat del municipi del Perelló (Baix Ebre), al sud del poble, vora l’antic camí de Tortosa pel coll de l’Alba.
bassa dels Ganduls
Enclavament
Enclavament del municipi de Tortosa, entre els d’Alfara dels Ports i de Roquetes, al vessant N del Caro.
Frísia
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC28324_TURISME-HOLANDAStavoren.jpg)
Frísia Vista del nucli de Stavoren
© Turisme d’Holanda
Divisió administrativa
Província dels Països Baixos.
La capital és Ljouwert Limita, a l’est, amb Groningen i Drenthe, al SE, amb Overijssel, i a l’oest i al nord, amb el llac d’IJssel i la mar del Nord Inclou quatre de les illes Frisones occidentals El terreny és en part sorrenc i en part argilós i és solcat per un gran nombre de canals, séquies i llacs, els principals dels quals són el Tjeuke, el Sloter, el Fluessen i el Sneeker Les argiles proporcionen bones pastures per a les famoses vaques frisones, d’una gran producció lletera, una bona part de la qual és transformada en formatge i mantega Hom conrea camps de patates, blat i bleda-raves…
Frísia
Regió
Regió del nord d’Europa, compresa entre el NE dels Països Baixos i el NW d’Alemanya.
És una regió plana, banyada per la mar del Nord, orlada per una sèrie d’illes illes Frisones i formada per dunes sorrenques, pòlders marschen , a Alemanya i grans dimensions de torberes Cal distingir la Frísia septentrional, regió costanera occidental de la península Címbrica, inclosa en el land de Slesvig-Holstein, RF d’Alemanya, la Frísia oriental, que ocupa la plana baixa entre l’Ems i el Weser, a la Baixa Saxònia, RF d’Alemanya, i la Frísia occidental, que correspon al territori del NE de l’antic golf del Zuiderzee avui llac d’IJssel, als Països Baixos L’economia és basada sobretot en la…
barranc de la Cunca
Barranc
Afluent, per la dreta, de l’Ebre, al qual desemboca aigua amunt i dins el terme d’Aldover (Baix Ebre).
Neix als vessants septentrionals del Caro A la seva vall alta, inclosa en el terme d’Alfara dels Ports Baix Ebre, hi ha el despoblat de Carles i la caseria del Toscar
Ču
Riu
Riu de l’Àsia Central, al Kazakhstan (1 030 km).
Neix a les muntanyes Džumgoltau i flueix en direcció est, vers la conca del llac Issyk, del qual fou anteriorment l’emissari, on pren la direcció general SE-NW Drena les muntanyes dels Kirguisos i les Kungej-Alatau En arribar a la conca endorreica de l’estepa de Betpak-Dala, es perd prop del llac Akžajkyn De règim nival, recull les aigües de desglaç d’uns 800 km 2 de glaceres, amb mínim d’hivern
raval de la Creu
![](/sites/default/files/media/FOTO/A054653.jpg)
Vista del barri de Ferreries, que concentra més de la sisena part de la població de la ciutat de Tortosa, al Baix Ebre
© Fototeca.cat
Raval
Raval de Tortosa (Baix Ebre) conegut també amb el nom de Ferreries
.
bassa de la Creu
Estany
Antic estany del delta de l’Ebre (terme de Tortosa), entre la vora esquerra del riu i les basses de l’Illot i de l’Arena.
Costumà
Llogaret
Llogaret, pràcticament despoblat, del municipi de Benifallet (Baix Ebre), a la vallada de Costumà
, part baixa de la vall de Cardó i de Planelles.
Ramon Berenguer IV concedí el lloc a Berenguer Pinyol el 1228 els senyors de Costumà adquiriren els llocs de Cardó i de Sallent