Resultats de la cerca
Es mostren 4210 resultats
depressió de la Càspia
Depressió
Depressió de l’oblast’ d’Atyrau (Kazakhstan), al NE de la mar Càspia.
Urmia
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Urmia2.jpg)
Vista aèria d’Urmia
Asian Mayors Forum
Ciutat
Capital de l’ostān de l’Azerbaidjan Occidental, Iran.
Centre agrícola d’una plana fèrtil, a 1390 m d’altitud i prop del llac d’Urmia , produeix gra, fruita, cotó i tabac Té aeroport
Arāk
Ciutat
Capital de l’ostān de Markazī, Iran, al vessant oriental del Zāgros.
Mercat agrícola Indústries derivades de l’agricultura sucreries i destilleries i de tapissos Centre de comunicacions ferroviàries, aèries i de carretera
Almaty
Ciutat
Capital de l’oblast’ d’Almaty, Kazakhstan, als contraforts del Sajliskij Alatau.
Situada en una plana fèrtil, amb poca pluviositat, però ben regada pels nombrosos torrents que baixen del Tien Shan, és un centre comercial, agrícola blat, tabac i mercat fruiter raïm, pomes, que es desenvolupà ràpidament amb la construcció del ferrocarril Turk-Sib Turquestan-Sibèria l’any 1930, que la connecta amb Taškent i Novosibirsk Aeroport Construcció de maquinària pesant i conserves de fruita Universitat Sergej Mironovič Kirov, fundada el 1934 Acadèmia de Ciències del Kazakhstan Fou fundada el 1854 amb el nom de Vernyj com a fortificació russa en l’antic emplaçament de la població…
Bandar Anzali
Ciutat
Ciutat de l’Iran, a l’ostān de Gīlān, a la vora de la mar Càspia (55.500 h).
És un centre pesquer amb indústries derivades, especialment de preparació del caviar És també port comercial i militar i una estació balneària Té aeroport
Taraz
Ciutat
Capital de l’oblast’ de Džambul, al Kazakhstan, situada al nord-est de Čimkent.
Nucli industrial indústria química, metallúrgica i alimentària i nus de comunicacions ferroviàries
delta de l’Ebre
Vista aèria del delta de l’Ebre
© Fototeca.cat
Entrant de la costa, Mediterrània endins, a les comarques del Baix Ebre i el Montsià, originat pel riu Ebre amb les seves aportacions al·luvials en temps històrics, damunt una plataforma submarina prou extensa, que evidencia una submersió quaternària.
Després del Pliocè, la ria formada per la transgressió marina i que arribava prop de Tortosa, començà de reblir-se Al segle IV, reblerta la vall fins a Amposta, començà la construcció del delta actual, construcció accelerada entre els segles XIV i XIX, a causa, versemblantment, de la desforestació dels vessants per a l’explotació de llenya i fusta i per a rompudes agrícoles, i de les deixalles del transport fluvial Hom desconeix, però, la incidència que pogué tenir en aquesta construcció deltaica la manca d’una subsidència o enfonsament alluvial capaç de neutralitzar les aportacions de l’Ebre…
Iran
![](/sites/default/files/media/FOTO2/ES054_N1.jpg)
Estat
Estat de l’Àsia occidental, estès del Caucas a la depressió de Helmand i de la mar Càspia al golf Pèrsic, i limitat per Armènia, l’Azerbaidjan, la mar Càspia i el Turkmenistan al N, l’Afganistan i el Pakistan a l’E, els golfs Pèrsic i d’Oman al S i l’Iraq i Turquia a l’W; la capital és Teheran.
La geografia física Les serralades de l’Iran es divideixen, a partir del nucli muntanyós d’Armènia, en dos sistemes de direcció NW-SE i amb unes altituds de més de 3000 m el que voreja la costa de la mar Càspia d’W a E, amb l’Elburz Demāvand, 5670 m, que es perllonga cap a l’E per les muntanyes de Khorāsān, i el que parteix de l’E de la depressió del llac Urmia i forma una sèrie de serralades, el Zagros, que a través del Kurdistan es dirigeixen cap al S i voregen l’altiplà interior A l’E, les muntanyes del N i del S s’uneixen per una sèrie de grups muntanyosos poc elevats Paisatge a la regió…
la Suda de Tortosa
la Suda de Tortosa
© Fototeca.cat
Fortalesa
Fortalesa d’origen musulmà de Tortosa (Baix Ebre), que domina la vall de l’Ebre i defensa el seu pas, damunt l’altura que domina la ciutat; era poblada ja pels ilercavons.
Acròpolis romana i ciutadella àrab, en temps d’’Abd al-Raḥmān III 944 fou excavat al centre del clos superior un pou —més de 40 m de roca fins a trobar el nivell del riu— Capitulà davant Ramon Berenguer IV l’any 1148 i es convertí en assentament de la senyoria templers i casa de Montcada, fins que en temps de Jaume II revertí de nou a la corona Fou convertida en palau reial, i els reis, itinerants, la feren sovint residència familiar de reines i infants, equidistant de les tres capitals de la corona catalanoaragonesa Actualment s’ha installat dins la fortificació un parador de turisme
Būshehr
Divisió administrativa
Ostān de l’Iran.
La capital és Būshehr, principal port del golf Pèrsic al segle XIX 132824 h 1991
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 413
- 414
- 415
- 416
- 417
- 418
- 419
- 420
- 421