Resultats de la cerca

Neix a l’estat de Goiás, a uns 120 km a l’W de Brasília, vessant nord d’un sector tabular Dues terceres parts del seu trajecte les recorre al llarg del sector central de l’estat homònim La part final forma la frontera occidental amb l’estat de Maranhão Després de desviar-se uns 100 km cap a l’W, rep el seu afluent més important, l’Araguaia, i recupera l’orientació S-N fins a la confluència amb el Rio Pará de l’estuari de l’ Amazones Poc després, deixa Belém a la riba dreta i forma, en desembocar a l’Atlàntic, la badia de Marajó És poc navegable a causa de l’abundància de cascades i ràpids

Situació i presentació El municipi de Tivenys, de 53,54 km 2 , s’estén per la riba esquerra de l’Ebre, al N de la comarca entre les Muntanyes de Cardó i el riu Limita al N amb Benifallet, amb el qual li fan de partió les crestes que emmarquen la vall de Cardó, i al S amb Bítem Tortosa, del qual el separa el barranc de la Buinaca a l’E s’estén per l’espai que va del riu fins a la carena de serra del Boix, darrere la qual hi ha el gran terme del Perelló, mentre que a l’W l’Ebre el separa de Xerta El paisatge de Tivenys presenta tres nivells ben definits El de la part alta, de roques calcàries,…

Neix a la serra do Mar, es dirigeix a l’W i desemboca al Paraná Situat a l’estat de São Paulo, fou una via de penetració a l’interior del país a l’època colonial

Centre comercial i mercat agrícola, hi ha també indústries alimentàries i tèxtils, i és arquebisbat catòlic

Formava part de la comuna del Camp de Tarragona

Format per la confluència del Juruena i el São Manuel, que neixen respectivament a la Serra dos Parecís i al límit septentrional del Mato Grosso, manté una direcció SW-NE i desemboca prop de Santarém Presenta ràpids en el curs superior i mitjà És navegable després d’Itaituba

Acròpolis romana i ciutadella àrab, en temps d’’Abd al-Raḥmān III 944 fou excavat al centre del clos superior un pou —més de 40 m de roca fins a trobar el nivell del riu— Capitulà davant Ramon Berenguer IV l’any 1148 i es convertí en assentament de la senyoria templers i casa de Montcada, fins que en temps de Jaume II revertí de nou a la corona Fou convertida en palau reial, i els reis, itinerants, la feren sovint residència familiar de reines i infants, equidistant de les tres capitals de la corona catalanoaragonesa Actualment s’ha installat dins la fortificació un parador de turisme