Resultats de la cerca

Situació i presentació El municipi de Tivenys, de 53,54 km 2 , s’estén per la riba esquerra de l’Ebre, al N de la comarca entre les Muntanyes de Cardó i el riu Limita al N amb Benifallet, amb el qual li fan de partió les crestes que emmarquen la vall de Cardó, i al S amb Bítem Tortosa, del qual el separa el barranc de la Buinaca a l’E s’estén per l’espai que va del riu fins a la carena de serra del Boix, darrere la qual hi ha el gran terme del Perelló, mentre que a l’W l’Ebre el separa de Xerta El paisatge de Tivenys presenta tres nivells ben definits El de la part alta, de roques calcàries,…

Conserva 12 cases i tendeix a despoblar-se totalment

Acròpolis romana i ciutadella àrab, en temps d’’Abd al-Raḥmān III 944 fou excavat al centre del clos superior un pou —més de 40 m de roca fins a trobar el nivell del riu— Capitulà davant Ramon Berenguer IV l’any 1148 i es convertí en assentament de la senyoria templers i casa de Montcada, fins que en temps de Jaume II revertí de nou a la corona Fou convertida en palau reial, i els reis, itinerants, la feren sovint residència familiar de reines i infants, equidistant de les tres capitals de la corona catalanoaragonesa Actualment s’ha installat dins la fortificació un parador de turisme

El puig de Som 251 m s’alça a la riba mateix del riu, i l’antic camí de Tortosa a Benifallet ha de guanyar altura en aquest indret pel coll de Som

Hi destaca la torre i el molí de Soldevila

L’agricultura, pràcticament tota de regadiu, ocupa tot el terme La séquia reial del Xúquer beneficia 1 400 ha 700 d’arròs a les marjals pròximes a l’Albufera, 400 de taronger, 450 de blat de moro i hortalisses La ramaderia té una certa importància La indústria, que tradicionalment no havia tingut gens de pes, s’ha desenvolupat els darrers anys fins a convertir el municipi en un dels més industrialitzats de l’Horta paper, productes químics, adobs, mobles, tèxtil, metallúrgica, pinsos La població havia tingut un ritme lent i constant d’augment fins el 1965 el creixement s’ha accelerat després…

El terme és molt boscat la reserva forestal de Portaceli és una de les més importants de la regió el bosc unes 4000 ha ocupa tres quartes parts del territori, tot i que ha estat molt delmat per recents incendis L’agricultura és bàsicament de secà 1200 ha, localitzada als bancals dels vessants muntanyosos oliveres, garrofers, ametllers i vinya Tenen importància les pedreres marbre de Portaceli , conegudes des del segle XVIII des del començament del segle XX són explotades les de roques silíciques per a les voreres pedra de rastell i per a la fabricació de blocs de pedra artificial També són…

El terme s’estén a la dreta del nou curs del Túria i s’allarga d’W a E entre la línia del ferrocarril de València a Madrid per Albacete i les marjals pantanoses dels antics voltants de l’Albufera L’agricultura és tota de regadiu horta al sector occidental hortalisses en conreu intensiu, blat de moro i tarongers, que aprofita l’aigua del Túria a través de la séquia de Favara, i arrossars a l’oriental en regressió els darrers anys, prop de les marjals, que aprofiten la séquia de l’Or Hi ha ramaderia porcina uns 500 caps La indústria tradicional és la derivada de la fusta fabricació de mobles,…