Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
Sagunt
© Fototeca.cat
Ciutat
Antiga ciutat ibèrica (i després romana) situada a la zona nord del territori ocupat pels edetans, prop de la costa, que correspon a l’actual Sagunt (anomenada Morvedre en èpoques medieval i moderna).
La tradició clàssica atribuïa la fundació de Sagunt als grecs de Zacint, una illa de la mar Jònica al NW del Peloponès Livi i Sili Itàlic, que accepten aquesta versió, diuen que també s’hi barrejaren altres grecs procedents de la ciutat d’Ardea, i aquest darrer precisa que es tracta de l’Ardea de Daunia Apúlia, Magna Grècia La majoria dels investigadors moderns són força escèptics davant aquesta tradició, tardana, d’èpoques hellenística i romana, i molts han suposat que fou inventada per la semblança dels noms Zákhanta en lloc de Saguntum No hi ha cap més testimoni del fet que…
Estanya
Poble
Poble (716 m alt) del municipi de Benavarri (Ribagorça), situat al centre de la serra que separa les aigües de la Sosa (Cinca) i del riu Guard (Noguera Ribagorçana), vora els estanys Gran de Baix, Gran de Dalt i Petit.
De la seva església parroquial de Sant Romà, que pertanyia a l’arxiprestat d’Àger, depèn el santuari de Sant Esteve Formà part de l’antic terme de Pilzà
Berganui
Poble
Poble del municipi d’Areny de Noguera (Ribagorça), al vessant S de la serra de Berganui
(1 273 m) prolongació de la serra del Cis i de roca Cirera.
Aquesta separa les aigües de la Valira de Cornudella de les del barranc de Sant Romà, sota el bosc de Berganui L’església de Sant Agustí s XII, sufragània de la d’Areny, és romànica
Sant Sebastià dels Gorgs
Poble
Jaciment arqueològic
Poble (211 m alt.) del municipi d’Avinyonet del Penedès (Alt Penedès), al N del terme, vora el límit amb el de Subirats, a l’esquerra de la riera de Sant Sebastià dels Gorgs (termenal entre ambdós municipis, que davalla del massís de Garraf i és tributària de la riera de Lavernó).
L’església parroquial és la de l’antic monestir de Sant Sebastià dels Gorgs Celebra la festa major el segon diumenge d’agost, per Sant Salvador El juliol del 2021 s’anuncià la descoberta d’un gran jaciment ibèric i romà a la zona de Cal Bou Entre les troballes hi ha una necròpolis romana, on es conserven diversos esquelets, nou sitges, més de set àmfores i nombrosos fragments de vaixella
la Via Augusta
calafellvalo (CC BY-NC 2.0)
Via romana
Nom que prengué durant l’Imperi la carretera romana que enllaçava Roma amb la zona de l’estret de Gibraltar (Cadis).
En bona part seguia una ruta ja vella, que havia estat coneguda amb el nom de via Heraclea Travessava els Països Catalans, dels quals era l’eix de comunicació bàsic És coneguda a través de l’itinerari d’Antoní, els vasos de Vicarello i alguns milliaris Passava per Ruscino —Castellrosselló Perpinyà—, la serra de l’Albera, probablement pel Portús, per Gerunda Girona, i arribava a la zona de la Tordera, on es bifurcava Una branca es dirigia, a través del Vallès, cap a Arrahona Sabadell, fins al Llobregat L’altra, pel Maresme, seguint el camí del Mig actual, passava per Iluro Mataró, Baetulo…
Sant Feliu de Xàtiva
Església
Església situada fora del recinte urbà de Xàtiva (Costera), aixecada sobre l’emplaçament de l’antiga basílica visigòtica del bisbat de Xàtiva (o Saetabis).
Un cippus romà que hi fou trobat diu que el bisbe Atanasi 653-675 consagrà un nou altar per a aquella primitiva basílica l’any setè del seu pontificat L’església actual fou reedificada a partir de la conquesta 1249 i s’hi treballava encara el 1262 És un edifici rectangular amb tres grans arcs apuntats, a manera d’arcs torals al seu interior, per a sostenir un sostre de bigues a dos vessants És precedit d’un atri d’antigues columnes reaprofitades on s’obre la portada de reminiscències romàniques tardanes Té un retaule de la Mare de Déu de la Llet, del s XV, de JMontoliu, el retaule major, de…
el Marquesat
Comarca històrica del País Valencià, en forma de ferradura oberta a la mar i tancada al N per la serra de Segària, a ponent per la de Laguar i a migjorn per la seva continuació vers el Montgó, que s’allarga al cap de Sant Antoni.
La capital és Dénia, que ja durant el Baix Imperi Romà i els períodes bizantí i visigòtic era seu episcopal i que després centrà el regne islàmic de Dénia El marquesat de Dénia, instituït al s XV per Ferran II, fou l’hereu de les antigues circumscripcions, i és una de les poques contrades valencianes que conserva viva la denominació tradicional, que hom ha proposat de substituir per Marina Alta, poc encertada, en incorporar-hi les valls de Pego, Alcalà, Ebo, Gallinera, Pop i Xaló El Marquesat incloïa les planes, els pujols i els raiguers dels voltants del Montgó, i comprenia, per la costa,…
Suerri
Caseria
Caseria del municipi d’Areny de Noguera (Alta Ribagorça), fins el 1965 del de Cornudella de Valira, vora el barranc de Sant Romà, al vessant meridional de la serra de Berganui.
Areny de Noguera
Municipi
Municipi de la Ribagorça, a la dreta de la Noguera Ribagorçana.
El terme és drenat, a més, per la Valira de Cornudella, pel barranc de Sant Romà i pel de Colls o de Tresserra, que forma el límit meridional tots ells desemboquen a la Noguera Les serres de Berganui 1273 m i de Sant Marc són ocupades per bosc rouredes, alzinars, i 800 ha de pinedes en part comunal, el qual ha estat tradicionalment explotat carboneig, recerca de tòfona, llenya, augmentat darrerament amb la repoblació Predomina el bestiar oví 10876 caps el 1983, bestiar porcí i bestiar boví estabulat Al secà hom conrea cereals, patates, farratge i en menor escala vinya i olivars El regadiu s’…
sepulcre de Favara
© Fototeca.cat
Història
Sepulcre romà en forma de temple, molt ben conservat, situat 1 km a l’oest de Favara de Matarranya (Matarranya), dedicat a Luci Emili Lupus i conegut popularment amb el nom de Casa dels Moros
.
Probablement és obra del s II dC Té un pòrtic amb quatre columnes dòriques que sostenen un fris i un frontó a l’interior el conditorium comunica amb la cella superior per una escala