Resultats de la cerca

A Tales rep, per l’esquerra, el barranc de Castres i, entre Onda i Betxí, per la dreta, la rambla, d’Artana Desemboca a mar, aigua avall de Borriana, vora el Grau

La línia del ferrocarril el separa de la riba dreta del riu de Foix

És formada per tres nuclis l’Arboçar de Dalt , a la dreta del torrent, i l’Arboçar de Baix i l' Arboçar de les Roques , a l’esquerra

Prop de la Vall d’Uixó rep, per la dreta, la rambla de Cerverola, que procedeix de l’Alt Palància i el Camp de Morvedre Des de l’edat mitjana era anomenat riu d’Uixó , i fou assenyalat com a límit meridional de la governació de Castelló de la Plana, habitualment anomenada dellà el riu d’Uixó o dellà Uixó

El tossal d’Espadà, la penya de la Bellota, el coll d’Eslida i el puntal de l’Ombria formen el límit meridional la serra d’Alcúdia, el límit septentrional És drenada per la rambla d’Artana , que neix al peu de la penya de la Bellota, i, després de passar per Aín, Eslida i Artana, desemboca al riu de Sonella, per la dreta, entre Onda i Betxí, dins el primer d’aquests dos municipis

El veguer de Vilafranca tenia jurisdicció sobre la sotsvegueria d'Igualada , fins que aquesta passà a dependre el 1381 del veguer de Barcelona Inicialment comprengué tot el Penedès i el sector del Camp de Tarragona a l’esquerra del Gaià a la dreta d’aquest riu, comprenia també el Pont d’Armentera i Salmella, i al N, al límit amb la sotsvegueria d’Igualada, dins Anoia, incloïa la vall de la Llacuna, Cabrera d’Anoia, Vallbona d’Anoia, Piera, Pierola, Masquefa i el Bruc, i, al Baix Llobregat, Collbató, Esparreguera i Abrera Poc abans de la Nova Planta, la zona costanera entre el Gaià i Vilanova…

Hi neix el Belcaire o riu d’Uixó Un 30% del territori és ocupat per alzines sureres, i un 20% ha estat dedicat tradicionalment als garrofers, actualment en estat gairebé d’abandó L’agricultura de regadiu es limita a unes 20 ha prop del riu Però la principal activitat de la població és el treball a les properes fàbriques de la Vall d’Uixó La crisi dels darrers anys, però, ha produït una disminució important de la població Al s XIX hom havia intentat d’explotar-hi jaciments de mercuri i de cobalt El poble 892 h 2006, fondeguillers 211 m alt, que agrupa tota la població del municipi, és a la…

L’església, després convertida en santuari la Mare de Déu de Foix , s’alça a 661 m d’alt damunt un abrupte espadat, a la dreta del riu de Foix és un notable edifici romànic d’una sola nau, d’arc lleugerament apuntat, amb un petit atri segle XII, amb dues naus menors afegides posteriorment segle XIII, envoltat, amb la rectoria, d’una muralla Fou consagrada el 1319 La imatge era una talla de fusta bruna, i desaparegué el 1936 L’ ermita de Foix , a uns 400 m d’alt, al peu del tossal de Foix 688 m alt, al camí de Torrelles, fou construïda el 1707 La imatge és actualment venerada a l’església…

L’edifici L’església es troba adossada a una casa que centra un petit grup de masos Datat del segle XI, encara que modificat posteriorment, és un original edifici de planta circular, com Sant Pere Gros de Cervera Segarra o Sant Jaume de Vilanova del Pla Bages Cobert per una cúpula semiesfèrica, és capçat a l’est per un absis semicircular més baix, precedit per un profund arc presbiteral No s’hi conserva cap finestra oberta Al mur sud, una obertura, que podia haver estat una antiga porta o una fornícula, dona pas a una petita capella poligonal afegida La porta d’entrada, en arc de mig punt, es…