Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
Bellver del Penedès
Poble
Poble del municipi de Vilobí del Penedès (Alt Penedès), el nucli més poblat del terme.
És situat a menys d’un quilòmetre del poble de Vilobí, al nord, de la parròquia del qual depèn l’església La parròquia del veí poble de Guardiola de Font-rubí, del municipi de Font-rubí, duu el nom de Santa Maria de Bellver
Sant Esteve de Castellet
Església
Església romànica del municipi de Castellet i la Gornal (Alt Penedès), situada a la dreta del riu de Foix, vora les Masuques.
L’edifici L’església, que es troba en bon estat de conservació, data del segle XI, però va ser modificada posteriorment, sobretot durant els s XVII i XIX Consta d’una nau rectangular amb una capçalera trevolada a l’est, amb un absis i dues absidioles semicirculars L’absis, més gran i de més alçària que les absidioles, s’obre a la nau a través d’un arc presbiteral L’espai entre els absis, a manera de creuer, és format per quatre arcs semicirculars i adovellats, que arrenquen d’un fris senzill L’arcada de la nau i la de l’absis central són més altes que les de les absidioles laterals Cada absis…
l’Anoia

Congost de Capellades, format per l'Anoia, lloc de pas tradicional de les comnunicacions de la comarca (Anoia)
© Fototeca.cat
Riu
Afluent de la riba dreta del Llobregat (anomenat riera d’Anoia
a la seva capçalera), amb el qual s’aiguabarreja a Martorell, després de recórrer la comarca a la qual dóna nom Anoia
), la part llevantina de l’Alt Penedès i un petit fragment de la del Baix Llobregat.
Hom situa el seu naixement, bé al pou de la Morera, prop de la Fortesa, bé al molí de la Roda, de Veciana, bé al torrent de l’Olla Tots aquests indrets són als altiplans de Calaf, Montmaneu i Argençola, situats entre els 600 i els 850 m d’altitud, a l’esquenall entre les conques del Llobregat i el Segre Forma la cubeta de recepció dins la Depressió Central Catalana, però la redossa a la Serralada Prelitoral Per a vèncer l’obstacle que constitueix aquesta darrera en l’impuls vers la Depressió Prelitoral, aprofita la falla de contacte de les calcàries…
Sant Pere Molanta
Poble
Poble del municipi d’Olèrdola (Alt Penedès), situat al N del terme, a la plana.
La seva església existia ja el 991 dins el terme de l’antiga civitas d’Olèrdola El lloc és dit Palatio Moranta 996 i 1010 i més tard Palamoranta 1205, i simplement com Moranta des del s XIV L’església fou ampliada i transformada el 1744
la Bleda
Veïnat
Veïnat del municipi de Sant Martí Sarroca (Alt Penedès), a l’extrem meridional del terme, al sector del Pla de la Bleda.
Al final del s XVI la baronia de la Bleda pertanyia als Avinyó, senyors de l’Enveja i castellans de Vilanova de Cubelles Vers el 1606 passà als Vilafranca-Sabastida, i, més tard, als Grimau, als Fernández de Córdoba, comtes de Torralba 1690, i als Salvador
monestir de Sant Sebastià dels Gorgs
Monestir
Priorat benedictí, actualment església parroquial del poble de Sant Sebastià dels Gorgs, al municipi d’Avinyonet del Penedès (Alt Penedès).
El conjunt monàstic El monestir, que sembla tenir els orígens al segle XI, respon a un conjunt de construccions bastides i reformades en diverses etapes que es palesen tant en l’arquitectura com en els elements ornamentals Consta d’una església, situada al nord, amb un gran campanar de torre al costat sud-est, i un claustre, adossat al sector sud de l’església i a unes cases modernes que probablement han substituït antigues dependències monacals L’església L’edifici que podem visitar és el resultat de les reformes realitzades després del 1380, durant uns treballs que van afectar l’antic…
Sant Miquel d’Olèrdola
L’església de Sant Miquel d'Olèrdola
© Fototeca.cat
Església
Església romànica del municipi d’Olèrdola (Alt Penedès), situada al sud del terme, en una plataforma rocosa del massís de Garraf.
L’aspecte actual de l’edifici és el resultat d’un seguit de restauracions que van anullar totes les capelles afegides des del s XVII i la decoració interior L’origen de l’església, que s’alça vora la cinglera rocosa, s’ha datat del s X, amb modificacions del s XII Consta d’una nau molt llarga, coberta amb una volta de canó de perfil semicircular i reforçada per dos arcs torals Els murs laterals reben el suport de quatre arcs formers, adossats a les parets en els llocs on carreguen els arcs torals El tram de nau precedent a l’absis és cobert per una cúpula suportada per quatre trompes angulars…
Sant Llorenç d’Hortons
Sant Llorenç d’Hortons
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Penedès.
Situació i presentació El municipi de Sant Llorenç d’Hortons té una extensió de 19,73 km 2 i limita, al N i a l’E, amb Sant Esteve Sesrovires Baix Llobregat, al S amb Gelida i Sant Sadurní d’Anoia i al NW amb Masquefa Anoia És situat a l’extrem nord-oriental de la comarca de l’Alt Penedès, al límit amb l’Anoia i el Baix Llobregat, emplaçat a la banda esquerra de l’Anoia, sobre terrenys miocènics fortament erosionats, que configuren un territori suaument ondulat Les cotes més altes 283 m corresponen a l’extrem més septentrional del terme, al límit amb Sant Esteve Sesrovires El terme és drenat…
Sant Quintí de Mediona
Sant Quintí de Mediona
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Penedès.
Situació i presentació El municipi de Sant Quintí de Mediona, d’una extensió territorial de 13,84 km 2 , és situat al N de la comarca de l’Alt Penedès, a la vall mitjana de la riera de Mediona o riu de Bitlles, aigua avall del congost de Mediona, després del qual la vall s’obre a la depressió penedesenca Limita al N i a l’W amb Mediona, a l’E amb Sant Pere de Riudebitlles i Terrassola i Lavit i al S amb Font-rubí Per la vila de Sant Quintí passa la carretera comarcal de Vilafranca a Igualada, poblacions que disten 15 i 21 km, respectivament, de Sant Quintí L’estació de ferrocarril més propera…
Sant Pau d’Ordal

Aspecte del poble de Sant Pau d'Ordal
© CIC-Moià
Poble
Poble (243 m alt.) i cap del municipi de Subirats (Alt Penedès), situat a l’esquerra de la carretera de Barcelona a Tarragona, al peu del massís d’Ordal, on s’ha format, dins la seva antiga demarcació, la nova parròquia de Sant Esteve d’Ordal.
La seva església existia ja el 1059 i depenia dels senyors del castell de Subirats, que el 1095 la cediren al monestir de Sant Sebastià dels Gorgs Des d’aquest moment formà una quadra que fou de domini de Sant Sebastià dels Gorgs, i més tard, de Montserrat, fins que al principi del segle actual es fusionà amb el terme de Subirats, del qual ja depenia originàriament