Resultats de la cerca

Hom situa el seu naixement, bé al pou de la Morera, prop de la Fortesa, bé al molí de la Roda, de Veciana, bé al torrent de l’Olla Tots aquests indrets són als altiplans de Calaf, Montmaneu i Argençola, situats entre els 600 i els 850 m d’altitud, a l’esquenall entre les conques del Llobregat i el Segre Forma la cubeta de recepció dins la Depressió Central Catalana, però la redossa a la Serralada Prelitoral Per a vèncer l’obstacle que constitueix aquesta darrera en l’impuls vers la Depressió Prelitoral, aprofita la falla de contacte de les calcàries mesozoiques amb el granit i…

És situada a la zona axial dels Pirineus, i comprèn una part de l’alta vall del Segre la Cerdanya pròpiament dita, l’altiplà de la Perxa, que pertany a la conca de la Tet, el massís del Carlit que comparteix amb el Capcir i la vall de Querol La frontera francoespanyola, des del pacte de Llívia 1660, divideix la Cerdanya, unitat física i humana ben definida, en dues comarques El centre comarcal tradicional, la vila de Puigcerdà, restà dins la Baixa Cerdanya, fet que ha motivat que l’Alta Cerdanya no presenti les característiques d’una comarca humana ben estructurada Limita al N amb el…

Partint del massís de Motomet 691 m alt al pic Berlès, el migdia constituí el límit entre la Fenolleda i el Perapertusès coll de Sant Lluís, 687 m pic de Bugarac, 1 231 m, el més alt de les Corberes el roc Serret, a l’est de les gorges de Galamús, 969 m la muntanya de Tauch, 942 m A llevant, el muntanyam perd altura ràpidament i baixa en graderia de la muntanya de Perillós 708 m cap als estanys litorals estany de Salses Al nord, les Corberes perden l’aspecte de serralada i esdevenen un conjunt intricat de plecs esventrats per l’erosió, que hi ha obert depressions argiloses o margoses,…

Una part del terme, especialment les obagues, és boscada coníferes i faigs entre els 1 200 i els 1 800 m alt a les parts més altes domina el prat alpí i roures i castanyers per sota els 1 000 m La recollecció de tòfones hi és tradicional Les pastures i el farratge alimenten una ramaderia de la qual actualment només el boví té un cert relleu Al sector muntanyós pròxim al puig de l’Estela i a la torre de Vetera hi ha les mines de ferro dites els meners de les Índies o mines de Vetera , actualment tancades i que donaren origen a una petita indústria metallúrgica local i una petita colònia El…

Situació i presentació Limita al N i a l’E amb el terme de Cervelló, al SE amb Torrelles de Llobregat, al S amb Begues, i a l’W i NW amb Olesa de Bonesvalls i Subirats respectivament ambdós de la comarca del Garraf És situat a les serres d’Ordal del massís de Garraf, a la capçalera de la riera de Cervelló, anomenada aquí riera de Vallirana A més d’aquesta vall el municipi comprèn la vall d’Arús, dita antigament d’Esparreguera, solcada per una riera tributària de la de Cervelló que es forma sota la penya del Moro, també dit marge del Moro 467 m al límit amb Begues i Torrelles de Llobregat La…