Resultats de la cerca
Es mostren 10202 resultats
Cornellà de Llobregat
Plaça de l’església de Cornellà de Llobregat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat, a l’esquerra del Llobregat.
Situació i presentació El municipi és situat a la Marina del delta del Llobregat el riu fa de límit meridional del terme amb els municipis de Sant Boi de Llobregat i del Prat de Llobregat Al sector de ponent, pel barri de Can Fatjó confronta amb Sant Joan Despí, a tramuntana amb Esplugues de Llobregat i a llevant, en part pel camí del Mig, amb el terme municipal de l’Hospitalet de Llobregat del Barcelonès La seva altitud mitjana respecte del nivell de la mar és d’uns 32 m Dins el terme hom pot distingir dos sectors, el de terres baixes d’alluvió i la muntanya o samontà, a septentrió, amb…
Corbera de Dalt
Façana del casal dels barons de Corbera
© Fototeca.cat
Poble
Entitat de població (342 m alt.), una de les dues que formen el poble de Corbera de Llobregat
, cap del nunicipi homònim (Baix Llobregat).
Corbera de Baix
Vista general de Corbera de Baix (Baix LLobregat)
© Fototeca.cat
Poble
Entitat de població, una de les dues que formen el poble de Corbera de Llobregat, cap del municipi homònim (Baix Llobregat), situada a l’esquerra de la riera de Rafamans, al límit amb el terme de Cervelló, on sorgí com a raval de l’antic nucli principal aprofitant els petits regadius del fons de la vall.
La parròquia Sant Antoni de Corbera fou segregada modernament de la de Santa Maria, de Corbera de Dalt
Copenhaguen
Divisió administrativa
Amt de Dinamarca, a l’illa de Sjælland.
La capital és Copenhaguen
congost del Cairat
Congost
Congost del Llobregat, al peu del massís de Montserrat entre Collbató i Esparreguera (Baix Llobregat).
La presa del Cairat deriva l’aigua del Llobregat vers la colònia Sedó
Buskerud
Divisió administrativa
Fylke
de Noruega, al sud del país.
La capital és Drammen
Brussel·les
L’Atòmium, pavelló de l’Exposició Universal de 1958, i conservat a la ciutat de Brussel·les des d’aleshores
© B. Llebaria
Ciutat
Capital de la regió homònima i de l’estat de Bèlgica.
Situada a la vora del riu Senne i del canal Anvers-Charleroi, en un punt d’encreuament de grans línies de relació internacional És un nucli industrial i un centre comercial, administratiu, cultural i de comunicacions de primer ordre, no solament belga, sinó també europeu La ciutat baixa o nucli, a la vall del riu, antic barri residencial i industrial, és el centre administratiu i comercial els sectors oriental i septentrional són principalment industrials els sectors occidental i meridional són constituïts predominantment pels barris residencials del segle XIX, i té tot un cinturó de…
Bruguers
L’església de Santa Maria de Bruguers, aixecada al peu del castell d’Eramprunyà
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret
del municipi de Gavà (Baix Llobregat), situat sota el castell d’Eramprunyà, a la vora oriental del massís de Garraf.
Dins el llogaret es troba el santuari de la Mare de Déu de Bruguers
Bruges
Vista del nucli antic de Bruges
Sjaak Kempe Sjaak Kempe (CC BY 2.0)
Ciutat
Ciutat de Flandes, capital de la província de Flandes Occidental, Bèlgica.
La geografia És unida a la mar del Nord per diversos canals, com el Brugge Zeekanal, que la uneix a Zeebrugge Centre industrial, turístic i comercial El seu port constitueix una unitat amb el de Zeebrugge Hi ha drassanes, i és un nus ferroviari i de carreteres El seu nom procedeix dels nombrosos ponts brug en flamenc que travessen els canals que passen per la ciutat Des del 1950 hi funciona el Collegi d’Europa, centre internacional d’estudis europeus El gran floriment artístic de la ciutat a l’època gòtica pot ésser comprovat encara actualment en edificis com la catedral, un dels monuments…
ducat de Bouillon
Geografia històrica
Territori (actualment pertanyent al Luxemburg belga), erigit en ducat de l’Imperi el 1093 a favor de Jofre de Bouillon, el qual el vengué (1095) al bisbe de Lieja per tal de procurar-se diners per a la croada de Terra Santa.
Pertangué a la família de La Marck 1483 i als vescomtes de Turena 1591 Ocupat 1676 i annexionat 1793 pels francesos, el 1814 el territori passà a formar part dels Països Baixos