Resultats de la cerca

La realització de l’església fou encarregada a Antoni Gaudí el 1898 per Güell i Bacigalupi, Eusebi , propietari de la colònia El projecte consistia en una església amb dues naus, inferior i superior, coronada amb diverses torres i un cimbori central de 40 m d’alçària en la maqueta que encara es conserva es pot veure que aquesta edificació incloïa la pràctica totalitat de les innovacions arquitectòniques de Gaudí L’any 1908 s’inicià la construcció, i Gaudí dirigí les obres fins el 1914, quan els fills d’Eusebi Güell deixaren de finançar el projecte, i només eren construïts la nau inferior de…

És gestionat per un consorci format el 1998 per diverses administracions, incloses les de catorze municipis Té una superfície de 2 938 ha, la majoria de les quals corresponen a conreu de regadiu també comprèn trams de bosc de ribera canyissars, jonqueres i altres herbassars als marges del riu, i vegetació de dunes als trams propers a la costa El parc té la seva seu a la masia de can Comas Prat de Llobregat, on coincideixen també les agrupacions de defensa vegetal, el Servei de Control de Mosquits del Baix Llobregat i un centre d’informació i gestió, a més dels camps experimentals i un…

Comprèn un total de 8295 ha, majoritàriament a la serra de Collserola repartides entre nou municipis Barcelona , Cerdanyola del Vallès , Esplugues de Llobregat , Molins de Rei , Montcada i Reixac , el Papiol , Sant Cugat del Vallès , Sant Feliu de Llobregat , Sant Just Desvern , i té declarades dues reserves naturals parcials d’alt valor naturalístic, la Font Groga 113 ha i la Rierada -Can Balasc 380 ha La vegetació, típicament mediterrània, és d’una gran varietat i també inclou zones humides Els vertebrats hi són representats amb més de dues-centes espècies Considerada l’àrea verda més…

Neix a l’estat de Goiás, a uns 120 km a l’W de Brasília, vessant nord d’un sector tabular Dues terceres parts del seu trajecte les recorre al llarg del sector central de l’estat homònim La part final forma la frontera occidental amb l’estat de Maranhão Després de desviar-se uns 100 km cap a l’W, rep el seu afluent més important, l’Araguaia, i recupera l’orientació S-N fins a la confluència amb el Rio Pará de l’estuari de l’ Amazones Poc després, deixa Belém a la riba dreta i forma, en desembocar a l’Atlàntic, la badia de Marajó És poc navegable a causa de l’abundància de cascades i ràpids

Són situades en una zona de gran vàlua mineralògica d’unes 250 ha, que ha estat explotada, d’una forma més o menys continuada, des del Neolític mitjà fins al començament del segle XX Les explotacions dutes a termes pels homes neolítics tenien per objecte la recerca de fosfats i silicats lidita, variscita i ocres Aquests minerals, que es troben estratificats entre el sòcol paleozoic de llicorelles silurianes, són aptes per a la fabricació d’un cert tipus d’utillatge i d’objectes ornamentals Per a l’explotació dels minerals, empraren la tècnica de sustentació dita de cambra i pilar, utilitzada…

Neix a la serra do Mar, es dirigeix a l’W i desemboca al Paraná Situat a l’estat de São Paulo, fou una via de penetració a l’interior del país a l’època colonial

Centre comercial i mercat agrícola, hi ha també indústries alimentàries i tèxtils, i és arquebisbat catòlic

Format per la confluència del Juruena i el São Manuel, que neixen respectivament a la Serra dos Parecís i al límit septentrional del Mato Grosso, manté una direcció SW-NE i desemboca prop de Santarém Presenta ràpids en el curs superior i mitjà És navegable després d’Itaituba

Sorgida el 1949, amb el desenvolupament de la indústria química i metallúrgica, segueix en importància industrial la capital de la república Bakú Té indústries siderúrgiques laminats, tubs, químiques cautxú, fertilitzants i de l’alumini

Destacat centre industrial a la riba del riu homònim, a l’W de la ciutat de São Paulo, té metallúrgia, indústria mecànica, tèxtil, de blanqueria, química i alimentària Fabricació de ciment