Resultats de la cerca

Fou traçat el 1992 pel Motoclub Sant Andreu i té un recorregut de 2,8 km S’hi ha disputat el Gran Premi Marzocchi-Gran Premi Diputació i mànegues de la Copa d’Espanya

Inaugurat el 1985, és gestionat pel Motoclub Sant Andreu de la Barca Disposa de 320 m de llargària i un nivell de dificultat mitjà-alt Seu habitual de mànegues de la Lliga Catalana i el Campionat d’Espanya de bicicròs, acollí també la celebració de l’Open Internacional de BMX

Hi disputa els seus partits la Unió Esportiva Sant Andreu És situat al carrer de Santa Coloma i té una capacitat d’aproximadament 18000 espectadors El camp fou inaugurat el 19 de març de 1970 amb un partit entre el conjunt local i el Futbol Club Barcelona L’equip blaugrana guanyà 1-0 i Fusté fou l’autor del gol Tingué illuminació artificial a partir del 1972 Inicialment s’anomenà Camp del Carrer de Santa Coloma fins que el 7 de desembre de 1980 fou batejat oficialment amb el nom de Narcís Sala en record de qui fou president de l’entitat durant molts anys Des del 2005 té gespa…

L’església romànica de Sant Andreu, esmentada ja el 983, és prop del coll de Bestracà 804 m

És el terreny de joc del Club Esportiu Júpiter i té una capacitat al voltant de 8000 espectadors Fou inaugurat el 29 d’agost de 1948 amb una sèrie d’actes, entre els quals cal esmentar els partits Júpiter-Sant Andreu i Sabadell-Badalona Situat al barri de Sant Martí de Provençals, comportà que el club abandonés el Poblenou, el seu barri de naixement

Situat al barri de Sant Andreu i especialitzat en arts marcials Fundat l’any 1971, primerament s’hi practicava la boxa Posteriorment, se centrà en diverses especialitats d’arts marcials, com judo, aikido, karate shotokan, kungfu o budo taijutsu També s’hi imparteixen classes de capoeira i de ball, ioga, pilates, taitxí i txikung Diposa d’una sala d’arts marcials, sala de musculació, de fitnes i piscina

Té una llargada de 5026 m amb dos carrils de circulació i una banda central de seguretat de 2 m La boca sud, a 1 175 m d’altitud, és situada a l’enclavament de l’Hospitalet, en el municipi de Guardiola de Berguedà, i la boca nord a Urús Baixa Cerdanya, a una alçada de 1 236 m Les obres de la galeria de reconeixement començaren el 1978 i el túnel, amb els seus accessos de Bagà a Bellver de Cerdanya i ramal a Alp, fou inaugurat el dia 29 d’octubre de 1984 L’explotació és en règim de peatge Ultra afavorir les comunicacions entre el Berguedà i la Cerdanya ha obert l’eix del Llobregat cap a…

Iniciat al segle XV sobre un edifici anterior, té un dels millors patis gòtics catalans 1425, a la galeria del qual hi ha la capella de Sant Jordi 1432-34, de Marc Safont —acabada el 1535—, d’un elegant gòtic florit, que conté importants brodats i peces d’orfebreria L’entrada lateral del carrer del Bisbe —porta de l’antic hort—, obra del mateix Safont, és coronada per un medalló de Sant Jordi, obra de Pere Joan 1418 El pati dels Tarongers marca la transició al Renaixement i és flanquejat en part per porxos clàssics, de Gil de Medina 1537-47 les sales contigües —la Daurada i el Consistori…

Tot i la presència ja al s III d’un bisbe de Tarragona, Fructuós o Fruitós, martiritzat el 259, la província no assolí la seva plena estructura fins al període visigòtic L’any 516, data de celebració del primer concili provincial, comprenia, a més de la de la capital, Tarragona, les següents diòcesis ja documentades anteriorment Barcelona 347, Girona 400, Ègara 450, Vic 516, Lleida 516, Empúries 516, Tortosa 516, Urgell 527, Roses s V, Saragossa 254-58, Calahorra 306 o 457, Osca 527, Tarassona 549, Pamplona 589, Oca Burgos Amaia i Segia vall de l’Ebre i Alesanco o Alisana Rioja, conegudes…

Al s XIII ja pertanyia al llinatge dels Santapau Per raó d’uns béns dotats que li eren deguts, Joana d’Oms i de Ribelles interposà plet al seu germà Galceran I Ademar, i després al fill i successor d’aquest, Hug V Ademar de Santapau i Roís de Liori El 1445 recaigué sentència, confirmada el 1446 i el 1449, en favor de Joana, i el 1456 la cúria de Besalú vengué la baronia —aleshores en possessió de la filla d’Hug V— al marit de Joana, Berenguer V d’Oms, com a major oferent en encant públic fet amb motiu de l’execució de la sentència El baró Antoni I d’Oms de Santapau i de Sentmenat vinculà la…