Resultats de la cerca

Foren arrancades vers el 1924 i han desaparegut Les representacions eren figures de bèsties cérvols, cabres i caçadors amb arc

El poble havia estat adquirit pel capítol de la collegiata de Tamarit el 1843, amb la desamortització, restà despoblat i les cases foren enderrocades, excepte l’església parroquial Sant Isidre

El 1718 s’hi installà la comunitat cistercenca del monestir de Sant Hilari de Lleida, que hi residí fins el 1836, any que foren expulsades les monges, que es repartiren entre els monestirs de Casbas i de Vallbona Es manté el santuari l’antic monestir, de rajola i estil aragonès, es troba en ruïnes

Fou un nucli residencial i d’explotació agrícola fundat al final del s I aC damunt d’un jaciment ibèric Les restes més ben conegudes corresponen a dos edificis termals, un dels quals és datat del s I dC i l’altre del II dC També hi ha evidències d’una producció d’àmfores de vi, la qual cosa fa pensar que la viticultura i el comerç de vi hi foren una de les activitats econòmiques primordials durant el s I Fou abandonada a la primera meitat del s III

És dividit en dos nuclis Espés de Dalt o de Sur , enlairat damunt el pic d’Espés , i Espés de Baix o de Jus , al vessant del pic L’església de Sant Vicenç d’Espés de Dalt conserva un portal romànic i és sufragània de la de Sant Martí d’Espés de Baix Espés de Dalt, a partir del segle XII, fou dels barons d’Espill Els dos nuclis es fusionaren com a municipi al segle XIX, juntament amb el llogaret d'Abella Més tard foren integrats al terme de Nerill, annexat el 1966 a les Paüls

Es conserva l’església romànica, de dues naus, coneguda encara pel Priorat i situada prop del cementiri de Banyeres és esmentada ja com a priorat l’any 1280 La dependència de Ripoll es troba documentada entre els anys 1318 i 1352 Depenia d’aquest priorat el lloc de Salomó Tarragonès, que el 1352 tenia 36 masos L’any 1559 el priorat de Banyeres i els seus béns foren units al collegi de benets de Lleida i després al de Sant Pau del Camp, de la Congregació Claustral Benedictina aleshores ja feia anys que no tenia comunitat i només un prior titular

El veguer de Vilafranca tenia jurisdicció sobre la sotsvegueria d'Igualada , fins que aquesta passà a dependre el 1381 del veguer de Barcelona Inicialment comprengué tot el Penedès i el sector del Camp de Tarragona a l’esquerra del Gaià a la dreta d’aquest riu, comprenia també el Pont d’Armentera i Salmella, i al N, al límit amb la sotsvegueria d’Igualada, dins Anoia, incloïa la vall de la Llacuna, Cabrera d’Anoia, Vallbona d’Anoia, Piera, Pierola, Masquefa i el Bruc, i, al Baix Llobregat, Collbató, Esparreguera i Abrera Poc abans de la Nova Planta, la zona costanera entre el Gaià i Vilanova…

L’església parroquial Sant Vicenç depèn de la de la Bisbal El seu terme era, antigament, pantanós l’estany de Calders és esmentat ja el 938 hi tenia drets el monestir de Sant Cugat del Vallès, que foren totals des del 1017 Al mateix segle fou construït vora els estanys costaners el castell de Calders esmentat ja el 1011 i no n'hi ha vestigis, dins el terme del qual figuraven les esglésies de Sant Salvador del Vendrell i de Santa Maria de Calders i l’església i castell de Sant Vicenç de Calders del qual hi ha el record a la part alta del poble aquest lloc fou fundat el 1047 a l’indret de l’…

Té el seu origen en el municipi de la Pobla de Roda, cap de municipi, després que li foren annexats l’antic terme de Roda de Ribagorça 1964, part del de Merli 1966 els pobles i parròquies de Merli i Esdolomada i els despoblats de Nocelles i Torrueco, el poble de Sant Esteve del Mall de l’antic terme de Queixigar i l’antic terme de Serradui 1980 Situat al sector inicial de la ribera d’Isàvena, en el qual el riu passa encara encaixat, el terme és accidentat en el seu sector septentrional pels vessants sud-orientals de la serra de Jordal, que separa les conques de l’Isàvena i de l’Éssera Les…

Pren l’aigua de l’Éssera, dins el terme municipal de la Pobla de Castre, dos quilòmetres més avall de la resclosa del pantà de Barasona i cinc més amunt de l’aiguabarreig d’aquest riu amb el Cinca amb un cabal de 35 m 3 per segon passa pels termes, actualment aragonesos, d’Olvena, Estada, Estadella, Fonç, l’Almúnia de Sant Joan i Montsó, i penetra a la Llitera pels alts de la Menudella, al mateix indret on deriva el canal de Saidí al qual cedeix 15 m 3 d’aigua per segon Continua parallel a la serra de la Gessa i després de cedir aigua a les séquies de Sant Sebastià, d’Orriols, de la Mola i de…