Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
Toixoneres
Emplaçament on és situat el poblat ibèric de l’Alorda Park (Calafell, Baix Penedès).
Ha estat excavat des del 1983, sota la direcció de Joan Sanmartí i Joan Santacana, i els darrers anys ha estat parcialment reconstruït, ambientat i adequat per a la visita El jaciment s’alça sobre un petit turó a 300 m de l’actual línia de costa Està envoltat per una muralla i un fossat, i en el seu interior hom hi ha documentat cases rectangulars i una xarxa viària regular Està documentada una fase antiga preibèrica des del s VII aC, tot i que la major part de les restes corresponen al canvi de traçat viari d’època ibèrica final del s V-inici del s IV aC i a les remodelacions posteriors El…
Cornudella
Barri
Barri de Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès) a llevant del terme, on s’establí un dels primers cellers cooperatius de la comarca l’any 1911.
el Montmell

El massís del Montmell vist des d’unes vinyes (Baix Penedès)
© Fototeca.cat
Serra que forma part de la Serralada Prelitoral catalana, al límit entre el Baix Penedès i l’Alt Camp.
Participa de l’estructura de l’anomenat bloc del Gaià, on un sòcol paleozoic és recobert per capes triàsiques coronades per les calcàries cretàcies, ben visibles a les voltes anticlinals Francàs, 550 m alt puig de l’Àguila, 698 m, on convergeixen els termes del Montmell, Aiguamúrcia, Pontons i Torrelles de Foix la carena del Montmell, que oscilla entre els 828 m i els 861 m de la talaia del Montmell Aquesta carena, en forma de mola, orienta la navegació litoral nocturna Les formacions del Montmell reprenen Camp de Tarragona endins a la tossa Grossa de Montferri i…
Santa Llúcia
Barri
Barri del municipi de l’Arboç (Baix Penedès).
Sorgí com a colònia industrial al lloc on hi havia l’antiga capella de Santa Llúcia s XIV, que fou enderrocada el 1870 hom construí el 1975 l’església de Santa Llúcia sufragània de la parròquia de l’Arboç Actualment la colònia forma conurbació amb la resta del nucli
la Platja de Calafell

Aspecte de la Platja de Calafell (Calafell)
© C.I.C - Moià
Barri
Barri marítim del municipi de Calafell (Baix Penedès), al S del poble, al sector de ponent de l’àmplia platja sorrenca.
Originàriament era un petit nucli on s’havien establert les botigues dels pescadors Al llarg del s XX es convertí en centre d’estiueig, sobretot de la burgesia barcelonina, i amb el gran desenvolupament turístic dels anys seixanta ha esdevingut un important centre uns 8 establiments hotelers amb més de 1 000 places, gran nombre d’apartaments i càmpings Hi ha un Club Nàutic
castell de Marmellar
Castell
Castell en ruïnes (dit popularment els Castellots
) al capdamunt del nucli de l’antic poble de Marmellar del municipi del Montmell (Baix Penedès), situat al sector NW del terme, a 518 m, a la dreta de la riera de Marmellar.
El castell, esmentat ja el 1023, fou de la corona L’església de Sant Miquel, del castell, romànica, també en ruïnes on hi havia unes notables pintures, molt primitives, que recentment han estat restaurades i traslladades al Museu Nacional d’Art de Catalunya, fou la parroquial fins el 1377, que el culte passà a l’antiga sufragània del pla El 1148 hom intentà de fundar-hi un priorat canonical regular de Sant Ruf d’Avinyó, sota l’advocació de Santa Maria, però no prosperà
l’Arboç

L’edifici conegut per la Giralda, a l’Arboç (Baix Penedès)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Penedès, a banda i banda de la riera de Marmellar, al límit amb l’Alt Penedès i el Garraf.
Situació i presentació El municipi de l’Arboç és situat a la part oriental de la comarca del Baix Penedès És un dels termes més grans i poblats de la depressió baixpenedesenca És envoltat a septentrió, llevant i migdia pel terme de Castellet i la Gornal Alt Penedès a ponent, coincidint amb el traçat de camins antics, confronta amb el municipi de Banyeres del Penedès i, en un petit sector del NW, amb Sant Jaume dels Domenys L’enclavament de Can Vies, a uns 1300 m del sector principal, és envoltat a migdia pel terme de Castellet i la Gornal, i limita al N amb Castellví de la Marca i al NE amb…
Sant Vicenç de Calders
Poble
Poble del municipi del Vendrell (Baix Penedès), al cim d’un turó (130 m alt.) que s’alça al SW de la vila, a ponent de la riera de la Bisbal.
L’església parroquial Sant Vicenç depèn de la de la Bisbal El seu terme era, antigament, pantanós l’estany de Calders és esmentat ja el 938 hi tenia drets el monestir de Sant Cugat del Vallès, que foren totals des del 1017 Al mateix segle fou construït vora els estanys costaners el castell de Calders esmentat ja el 1011 i no n'hi ha vestigis, dins el terme del qual figuraven les esglésies de Sant Salvador del Vendrell i de Santa Maria de Calders i l’església i castell de Sant Vicenç de Calders del qual hi ha el record a la part alta del poble aquest lloc fou fundat el 1047 a l’indret de l’…
ciutadella ibèrica de Calafell

Ciutadella ibèrica de Calafell
calafellvalo (CC BY-NC-ND 2.0)
Museologia
Jaciment arqueològic
Conjunt arqueològic situat al municipi de Calafell (Baix Penedès).
Després d’anys de treballs d’excavació i recerca arqueològica al jaciment de les Toixoneres, el 1995 s’obrí al públic la ciutadella, poblat de la tribu dels cossetans habitat des del segle VI fins al II aC, que ha estat reconstruït amb finalitats experimentals, didàctiques i recreatives Es tracta de la primera experiència de reconstrucció hipotètica i recreació museogràfica d’un jaciment arqueològic que es fa als Països Catalans Els visitants reben informació sobre el treball dels arqueòlegs i poden resseguir el barri dels artesans, les corts del bestiar…
Albinyana

La plana del Penedès, amb Albinyana al fons
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Penedès, al límit amb el Camp de Tarragona.
Situació i presentació El municipi d’Albinyana és situat a l’W de la comarca, a la rodalia de les Serres de Ponent El terme limita al N amb la Bisbal del Penedès i l’enclavament de l’Albornar, que pertany al terme de Santa Oliva, al NE amb el terme de Banyeres del Penedès, a l’E amb Santa Oliva, al S amb el Vendrell, a l’W amb Bonastre i al NW amb el terme de Masllorenç El terreny és accidentat, sobretot al N i a l’W, on s’assoleixen les altituds majors a la serra del Quadrell 408 m Els terrenys són predominantment calcaris, si bé es troben algunes vetes guixoses pertanyents a terrenys…