Resultats de la cerca

Un relleu prou diferenciat abasta des dels cingles cretacis de la serra del Sit 1 103 m alt fins a la serra miocènica de l’Alcoraia 520 m i Sant Pasqual 560 m i els claps triàsics del migjorn del terme guixos de Las Espillas que limiten amb la serra de Tabaià i un Quaternari generalitzat per sota els 300 m Les correnties superficials convergeixen al Vinalopó i a la rambla d’Orito, on hi ha una surgència termal banys d’Orito Un màxim demogràfic fou assolit el 1900 3 798 h, i anà baixant regularment fins el 1950 després ha augmentat gràcies a l’increment del regadiu Hi ha 2 881 ha de terra…

La geografia La capitalitat comarcal és compartida per Elda i Novelda És situada de ple sobre les alineacions subbètiques valencianes i llurs raiguers meridionals El predomini de les alineacions de serres i crestes SW-NE és pertorbat per nombrosos accidents interposats, sobretot pel canal triàsic que forma part de la cicatriu del sòcol profund entre Requena i Elx, que doni lloc a abundants afloraments salinogipsosos entorn de l’eix del Vinalopó, i alguns de més allunyats, com el diapir de la Madrava i Puça, a Petrer, i el conegut cabeç de la Sal de Pinós Un seguit de corredors adopten l’estil…

El terme és en una bona part planer l’accidenten la serra de la Forna al SW, el tossal de Beties 693 m alt i de la Mola 541 m al NE, el Montagut, la lloma de la Xirixola i la serreta Llarga al NE, que avancen enmig d’un relleu àrid glacificat, i l’extrem meridional de la serra del Sit El Vinalopó, una mica encaixat, té una certa tendència a ramificar-se dins el seu llit major, i recull diverses rambles de funció molt esporàdica Al llit de la rambla del Vinalopó brollen fonts salabroses, com les mines —autèntiques foggaras — del molí de la Mola 2,7 km i de la rambleta del Pla 1,5 km El sòl no…

La geografia física Els principals trets del relleu són la serralada, continuació de la Sierra Madre de Chiapas, que travessa tot el país, i una altra cadena parallela, més a prop del Pacífic, que constitueix l’eix volcànic guatemalencosalvadorenc Hom pot distingir les següents unitats geomorfològiques al nord, la gran plana del Petén, prolongació de la plataforma del Yucatán, que ocupa gairebé la meitat del país i que, de morfologia càrstica, és travessada pel riu Usumacinta i el seu afluent Pasión més al sud, la regió muntanyosa, amb la depressió del riu Motagua, formada d’una banda pels…

La geografia física Una gran depressió tectònica entre el golf de Fonseca, a l’extrem NW, i la badia de San Juan del Norte, al SE, divideix el país en tres parts diferenciades La depressió en si, sotmesa a moviments de submersió en temps geològics recents i a una represa de l’activitat volcànica, inclou la regió lacustre de les conques de Managua i de Nicaragua, separades per una àrea coberta de materials volcànics El llac de Managua, d’una escassa profunditat, té per emissari el riu Tipitapa, immissari alhora del llac Nicaragua, molt més extens i més profund A l’W de la depressió, el vessant…

La geografia física El relleu i la geologia Hom ha parlat sovint del caràcter insular de Xile Efectivament, el país és envoltat per la mar, la muntanya i el desert es pot parlar, doncs, d’una illa o, millor dit, amb els seus 4000 km de llargada, d’una espècie de subcontinent reduït a la seva façana marítima i gairebé desproveït de zona interior, ja que l’amplada mitjana és de 200 km Hom distingeix a Xile tres unitats de relleu d’una gran importància a l’E la serralada dels Andes, a l’W la serralada de la Costa, i enmig d’ambdues, la Depressió Longitudinal Durant l’era terciària es produïren…

La geografia física El relleu i la geologia El relleu s’articula al voltant d’una gran unitat central, la Meseta, d’elevada altitud mitjana 650 m, encara que el sector septentrional és lleugerament més alt que el meridional La Meseta està quasi totalment envoltada de sistemes muntanyosos serralada Cantàbrica al N, serralada Ibèrica des de la serralada Cantàbrica al SE, Sierra Morena al S, i muntanyes més baixes a la frontera N amb Portugal La Meseta és dividida pel Sistema Central, el qual s’estén des de la serralada Ibèrica a Portugal La part meridional de la Meseta baixa suaument vers…

El primer nucli territorial amb característiques diferencials llengua, condicionaments polítics al qual fou aplicat el nom actual, ja al segle VIII pels autors àrabs i que es generalitzà a partir del segle IX entre els cristians, es reduïa a la Vardúlia o capçalera de l’Ebre Al segle XI, amb la primera unió amb Lleó, ja s’identificaren quatre dialectes corresponents a la Montaña la Vardúlia inicial i la meitat oriental de Santander, Burgos, La Rioja i Extremadura Al segle XIII, en incorporar-se definitivament el regne de Lleó, el concepte territorial de Castella començà a desplaçar-se cap al…