Resultats de la cerca
Es mostren 4744 resultats
Pravia
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma d’Astúries.
Nucli agrícola, té indústria de materials de construcció i cases prefabricades
Pozuelo de Alarcón
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Madrid, a l’W de l’àrea metropolitana.
Ciutat dormitori i pol industrial
Pozoblanco
Municipi
Municipi de la província de Còrdova, Andalusia, al N de la capital i a 649 m d’altura a la Sierra Morena.
És mercat agrícola i la seva indústria tradicional és la llanera A prop hi ha mines de bismut i de plom
Poio
Municipi
Municipi de la província de Pontevedra, Galícia.
Situat a la ria de Pontevedra, és un centre agrícola i pesquer
Portugalete
Municipi
Municipi de Biscaia, al País Basc, situat a la desembocadura del Nerbion, 10 km al NE de Bilbao, de l’aglomeració urbana del qual forma part.
Registra una gran activitat industrial treballs de metall i portuària el seu port és una avançada del de Bilbao Fundat el 1322, fou un quant temps rival de Bilbao
la Porta Ferrada
la Porta Ferrada del monestir de Sant Feliu de Guíxols
© Fototeca.cat
Nom amb què és conegut el porxo de triple arcada, amb una galeria sobreposada, a manera de trifori, que precedeix la gran nau del temple romànic del monestir de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
És una obra preromànica, segurament de vers el 970, que degué precedir el temple preromànic del monestir segurament de planta basilical anterior a l’actual Fou restaurada el 1931 sota la direcció dels Amics de l’Art Vell
Santa Llúcia
Llogaret
Llogaret del municipi de Graus, a la zona actualment aragonesa de l’antic comtat de Ribagorça.
Santa Liestra
Poble
Poble, cap de municipi de Santa Liestra i Sant Quiles (en castellà, Santa Liestra y San Quílez), a la zona actualment aragonesa de l’antic comtat de Ribagorça, entre Campo i Graus.
Santa Justa i Santa Rufina de Barbastre
Monestir
Monestir visigòtic situat a la riba del Cinca, prop de Barbastre (Aragó), que segons els antics cronistes (Zurita) fou destruït en la primera invasió dels àrabs.
Hom ha dit també que fou un refugi de monjos de Sant Victorià durant la invasió àrab
Santalla de Bóveda
Temple situat en una construcció romana quasi subterrània del municipi de Begonte (Galícia).
Bé que el seu estudi ha presentat i presenta encara problemes, sembla que fou originàriament un temple pagà cristianitzat entre els segles IV i V de planta rectangular i amb columnes corínties al voltant d’una piscina central, conserva interessants pintures murals segles V-VI, de certes influències orientals i també pompeianes