Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Alfambra
Riu
Riu d’Aragó, afluent per l’esquerra del Túria (102 km de longitud i 1380 km 2
de conca).
El seu règim és pluvionival Té un cabal absolut de 1,51 m 3 /s Format pels rierols Blanco i Santa Isabel, alimentats per les aigües de la serra de Gúdar Fins a Gave pren la direcció NW i discorre per congosts al S de la serra de Sant Just pren la direcció S-SW per una àrea de relleu tabular miocènica fins a desembocar prop de Terol
Arlanzón
© Fototeca.cat
Riu
Riu de Castella, a la conca del Duero, afluent per l’esquerra del Pisuerga aigua amunt de Torquemada (122 km).
Neix a la serra de la Demanda, flueix fins a Burgos en direcció N-W, i després canvia i pren la direcció S-W Rep l’Urbel per la dreta i el Cogollos i l’Arlanza per l’esquerra A la vall alta del riu es troba el pantà d’Arlanzón 20 000 000 m 3 , que mou la hidrocentral de Villasur de Herreros
serra de Baza
Serra
Serralada de la part central del Sistema Penibètic, al nord de Sierra Nevada, a les províncies de Granada i Almeria.
Culmina al pic de Santa Bárbara 2 269 m Pren una direcció ENE-WSW, formant una sèrie d’anticlinals esberlats, en els quals afloren esquists cristallins afectats pel plegament hercinià per sobre, les calcàries del Triàsic formen un relleu en cuesta i acaben recobertes per les riques argiles pliocèniques de la depressió de Guadix-Baza A partir del terme municipal de Gérgal canvia el nom pel de serra de Filabres La vegetació és pobra i estepària
ria d’Arousa
© CIC-Moià
Riu
Ria de Galícia, entre les províncies de la Corunya i Pontevedra, a l’embocadura del riu Ulla, que s’obre entre la punta de Falcoeiro i la d’Aguieira (26 km de longitud; 13 a 32 km d’amplada).
L’entrada és protegida per l’illa de Sálvora, voltada d’altres illots Al centre de la ria hi ha l’ illa d’Arousa illa d’Arousa , de la qual pren el nom, de forma irregular i amb platges a l’àrea oriental La ria presenta nombroses illes, probables testimonis de l’antic litoral, unides per tómbols A Toxa, Loaña, Mariña, Grove És la ria on hi ha més nuclis de població O Grove, San Xulián de Arousa, Vilagarcía, Rianxo, Esteiro, etc, que viuen de la pesca i d’indústries derivades
Barasona
Arquitectura civil
Embassament
Pantà construït sobre l’Éssera, prop de la seva confluència amb el Cinca, dins l’actual terme de Graus (a la província d’Osca).
Pren el nom de l’antic poble situat a l’esquerra de l’Éssera i al davant de la Pobla de Castre, aigua avall de Graus, que fou negat en omplir-se la resclosa aquest pantà, que recull l’aigua de l’Éssera i de l’Isàvena la cua del pantà arriba prop de llur aiguabarreig, amb una capacitat de 70 milions de m 3 , a més de regular el canal d'Aragó i Catalunya alimenta la central hidroelèctrica de Sant Jordi, subterrània, que té el salt al peu de la resclosa
Esla
Riu
Riu de Lleó, afluent per la dreta del Duero (275 km de longitud i 17 000 km2 de conca).
Neix al nord de Riaño, al peu dels Picos de Europa, des d’on pren la direcció sud Passa primerament encaixat entre les terres altes fins a entrar a la Meseta, per on s’obre pas entre els alts páramos Per la dreta rep el Porma, el Bernesga, l’Órbigo, el Tera i l’Aliste i, per l’esquerra, el Cea Té un cabal de 180 m 3 /seg i han estat construïts els embassaments de Ricobayo i Riaño Les aigües de l’Esla són aprofitades per al regadiu mitjançant el canal de l’Esla , que, en una longitud de 40 km, corre parallel al riu del terme de Valencia de Don Juan al de Benavente
el Besòs
Riu
Riu del sistema mediterrani català que recull les aigües de bona part del Vallès i d’un sector d’Osona a través d’un ventall d’afluents: la riera de Mogent, el Congost, les rieres de Tenes i de Caldes, i el Ripoll.
Pren el nom de Besòs esmentat ja el 909 des de la confluència, prop de Montmeló, dels dos primers Encapçala la seva conca —1 029 km 2 — la Serralada Prelitoral, des dels relleus de Sant Llorenç del Munt als contraforts occidentals del Montseny Desguassa a la Mediterrània, entre Barcelona i Badalona, per un petit delta que la mar va destruint Travessa la Serralada de Marina per l’estret de Montcada, via de penetració al Vallès la vall del Congost —el seu afluent principal—, encaixada profundament en el muntanyam de capçalera, és la via natural d’accés a la plana de Vic i cap als Pirineus De…
el Ripoll
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la Depressió Prelitoral, al Vallès Occidental, afluent, per la dreta, del Besòs, que neix a la serra de Granera, dins el municipi de Sant Llorenç Savall; es dirigeix vers el S molt encaixat entre les serres del Farell i Sant Llorenç del Munt, passa vora Sant Feliu del Racó, Castellar del Vallès i Sabadell (on mou nombroses indústries tèxtils), i després de Barberà del Vallès pren la direcció W-E i, després de travessar el terme de Ripollet, s’uneix al Besòs a Montcada, un cop ha rebut, per la dreta, les aigües de la riera de Sant Cugat.
Sentmenat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Occidental.
Situació i presentació El terme de Sentmenat, de 28,80 km 2 d’extensió i situat als contraforts meridionals del Montmajor, limita amb els municipis de Castellar del Vallès W, Sant Llorenç Savall NW, Sabadell SW, Polinyà S, Palau-solità i Plegamans SE i Caldes de Montbui NE, aquest últim pertanyent a la comarca del Vallès Oriental El terme gaudeix d’un clima suau, arrecerat per les muntanyes que el limiten al nord ja fora del seu terme, Sant Llorenç del Munt i el Farell, i dins el terme, Serra Cavallera, la serra del Calvari, la serra de Can Fruitós altrament dita de la Sagrera, el turó de la…
el Vallès Occidental
Comarca
Comarca de Catalunya, a la regió de Barcelona.
La geografia Caps de comarca, Terrassa i Sabadell La meitat ponentina del Vallès participa de les tres unitats de relleu del Sistema Mediterrani Català Al N hi ha la Serralada Prelitoral, d’una certa complexitat Hom hi pot destriar de S a N, immediat a la falla, el paleozoic plegat després, conglomerats de l’eocè inferior i mitjà, que l’enclava localment finalment, l’eocè superior de la Depressió Central D’E a W es distingeixen les unitats de relleu delimitades pel ventall hidrogràfic a llevant del Llobregat, Sant Salvador de les Espases 594 m alt, limítrof amb el Baix Llobregat entre la…