Resultats de la cerca

És situada a l’extrem SE de la península del cap Mayor, dominant l’entrada de la badia de Santander , que comença a la peninsuleta de La Magdalena, extrem E de la ciutat, i que li serveix de port natural Primera ciutat de la façana cantàbrica, fou frenada per la pèrdua de les colònies americanes i desbancada per Bilbao a mitjan s XIX i per Sant Sebastià i Gijón el decenni 1940-50, en què un incendi destruí 1941 bona part de la ciutat, que s’estancà 101 793 h 1940 102 462 h 1950 Hom en millorà la urbanització i installà fora la indústria pesant El Astillero, Camargo, Torrelavega La ciutat s’ha…

És de cinc naus separades amb arcs de ferradura, i amb coberta de fusta Una capa de guix treballat cobreix i decora bona part de l’interior Actualment el capçal és format per tres capelles amb decoració plateresca

És considerada la ciutat més antiga dels EUA Al segle XVIII restà gairebé despoblada, però el 1768 s’hi establiren cent deu famílies menorquines, a més d’alguns grecs i italians Els colons conservaren la llengua catalana —coneguda per la resta dels habitants de Florida amb el nom de mahonese — fins al primer terç del segle XX el filòleg Hugo Schuchardt publicà el 1906 diverses cançons populars catalanes que hi foren recollides al segle anterior, i el 1940 hom enregistrà encara un disc amb una cançó menorquina Cançó de les formatjades d’aquesta procedència

Situada a la riba esquerra del Cea, 67 km al SE de Lleó, és un centre agrícola important Antiga fortalesa d’Alfons III d’Astúries, prop de l’ermita dels sants Facund i Primitiu, el nucli urbà es formà a redós del monestir de San Benito, conegut ja el 883, i que arribà a posseir 130 cases dependents Mostra de la seva prosperitat són les set-centes escriptures del Liber testamentorum Sancti Facundi , conegut per Cartulari de Sahagún començat el 857 Entre les seves restes, la més important és l’església romànica —iniciada el 1121— de tres naus i transsepte La vila posseeix encara les esglésies…

Al vessant S neixen alguns afluents del Guadalquivir Bosc de coníferes

Neix al vessant S del mont Shasta i, després de travessar la Gran Vall Central, passa per la ciutat homònima, conflueix amb el San Joaquín i desguassa a la badia de San Francisco Té com a afluent principal el Pit

És port fluvial i centre d’una regió agrícola Nus ferroviari i centre comercial, l’activitat industrial és dedicada a la transformació dels productes agrícoles indústries sucreres, lleteres, de conserves, a la metallúrgia, a la informàtica i a l’aeronàutica Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior California State University Sacramento, fundada el 1947