Resultats de la cerca

El terme comprèn el parc nacional de La Caldera de Taburiente L’agricultura tomàquets, tabac, fruiters, hortalisses i vinya hi és una activitat bàsica Ramaderia Indústries derivades

Era un antic banc de sorra, conegut en un principi amb el nom de l' Alfac , que, acrescut pels alluvions aportats per un dels braços de l’Ebre que desembocava en aquest indret la boca de l’Alfac , convertí l’antic port Fangós en una albufera Una nova llengua de terra, coneguda amb el nom de la Banya, unida a la terra ferma per l’istme del Trabucador, formà un nou port natural, el port dels Alfacs el 1420, la flota reunida per Alfons el Magnànim per passar a Sardenya ja fou concentrada en aquest nou port i no al port Fangós, on s’havia aplegat encara el 1323 la flota amb la qual passà a la…

Situat dins el municipi d’El Paso, abasta tot el perímetre del cràter de la Caldera de Taburiente, formació volcànica que culmina al Roque de los Muchachos 2413 m Constitueix una gran depressió que l’acció erosiva de nombrosos barrancs ha contribuït a formar fins els 2 000 m és una zona de domini del pi canari, mentre que, a partir d’aquesta alçada domina el matollar de genísties especialment codeso La fauna és escassa i composta fonamentalment per petits vertebrats conills, tudons, llargandaixos, etc La peculiar morfologia de la Caldera de Taburiente feu que aquesta fos un important…

És un centre agrícola platanars i altres conreus, majoritàriament de regadiu i ramader Hi ha indústries derivades i una planta embotelladora d’aigua

S’inicia a la raconada que uneix la serra de Cazorla i la del Pozo, des d’on s’orienta cap al NE Al congost del Tranco canvia d’orientació cap a ponent fins a Villa del Río d’ací deriva cap a l’W-SW fins prop de Sevilla, i finalment desemboca per Sanlúcar de Barrameda a l’Atlàntic El Guadalquivir continua adossat al peu de la falla, i deixa a l’esquerra un ample glacis d’un relleu complicat El seu pendent és regular, i des de Sevilla és tan dèbil, que dóna lloc a terrenys d’hidrografia indecisa Las Marismas, on el riu es divideix en braços — caños — Aquest tram final és format per alluvions…

Situació i presentació El terme municipal de Freginals, d’una extensió de 17,59 km 2 , és situat a la vall mitjana del barranc de la Foia d’Ulldecona, a llevant de la serra de Montsià 619 m al tossal de Mata-redona i a ponent de la mola de Godall 400 m Confronta al S amb les terres d’Ulldecona, des dels vessants de la mola de Godall, pel lligallo de les Ventalles i seguint després el curs del barranc de l’Astor, fins a la Roca Foradada, on termeneja també per un petit sector amb Alcanar D’aquí, en la serra de Montsià espai inclòs en el PEIN, el termenal torç cap al N al límit amb Sant Carles…

Situació i presentació El terme municipal de la Ràpita, d’una extensió de 53,69 km 2 , és situat al sector meridional del delta de l’Ebre, on s’ajunten les velles terres i les aportades per alluvió, dins el port dels Alfacs, que també és dit de la Ràpita Limita a l’E amb la Mediterrània, al N amb Amposta, a l’W, des del tossal de Mata-redona fins a la Foradada termeneja amb Freginals i, al S, de la Foradada a la mar, a migdia de la moleta de Fredes, l’alt de Mamadits i el Mas d’en Canício, limita amb Alcanar El municipi comprèn dues parts diferenciades el sector de terra ferma i l’enclavament…

Format a Fontibre, prop de Reinosa, recull l’aigua de l’aiguavés de migjorn de la serralada Cantàbrica, de la major part dels Pirineus –fins al Puigmal– i de la graonada ibèrica fins al confí de Castella i del Maestrat Els relleus septentrionals de la conca, exposats als vents humits, són fortament condensadors i donen a l’Ebre la major part del seu cabal la serralada Ibèrica, per contra, és seca i aporta al riu encara no un cinquè de la seva aigua L’Ebre va dret a mar, i només torç el seu curs a La Lora i en la travessia de la Serralada Catalana per a adaptar-se a l’estructura del terrer…

Situació i presentació Limita a l’E amb el terme de Vilanova i la Geltrú, a l’W amb el municipi de Cunit Baix Penedès, al N amb les terres de Castellet i la Gornal Alt Penedès i al S amb la Mediterrània La costa és una zona de platja sorrenca i plana d’una amplada mitjana de 2,7 km i la resta del terme és accidentada pels darrers contraforts de la Serralada Litoral la Fita dels Tres Termes, a l’extrem nord-oriental divisòria dels termes de Cubelles, de Vilanova i de Castellet i la Gornal a ponent, el vessant oriental del puig de la Nina és límit amb Cunit D’altres pujols són el de la Cogulla…

Situació i presentació El municipi d’Ulldecona, de 126,88 km 2 , és el segon en extensió de la comarca Inicialment comprenia també les actuals demarcacions d’Alcanar, Freginals i la Sénia, però aquestes localitats esdevingueren molt aviat autònomes i Ulldecona restà amb la seva demarcació actual Limita al N amb Mas de Barberans NW, la Galera, Godall, i Freginals NE, a l’E i al S amb Alcanar i li fa de termenal la serra de Montsià des de vora la Foradada 687 m, on coincideixen els termes de Freginals, Alcanar i Ulldecona, fins al barranc de les Cases Al sector de ponent, el riu de la Sénia…