Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
Flaçà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès, estès a la riba dreta del Ter.
Situació i presentació El terme de Flaçà, d’una superfície de 6,53 km 2 , s’estén a la riba dreta del Ter, riu que fa de límit septentrional del municipi amb el de SantJordiDesvalls El municipi limita a més amb Foixà E i amb la Pera S, municipis ambdós del Baix Empordà al SW limita amb Sant Martí Vell, per les fonts de Moradells i d’Aleu, i a l’W amb Sant Joan de Mollet El terreny és pla excepte a la part oriental, que comprèn uns contraforts de la serra de Vall-lloreda, que arriben fins al Ter Aquesta part és coberta de bosc…
Aiguaviva
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès, estès a l’extrem SW del pla de Girona i pels turons que limiten aquest pla.
Situació i presentació Limita a l’W amb el terme de Bescanó, al N amb el de Vilablareix, a l’E amb el de Fornells de la Selva, i al S afronta amb els termes de Riudellots de la Selva i Vilobí d’Onyar també per l’W, ambdós de la comarca de la Selva Rega la part septentrional del terme el Güell i la resta el torrent de Masrocs i el rec de la Torre Una part del sector més accidentat és boscada, amb alzines, alzines sureres, pins i roures El poblament és disseminat i repartit entre el poble d’Aiguaviva, cap de municipi, les caseries de Güell, Masrocs, Puigtorrat, Migdia i les Rajoleries, i les…
Castella i Lleó
Comunitat autònoma
Comunitat autònoma de l’Estat espanyol, a la zona septentrional de la Meseta i de la regió històrica de Castella; comprèn les províncies d’Àvila, Burgos, Lleó, Palència, Salamanca, Segòvia, Sòria, Valladolid i Zamora; la capital és Valladolid.
La geografia La geografia física La forma dominant del relleu és constituïda per planes molt extenses i elevades, sense gairebé accidents topogràfics i en els vorells de les quals apareixen sistemes orogràfics de desigual importància Essencialment, Castella i Lleó ocupa els sediments miocènics que fossilitzen el sòcol, nucli fonamental de la península Ibèrica, al qual s’anaren adossant les restants unitats geològiques Cap al N i cap al S el relleu es fa més abrupte, si bé continua formant part d’una mateixa unitat geològica En efecte, la Meseta septentrional és constituïda pel primitiu sòcol…