Resultats de la cerca
Es mostren 2388 resultats
canal de Las Bardenas
Canal de regadiu de Navarra i d’Aragó.
Comença al pantà de Yesa riu Aragó, travessa les comarques de Las Bardenas i Las Cinco Villas i arriba al pantà d’Ardisa riu Gállego Rega un territori de 110 000 ha El canal forma part d’un pla anomenat de l’Alt Aragó, per tal de coordinar les aigües dels rius Aragó, Gállego i Cinca per a l’aprofitament agrícola
Pedrajas de San Esteban
Municipi
Municipi de la província de Valladolid, Castella i Lleó, situat entre l’Eresma i el Cega, afluents del Duero.
Agricultura i explotació forestal
Toreno
Municipi
Municipi de la província de Lleó, Castella i Lleó, a la comarca d’El Bierzo i drenat pel Sil.
Agricultura, ramaderia i explotació minera
San Leonardo de Yagüe
Municipi
Municipi de la província de Sòria, Castella i Lleó, situat a la vall del Duero i drenat pel riu Lobos.
Ramaderia, agricultura i manufactures de la fusta Turisme i centre d’estiueig
La Pola de Gordón
Municipi
Municipi de la província de Lleó, Castella i Lleó, situat prop de la serralada Cantàbrica i drenat pel riu Bernesga.
Ramaderia bestiar boví i de llana i explotació de mines de carbó
Burgos
Façana gòtica de la catedral de la ciutat de Burgos, edificada entre els segles XIII-XV
© C.I.C - Moià
Municipi
Ciutat i capital de la província homònima, a la comunitat de Castella i Lleó, situada a la vora del riu Arlanzón.
La geografia Té un clima extrem d’hiverns freds i llargs i estius calorosos, i una pluviositat a la ratlla dels 560 mm l’any És un nucli industrial indústria química, alimentària, tèxtil, fabricació de paper, administratiu, comercial i turístic S'hi distingeixen dos grans sectors la ciutat vella, entre el castell i el riu, i els barris nous, situats al sud i a l’est de la ciutat És un nus ferroviari i de carreteres i un centre d’àrea comercial Seu de l’Audiencia Territorial, de regió militar i d’arquebisbat Art i cultura La catedral, començada el 1221, fou completada al segle XV amb capelles…
colonització de Sierra Morena
Història
Colonització agrícola realitzada des del 1767 (regnant Carles III i amb els governs d’Aranda i de Campomanes) en l’eix determinat pel camí ral de Madrid a Andalusia, entre Despeñaperros i Bailèn.
El conjunt rebé el nom de Nuevas Poblaciones de Sierra Morena n'era el centre La Carolina altres pobles importants Navas de Tolosa, Guarromán, Santa Elena i Carboneros El nucli inicial de colons era format per bavaresos i suïssos catòlics posteriorment s’hi afegiren gallecs, murcians i també valencians i catalans Cada família rebé un lot de terra El finançament s’efectuà amb els béns de la Companyia de Jesús Malgrat les dificultats, el 1770 hi havia gairebé 7 000 colons en 15 pobles i 50 llogarets i uns inicis d’industrialització L’experiència s’acabà el 1775 El fur particular de…
Mayorga
Municipi
Municipi de la província de Valladolid, Castella i Lleó, situat a la Tierra de Campos i drenat pel riu Cea.
Les activitats del sector primari són força importants hi ha agricultura —de secà i regadiu— i ramaderia La indústria és derivada Conserva diverses esglésies mudèjars
Alcubierre
Serra de la península Ibèrica, a l’Aragó, esquena d’ase dels Monegros, partió d’aigües entre el Flumen i l’Alcanadre, al NE, i el Gállego i l’Ebre al SW.
És un relleu tabular, disposat en plataformes escalonades, que culmina al pic de San Caprasio 811 m, punt més alt de la depressió estricta de l’Ebre coronen aquesta serra calcàries pontianes hi predomina l’estepa i hi ha alzines i pi blanc a la part solana
Briviesca
Municipi
Municipi de la província de Burgos, Castella i Lleó, a la comarca de La Bureba i drenat per l’Oca.
És centre d’una subàrea comercial, agrícola i ramadera Coneguda pels romans amb el nom de Birovesca , estigué situada en un dels camins cap a Santiago de Compostella El 1388 s’hi celebraren corts, convocades per Joan I de Castella, en les quals hom creà el títol de príncep d’Astúries per a l’hereu del tron de Castella
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina