Resultats de la cerca

La geografia La geografia física La forma dominant del relleu és constituïda per planes molt extenses i elevades, sense gairebé accidents topogràfics i en els vorells de les quals apareixen sistemes orogràfics de desigual importància Essencialment, Castella i Lleó ocupa els sediments miocènics que fossilitzen el sòcol, nucli fonamental de la península Ibèrica, al qual s’anaren adossant les restants unitats geològiques Cap al N i cap al S el relleu es fa més abrupte, si bé continua formant part d’una mateixa unitat geològica En efecte, la Meseta septentrional és constituïda pel primitiu sòcol…

La geografia Fisiogràficament comprèn un sector de la serralada Ibèrica , d’afinitat castellana, i el NW de la depressió de l’Ebre , afí amb la Ribera de Navarra i amb Aragó El Sistema Ibèric, a l’W i al S, fa de divisòria amb la conca del Duero, s’estén per les capçaleres dels afluents de l’Ebre i culmina a 2262 m alt en el pic de San Lorenzo serra de la Demanda Constitueix la comarca dels Cameros, ramadera bestiar boví, que es despobla ràpidament, malgrat els recursos miners i hidroelèctrics És limitada a ponent pel congost anomenat Conchas de Haro, on comença la Meseta, i al N per la serra…

La geografia física El territori de Cantàbria s’assenta damunt estructures del Mesozoic, formades sobretot de calcàries cretàcies intensament plegades S'ha creat un paisatge morfològic essencialment muntanyós, en el qual predominen les inversions del relleu Dintre la complexitat del relleu, de direcció latitudinal, cal distingir des de la costa fins a la divisòria amb la Meseta castellana les unitats següents una plataforma litoral, les muntanyes de l’interior La Montaña , 1500-2000 m, i les terres de l’alt Ebre La costa, molt retallada, forma nombroses ries i ports naturals, on es concentra…

Situació i presentació El terme municipal del Soleràs, de 12,23 km 2 , s’estén al sector de ponent de la comarca, a l’extrem occidental de la plataforma garriguenca, en un paisatge ondulat, replanat per bancals, on s’alternen els conreus i les terres per al bestiar El terme limita amb els Torms SE, l’Albagés E, el Cogul NE, Granyena de les Garrigues NW i la Granadella SW Travessa el terme en direcció SE-NW la Vall Major o riera de Juncosa, que passa pel N del poble del Soleràs, únic nucli de població del municipi, a prop del qual la riera de Sisaltes desguassa a la Vall Major Més al N es…

Administrativament, comprèn les províncies de la Corunya, Lugo, Ourense i Pontevedra La capital és Santiago de Compostella La geografia física El relleu i la geografia Galícia és un país molt vell Les roques metamòrfiques es dipositaren a les mars del Precambrià i hom els calcula mil milions d’anys, i als gneis de l’anomenat Complex Antic anteriors a l’orogènia herciniana, més de 500 milions d’anys Els moviments hercinians metamorfosaren les antigues formacions paleozoiques, i els granits hercinians consolidaren les primeres estructures i els donaren rigidesa i, així, crearen, definitivament…

Situació i presentació El terme municipal de Vinaixa, de 37,60 km 2 , es troba al sector sud-oriental de la comarca, en contacte ja amb la Conca de Barberà, i dins un paisatge que hom ha qualificat de segarrenc Limita amb els termes de la Conca de Barberà de Vimbodí i Vallclara SE, i amb els garriguencs del Vilosell SW, l’Albi W, les Borges Blanques i la Floresta NW, els Omellons N, l’Espluga Calba NE, Fulleda i Tarrés E El poble de Vinaixa és l’únic nucli de població agrupada del terme, que comprèn també el santuari de Sant Bonifaci i el despoblat de Corregó Aquest darrer, ja al límit del…

Situació i presentació El terme municipal de l’Albi, de 32,61 km 2 d’extensió, s’estén pel sector sud-oriental de la comarca, a la dreta del riu de Set que forma el límit sud-occidental, al peu de la serra de la Llena Els límits municipals són amb els termes de les Borges Blanques NW-N, Cervià de les Garrigues W, la Pobla de Cérvoles SW, el Vilosell S i Vinaixa E Tota la població s’agrupa a la vila de l’Albi En aquest municipi predomina el paisatge tabular de la plataforma garriguenca, formada per una gran massa de pudingues, i a l’extrem sud i sud-oriental s’alcen els contraforts de la serra…

Situació i presentació El terme municipal de la Pobla de Cérvoles, de 61,92 km 2 d’extensió, es troba al sector sud-oriental de la comarca, al límit amb el Priorat i la Conca de Barberà, a la part més alta i accidentada de la plataforma garriguenca, als vessants septentrionals de la serra de la Llena Limita amb els termes garriguencs del Vilosell i l’Albi a l’E i NE, Cervià de les Garrigues al N i NW, Juncosa a l’W, i amb el d’Ulldemolins Priorat al SW i S i Vilanova de Prades Conca de Barberà al SE La Pobla de Cérvoles és l’únic nucli de població del terme que no té censada població…

La geografia física Ha estat dividida tradicionalment en Ribera de l’Ebre i Montaña Pirineus, més una zona intermèdia Navarra Media Fisiogràficament és l’angle NW de la depressió de l’Ebre , de 200 a 450 m alt, formada de materials terciaris i quaternaris al llarg dels rius Ebre i els seus afluents Ega i Aragón, amb l’Arga per l’esquerra, i Alhama i Queiles per la dreta, sedimentaris, plegats i després arrasats, o bé horitzontals Hom distingeix una Ribera Riojana , a l’W, estreta i bioclimàticament matisada, i una Ribera Tudelana , al SE, a partir de la vall de l’Aragón, eixuta, càlida i…

Situació i presentació El terme municipal de Castelldans o Castelldàsens, de 65,17 km 2 , s’estén a l’extrem nord-occidental de la comarca, en contacte amb el Segrià Limita amb els municipis segrianencs de Puigverd de Lleida NW, Artesa de Lleida i Aspa W i amb els garriguencs del Cogul SW, l’Albagés S, Cervià de les Garrigues SE, Juneda E i un enclavament de les Borges Blanques NE A la zona de contacte entre el secà i el regadiu hi ha el poble de Castelldans, únic nucli de població agrupada del terme Hi ha, però, diversos despoblats, com Matxerri NW, que fou d’Arnau Cortit i, al segle XVI,…