Resultats de la cerca

Antiga alqueria islàmica, fou possessió, amb el Repartiment, del paborde de Tarragona La seva església Santa Anna, parroquial des del 1913, antiga vicaria in capite , fou construïda en 1660-69

Vora el riu Sec, a l’encreuament de la carretera general de Tarragona a Alcanyís amb les que es dirigeixen a Flix pel coll de les Camposines , damunt la serralada que separa la vall de les Camposines del terme d’Ascó i a la Fatarella hi ha l’important hostal de les Camposines i, a menys d’un km, al nord, l’antiga església de Sant Bartomeu, romànica El terme pertanyia als hospitalers Durant la guerra civil de 1936-39, fou installat prop de l’hostal el comandament de les forces republicanes que participaren en la batalla de l'Ebre des de l’agost fins a l’octubre del 1938

Una lectura errònia del manuscrit ha fet que durant anys els historiadors suposessin que el nom fou Cinium Segons Plini fou ciutat de dret llatí No ha pogut ésser localitzada amb seguretat

Fou fundat el 1256, amb l’autorització de Jaume I, amb dues monges procedents de Tarragona, sobre un terreny adquirit a Bernat de Santa Eugènia Adquirí tot seguit una gran importància, que li permeté de construir un gran claustre gòtic, emparentat amb el de Sant Francesc convent que tingué sempre una tutoria sobre el de les clarisses, l’església, que fou ampliada i transformada al s XVIII, una sala capitular i altres dependències que revelen la seva primitiva excellència Fou sempre un recés de filles de la petita noblesa El nombre de monges, ja, vers la fi del s XIII, era de 50,…

Comprenia la costa mediterrània de la península Ibèrica des de Sagunt, al nord on limitava amb la Tarraconense, fins al golf d’Almeria, al sud on limitava amb la Bètica, i incloïa, a l’interior, l’antic territori dels oretans fins al límit amb Lusitània, el dels carpetans fins al límit amb Gallècia i part del dels celtibers compartit amb la Tarraconense, a més fins el 385 de les Balears Fou establerta en temps de Dioclecià, el 297 o el 305 dC, damunt el convent jurídic de Cartago Nova, creat per August el 27 aC, amb l’addició de València, Sagunt, Sogorb i altres poblacions de l’antic convent…

És probable que la primitiva església fos a l’actual possessió de son Vives Més endavant, la parròquia fou agregada a Manacor, fins que se'n segregà de nou administrativament el 1892 i eclesiàsticament el 1913

A mitjan segle VII comprenia les seus episcopals de Toledo metròpolis, Complutum Alcalá de Henares, Sigüenza, Osma, Palència, Segòvia, Valeria Valera, Arcavica i, a la part meridional, Oretum Granátula, Segobriga , confosa durant molt temps amb Sogorb, però que cal situar a Cabeza del Griego, prop d’Uclés, València, Xàtiva, Dénia, Elx juntament amb Elo , Basti Baza, Mentesa La Guardia de Jaén, Acci Guadix, Biatia Baeza, Castulo Cazlona i Bigastrum Cehegín Anteriorment, també al sud, existiren les seus d’ Abula Abla, Urci , Eliocroca Llorca, Carca Caravaca, la de Cartago Nova Cartagena, que…

L’establiment, a mitjan segle XX, de la refineria de petroli d’Escombreras repercutí en l’augment de població de la ciutat i la industrialització de la regió El port, d’excellents condicions naturals i un dels més protegits militarment de la península Ibèrica, té un intens comerç, principalment de productes petroquímics Hi ha indústria petroquímica, metallúrgica, i central tèrmica a més, hi ha els recursos tradicionals industrials construcció naval militar i mines plom, argent És cap del departament naval de Cartagena, que s’estén des del cap de Gata fins a la frontera amb França, les Illes…

Emplaçat en una superfície d’uns 3000 m 2 , el jaciment és dominat per un recinte fortificat L’ocupació continuada i la riquesa arqueològica s’expliquen per la situació estratègica de domini del territori, en una zona on conflueixen les vies de comunicació naturals entre el Baix Aragó i la desembocadura de l’Ebre i des de la qual es controlaven els fluxos d’intercanvi comercials entre la costa i les terres de l’interior Sota les restes d’època imperial i romanorepublicana, es troba un dels poblats ibèrics  pertanyent al grup dels ilercavons de Catalunya més remarcables, del qual es coneix la…

Té 1 569 ha, i les seves distàncies màximes són 5 km d’E a W i 7 km d’E-NE a W-SW La costa té 34 km de longitud, i l’altitud màxima na Picamosques és de 172 m Forma part del municipi de Palma L’illa emergí per primera vegada entre l’Aptià i el Turonià A l’Eocè, la transgressió del Lutecià cobrí les terres emergides a baix a la mar nummulítica fins al Vindobonià, que es produí una emersió parcial Constitueix una prolongació de les serres de Llevant de Mallorca El conjunt presenta nombroses ruptures, falles i enfonsaments recents El relleu es disposa en tres alineacions, orientades…