Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Calatorao
Municipi
Municipi de la província de Saragossa, Aragó, drenat pel Jalón.
Agricultura cereals i fruites, amb indústries derivades i ramaderia porcí i oví Havien tingut molta importància les seves pedreres Vora la vila i dalt un cim hi ha les restes medievals del castell de Calatorao
Castellot
Municipi
Municipi de la província de Terol, Aragó.
Situat a la vall del Guadalop, al límit lingüístic amb el català És un centre olier i miner lignit Hi fou establerta una comanda templera El 1835 esdevingué cap d’un partit judicial que comprèn el municipi d’Aiguaviva de Bergantes Matarranya El 1840, després d’una resistència desesperada, es reteren a Espartero els carlins que s’havien fortificat a l’antic castell, que restà destruït
Prepirineus
© Fototeca.cat
Nom donat modernament a les serralades adossades als Pirineus axials.
Hi ha, per tant, un Prepirineu septentrional, en bona part dins la conca de la Garona, i un Prepirineu meridional, dins la conca de l’Ebre en la més gran part La zona de fricció entre ambdues unitats tectòniques és ben desenvolupada entre el Pirineu axial central i el Prepirineu meridional zona de les Nogueres Aquest Prepirineu, el més complex, consta d’unes serres Interiors, una Depressió Mitjana i unes serres Exteriors En conjunt, els Prepirineus es distingeixen litològicament dels Pirineus axials pel predomini de les calcàries enfront dels granits i les llicorelles axials I tectònicament…
Nájera
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de La Rioja, drenat pel Najerilla, afluent de l’Ebre.
Conreu de cereals, vinya i bleda-rave Bestiar de llana Indústria alimentària i de mobles Conserva l’església de Santa María la Real segle XV, de tres naus, amb capelles rectangulars i creuer, i un claustre important, d’estil gòtic florit segle XVI, amb ornamentació plateresca És el panteó dels reis i prínceps de Lleó i de Navarra A l’edat mitjana, la població fou seu d’esdeveniments històrics importants Pere I de Castella hi derrotà el seu germanastre Enric II de Trastàmara 1367 Anys més tard 1451, Carles d’Aragó, príncep de Viana, hi celebrà una entrevista per negociar amb Joan II de…
Llorca
© CIC-Moià
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Múrcia.
Situada a la vora del riu Guadalentín i vorejada d’hortes, és capital i centre comercial i agrícola de la comarca del camp de Llorca Posseeix petites indústries alimentàries, de ciment i de blanqueria Existent en època romana, fou seu episcopal en el període visigòtic Presa pels àrabs, es convertí en taifa independent Reconquerida al segle XIII, fou utilitzada pels Reis Catòlics com a base d’operacions contra Granada Conserva restes de les muralles i alguns castells medievals Cal destacar-ne la collegiata, iniciada el 1533, amb una portada barroca del segle XVIII Pel tractat de Tudellén 1151…
serra d’Espadà
© Fototeca.cat
Serra
Una de les terminacions orientals dels sistema Ibèric que, dins les regions de Sogorb i Castelló de la Plana, fan de divisòria d’aigües entre les valls mitjanes del Millars i el Palància.
És essencialment un anticlinal triàsic amb l’eix constituït per gresos rogencs del buntsandstein i els flancs per calcàries desmantellades del muschelkalk , amb bossades de carnioles cap a migdia, descansant damunt les margues del keuper En direcció NW-SE s’enlairen els cims més importants pic de la Ràpita 1103 m alt, on culmina la serra, vèrtex geodèsic d’Espadà 1039 m, de primer ordre, i el pic d’Espadà o el Salt de la Pastora 1099 m, on confinaven fins el 1956 les diòcesis de Tortosa E, Sogorb SW i un enclavat de la de València NW Cap a mar, després del pic de la Batalla 873 m, la Nevera…
Pobla de les Dones Pecadrius
Barri
Barri de València que, del s XIV al XVII, fou destinat a bordell.
Rebia també el nom de Pobla de les Àvols Fembres i els de Públic i Partit En consta l’existència a partir del 1321 Originàriament fora de la ciutat, hi fou incorporat el 1356 arran d’una ampliació de l’àrea urbana la seva situació corresponia a l’actual barri del Carme Era constituït per una sèrie de casetes voltades de petits jardins, cadascuna de les quals era ocupada per una prostituta, per a l’exercici del seu ofici el conjunt restava aïllat 1444 per una muralla, que només tenia un portal d’entrada Fins l’any 1321 era regit per un funcionari anomenat el Rei Arlot i, sempre, fou objecte d…
regió de Xàtiva
Regió del País Valencià, la més pluricèntrica dels Països Catalans, a causa del seu relleu accidentat.
Les serralades prebètiques hi assoleixen una extensió considerable, entre La Meseta castellana i el cap de la Nau, i dificulten les comunicacions del migjorn valencià amb la resta del país Les aigües s’orienten cap al Xúquer afluents de la dreta, a llevant, on l’únic riu cabalós, el d’Alcoi, contribueix a formar la plana de la Safor, i a migjorn, els més migrats Per la població 477 724 h el 1981, 141 per km 2 la regió de Xàtiva és la més poblada del País Valencià després de les de València i Alacant El seu creixement, modest, amb algun període regressiu el darrer, el de 1940-50, s’ha…
Sobradiel
Municipi
Municipi de la comarca de la Ribera Alta del Ebro (Saragossa).
Situat a la riba dreta de l’Ebre, a uns 16 km de Saragossa en direcció Logronyo Té conreus de regadiu alfals i blat de moro i un polígon industrial Hi ha l’església barroca de Santiago segle XVII El palau dels comtes de Sobradiel segle XIX, actual seu de l’ajuntament, es construí sobre diverses dependències de l’antic palau, encara dempeus el 1816 en el mateix indret, anteriorment hi havia hagut el castell de Sobradiel La història El lloc és conegut des del 1091, que apareix esmentat en la carta de poblament de super Caesaraugusta coneguda posteriorment com la vila d’ El Castellar, atorgada…
província eclesiàstica de València
Cristianisme
Província
Demarcació territorial eclesiàstica creada el 1492, quan Innocenci VIII concedí, a precs de Roderic de Borja, bisbe de València i vicecanceller de la cúria romana, l’elevació de l’Església valentina a la dignitat metropolitana.
Aquesta fou confirmada el mateix any pel mateix Roderic de Borja, ja elegit papa amb el nom d’Alexandre VI A la nova província eclesiàstica foren assignades, com a sufragànies, les diòcesis de Cartagena i Mallorca La primera abraçava aleshores el Regne de Múrcia, i limitava al nord amb la diòcesi de València, cosa que suposava que la seva extensió arribava fins al port de Biar i comprenia una àmplia zona del regne de València La jurisdicció de…