Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Casas-Ibáñez
Municipi
Municipi de la província d’Albacete, Castella-la Manxa, accidentat per la serra de La Loma del Cañizo.
Agricultura especialment cereals i ramaderia Entre les indústries destaquen una farinera i una fàbrica de pantalons
Sariñena
Municipi
Municipi de la província d’Osca, Aragó, situat als Monegres i drenat pel riu Alcanadre.
Agricultura, ramaderia i indústria farinera Hi destaquen el convent de La Cartuja 1507 i el monestir de Sigena 1183
Saldaña
Municipi
Municipi de la província de Palència, Castella i Lleó, situat a la riba esquerra del riu Carrión.
Agricultura i ramaderia Indústria farinera Hi destaca l’església de San Miguel, amb retaules i sepulcres del s XVI
Alcorisa
Municipi
Municipi de la província de Terol, Aragó, al Bajo Aragón, situada al peu de la serra de Molinos, drenat pel Guadalopillo i l’Alchoza.
Mercat comarcal d’una àrea agrícola cereals, oli, vi, arbres fruiters al terme hi ha el pantà de Gallipuén, dedicat al regadiu Petites indústries farinera, de sabó, bòbiles
es Pont d’Inca
Barri
Barri (pontdinquers) del municipi de Marratxí (Mallorca), format a partir de mitjan s XIX al llarg de la carretera de Palma a Inca, just després del pont d’Inca, damunt el torrent Gros, límit entre els municipis de Marratxí i Palma, a l’aglomeració de la qual pertany.
Fins el 1915 hi hagué una gran fàbrica de farines Farinera Balear Hi ha alguns centres d’ensenyament religiós germans de les escoles cristianes, collegi de la Presentació La seva església, iniciada el 1890, esdevingué parròquia el 1912 Entre aquest nucli i el des Pla de Na Tesa hi ha l’aeroport de Son Bonet Ha esdevingut un centre industrial
Almuñécar
Municipi
Municipi de la província de Granada, Andalusia, a la Hoya de Motril, en una plana al·luvial.
És el centre d’una regió agrícola canya de sucre, vinyes, oliveres, blat, patates, bé que la seva font de riquesa radica en la pesca lluç i en les indústries sucrera i farinera és el principal centre turístic de la costa de Granada Fou un dels punts més importants de la colonització fenícia a Andalusia, on fou establerta la ciutat de Sexi, després romanitzada Encunyà monedes que duien el nom de la ciutat en alfabet fenici s II-I aC i fou un centre de producció de garum El 1962 hom hi descobrí i excavà una important necròpoli fenícia dels s VII-VI aC Els materials són conservats…
Castella i Lleó
Comunitat autònoma
Comunitat autònoma de l’Estat espanyol, a la zona septentrional de la Meseta i de la regió històrica de Castella; comprèn les províncies d’Àvila, Burgos, Lleó, Palència, Salamanca, Segòvia, Sòria, Valladolid i Zamora; la capital és Valladolid.
La geografia La geografia física La forma dominant del relleu és constituïda per planes molt extenses i elevades, sense gairebé accidents topogràfics i en els vorells de les quals apareixen sistemes orogràfics de desigual importància Essencialment, Castella i Lleó ocupa els sediments miocènics que fossilitzen el sòcol, nucli fonamental de la península Ibèrica, al qual s’anaren adossant les restants unitats geològiques Cap al N i cap al S el relleu es fa més abrupte, si bé continua formant part d’una mateixa unitat geològica En efecte, la Meseta septentrional és constituïda pel primitiu sòcol…
Castella
Claustre romànic de San Juan de Duero, Sòria (segle XIII)
© Fototeca.cat
País de l’Europa mediterrània, al centre de la península Ibèrica.
El primer nucli territorial amb característiques diferencials llengua, condicionaments polítics al qual fou aplicat el nom actual, ja al segle VIII pels autors àrabs i que es generalitzà a partir del segle IX entre els cristians, es reduïa a la Vardúlia o capçalera de l’Ebre Al segle XI, amb la primera unió amb Lleó, ja s’identificaren quatre dialectes corresponents a la Montaña la Vardúlia inicial i la meitat oriental de Santander, Burgos, La Rioja i Extremadura Al segle XIII, en incorporar-se definitivament el regne de Lleó, el concepte territorial de Castella començà a desplaçar-se cap al…