Resultats de la cerca
Es mostren 85 resultats
castell del Rei
Castell
Antic castell del terme de Pollença (Mallorca), les ruïnes del qual s’aixequen a 476 m en un impressionant espadat de la costa de tramuntana, al vessant septentrional de la vall de Ternelles.
Antiga fortalesa d’època islàmica, en conservà la jurisdicció sempre la corona era regit per un castlà o sotscastlà Perdé importància estratègica a la fi del regne de Mallorca 1349 i encara més amb les noves tècniques de defensa i amb la construcció de la fortalesa d’Albercutx a la fi del s XVII el darrer sotscastlà és del 1570 Perdurà com a lloc de vigilància de la costa i fou definitivament abandonat el 1715
Sant Miquel de Montuïri
Eremitori del municipi de Montuïri (Mallorca), a l’E de la vila, al cim del puig de Sant Miquel (o puig des Bous, a 259 m alt.), on es venera la Mare de Déu de la Bona Pau, esmentada ja al s. XVI (hom ha suposat que fou la primera església de l’extens terme musulmà de Montuïri després de la conquesta cristiana).
Hi hagué ermitans fins a la fi del s XIX
Astorga
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi de la província de Lleó, Castella i Lleó, drenat pel riu Jerga.
Centre agrícola cereals, vinyes, ramader bestiar oví i industrial Seu episcopal Anomenada pels romans Asturica Augusta , la ciutat esdevingué seu episcopal al segle III Conquerida pels àrabs a la fi del segle VIII, fou definitivament reconquerida i repoblada pels cristians a mitjan segle IX Entre els seus monuments sobresurten la catedral 1471-1704, que conté el gran retaule de Gaspar Becerra 1562, obra cabdal de l’escultura renaixentista castellana, i la casa de la vila de la fi del segle XVII Façana del palau episcopal, obra d’Antoni Gaudí, a la ciutat d’Astorga ©…
Santa Catalina des Port
Santuari
Antic santuari des Port de Sóller (Mallorca), existent ja el 1342 (fundat, segons la llegenda, per Ramon de Penyafort) i destruït en una incursió turca el 1542.
Fou refeta a la fi del s XVI El 1930 hi fou construïda una escola al seu lloc, que el 1936 fou expropiada pels militars franquistes, juntament amb el port, i hi installaren una estació naval
torre de Canyamel
Història
Possessió i antiga torre-castell gòtica, a la costa oriental de l’illa de Mallorca, dins el terme de Capdepera.
A mitjan s XIII pertanyia a Pere Montsó, el 1500 passà als Vilallonga i a la fi del XIX als Font dels Olors Ha estat restaurada i conté un museu etnològic A les platges de Canyamel ha estat construïda una urbanització
Ello
Ciutat
Ciutat romana de la província Cartaginense, al límit de les actuals províncies d’Albacete, Alacant i València segons l’Itinerari d’Antoní
.
Fou seu episcopal visigòtica des de la fi del s VI, com a fragmentació de la d’Elx, ocupada pels bizantins Només se'n coneix un bisbe, el 610 Sanable Després del 622 s’uniren novament ambdues diòcesis sota un sol bisbe
Xalamera
Municipi
Poble i municipi d’Osca, Aragó, a la ribera del Cinca, entre aquest riu i l’Alcanadre.
El castell de Xalamera , concedit als templers per Ramon Berenguer IV, esdevingué el centre de la comanda de Xalamera , la qual passà el 1317 als hospitalers, dins la castellania d’Amposta Li fou unida la comanda de Bellver, i tingué comanadors propis fins a la fi del s XVIII
puig de Galdent
Massís muntanyós (420 m ) a ponent del puig de Randa, termenal dels municipis de Llucmajor i d’Algaida.
És una notable mola, de planta sinuosa, en la qual s’encorben estrats de l’Eocè superior, a vegades intercalats amb pudinga i alçats gairebé verticalment, cosa que determina els abruptes costers del contorn El cim és de calcària d’un gris blanquinós, compacta i de gra fi Hi ha explotacions de pedra calcària
la Fontsanta
Convent
Antic i efímer (fi del segle XVI) convent carmelità del municipi de Campos (Mallorca), als Banys de Sant Joan
.
Calonge
Poble
Poble del municipi de Santanyí (Mallorca), al NE del terme.
S'originà per la parcellació d’una antiga possessió segle XVIII Prop seu tingué lloc, a la fi de la Guerra de Successió, una batalla 1715 entre les tropes filipistes desembarcades a Cala Llonga i les de l’illa L’església de Sant Miquel, neoromànica, que substitueix la construïda al segle XIX, fou feta segons pla d’Antoni M Alcover fou erigida vicaria in capite el 1933
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina