Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Venta Micena
Jaciment paleontològic
Jaciment paleontològic del Plistocè inferior de la conca de Guadix-Baza (Granada).
Fou descobert l’any 1976 per un equip de l’Institut de Paleontologia de Sabadell integrat per Jordi Agustí, Josep Gibert i Narciso Sánchez Excavat sistemàticament els anys vuitanta sota el patrocini conjunt de la Junta de Andalucía i la Diputació de Barcelona, la seva llista faunística ultrapassa les trenta espècies, la qual cosa permet fer-se una idea de la fauna de mamífers que poblava el S d’Europa fa més d’un milió d’anys Aquesta llista inclou elefants, rinoceronts, cavalls, hipopòtams, cérvols i diferents bòvids pertanyents al grup de l’actual bou mesquer Praeovibos,…
venta de Carbonell
Hostal
Antic hostal de la carretera de València a la Font de la Figuera, al vessant septentrional del port de Càrcer, al centre d’un enclavament (0,73 km2) del municipi de Xàtiva (Costera), entre els de Castelló de la Ribera, Alcàntera i Beneixida (Ribera Alta), que, alhora, separa un enclavament (0,13 km2) d’aquest darrer (la lloma de la venta de Carbonell) del sector principal del municipi.
Venta de Baños
Municipi
Municipi de la província de Palència, Castella i Lleó, situat a la confluència dels rius Pisuerga i Carrión.
Indústria diversificada elèctrica, de ciment, de la fusta i alimentària N'és remarcable el nucli de Baños de Cerrato, amb una basílica del s VII
Orce
Municipi
Municipi de la província de Granada, Andalusia, situat al vessant nord de la serra homònima i drenat pel riu Orce i diversos rierols afluents.
Situat a la conca de Guadix-Baza, hom hi troba una zona de jaciments paleolítics remarcable per l’extensió, per l’abundància d’indústries lítiques i, sobretot, perquè conté les restes més antigues de la presència d’homínids a l'Europa occidental Aquesta riquesa excepcional cal atribuir-la a la gran llacuna d’uns quaranta quilòmetres de diàmetre que durant el Plistocè ocupà la conca, actualment semidesèrtica, i que la convertia en una zona fèrtil, apta per a suportar una població variada i abundant de grans mamífers, la qual, al seu torn afavoria assentaments humans…
Moixent
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Costera, a la vall alta del riu de Cànyoles (vall de Montesa), que corre estretament encaixat entre la serra Plana, al NE, i la serra Grossa, al SE, que donen lloc a un terreny molt accidentat, amb altures de fins prop de 900 m.
Drenen el terme diversos barrancs afluents del riu de Cànyoles Dues terceres parts del territori són ocupades pel sector forestal boscs de pins 7 000 ha i matollar 2 000 ha L’agricultura és predominantment de secà 4 500 ha vinya 1 500 ha, oliveres 1 000 ha i, en menor quantitat, blat, ordi i ametllers El regadiu 140 ha aprofita aigua de pous i de fonts i és destinat a tabac, blat, hortalisses i arbres fruiters La ramaderia ovina, que havia estat important, és en decadència Les activitats industrials, sobretot les derivades de la fusta, han esdevingut majoritàries i avui ocupen el 51% dels…
alt dels Bandolers
Petit serrat que forma part de la costera de Ranes, situat entre el terme municipal de Llanera de Ranes i el Realenc de la Plana, enclavament del municipi de Xàtiva travessat per la carretera de Xàtiva a Navarrés, on hi havia l’antiga venta dels Bandolers
.
En aquest sector, enclavats en el terme de Llanera de Ranes, hi ha encara dos petits territoris xativins coneguts amb els noms de l' alt dels Bandolers 1,56 ha i la canyada dels Bandolers 1,56 ha
Xàtiva
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de la Costera, amb un terme una mica allargat de N a S, però complicat per una munió d’enclavaments (27, amb 20,81 km2).
Aquests són record del gran terme medieval el Realenc de la Plana , la Senyoria del Comte , la Garrofera , Terrafort , el molí de Sant Andreu , Torró , la Font Amarga , el Gafarró , el Paraire , la venta de Ca El terme se situa al gran corredor SW-NE que marca la separació del domini ibèric dels sistemes bètics A la canal de Montesa, on predomina el burdigalià marí margós, s’integra la foia de Xàtiva entre la plataforma cretàcia del Caroig 1000 m i la serra Grossa 520 m és drenada pel riu Cànyoles o de Montesa, afluent, a través del riu d’Albaida, del Xúquer Entre els dos primers rius s’…